Setmana del 20 al 26 de setembre del 2021

Segons la nova estimació, el PIB va créixer un 1,1% intertrimestral (17,5% interanual), en lloc del 2,8% anunciat el passat 30 de juliol (19,8% interanual). La revisió a la baixa s’explica, principalment, per una minoració del creixement del consum privat d’1,9 p. p., fins al 4,7% intertrimestral, i un augment del creixement de les importacions d’1,3 p. p., fins al 4,2% intertrimestral. D’acord amb aquesta nova estimació, en el 2T, el PIB se situava un 8,4% per sota del nivell precrisi (enfront del –6,8% previ). Just abans de conèixer-se la forta revisió de l’INE, diferents organismes havien tret noves previsions per a l’economia espanyola on la tònica era de millora. No obstant això, a la vista de la nova dada, moltes d’aquestes previsions han de ser revisades novament. Per la seva banda, al juliol, la xifra de negocis del sector industrial i de serveis va avançar un 1,8% i un 0,4% intermensual, respectivament. D’aquesta manera, l’indicador industrial ja se situava per sobre del nivell precrisi (+0,4% respecte al mateix mes del 2019), mentre que l’homòleg per al sector serveis encara es trobava una mica per sota (–2,8%).

L’índex de preus de l’habitatge va augmentar un 6,6% interanual en el 2T, +1,4 p. p. més que en el trimestre anterior. En termes intertrimestrals, el creixement va ser del 2,2%, 6 dècimes per sobre del del 1T. Per la seva banda, l’evolució de les compravendes també va ser considerable, amb 52.855 unitats, l’avanç respecte al mateix període del 2020 va ser del 58,3%, i del 24,1% respecte al 2019. La resiliència d’aquest mercat s’ha vist afavorida per un entorn financer favorable, amb àmplia liquiditat i tipus d’interès en nivells mínims, i una oferta encara lluny dels nivells màxims assolits abans de la crisi financera global.

L’índex de sentiment empresarial (PMI) compost va caure més del que s’esperava al setembre (56,1 vs. 59,0), tot i que encara s’emplaçava en una zona expansiva i compatible amb taxes de creixement en el 3T 2021 fins i tot superiors a les registrades en el 2T 2021. A nivell sectorial, el descens s’ha produït tant en el component de manufactures com en el de serveis. D’altra banda, el desglossament de l’índex també mostra un refredament de les expectatives, en part, a causa de la persistència en els colls d’ampolla. Finalment, per als països que també han publicat el PMI avançat de setembre, observem un descens modest a França (–0,8 punts, fins als 55,1), i més acusat a Alemanya (–4,7 punts, fins als 55,3), on també torna a caure l’Ifo (98,8 vs. 99,4). Encara a Alemanya, les eleccions de diumenge van llançar pràcticament un empat tècnic entre els socialdemòcrates de l’SPD (25,7% dels vots) i els conservadors de la CDU (24,1%), que han recollit el pitjor resultat de la seva història. S’obre ara una llarga fase de negociacions en què els Verds (14,8%) i els liberals de l’FPD (11,5%) són la clau per formar Govern. Durant aquest període, que pot durar mesos, l’actual Govern de Merkel seguirà en funcions.

Tal com esperàvem, la Fed va mantenir sense canvis els seus instruments de política monetària: el rang oficial de tipus d’interès en el 0,00%-0,25% i les compres d’actius a un ritme mensual de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions de dòlars en MBS. No obstant això, a la roda de premsa, el president Powell va confirmar que es va assolir un acord a favor d’iniciar la reducció de compres d’actius (tapering) a curt termini i culminar-la a mitjan 2022 (sempre que les dades evolucionessin en línia amb allò projectat). Així mateix, en l’actualització de les previsions de tipus, el gràfic dels dots va mostrar que el FOMC està dividit sobre la possibilitat d’avançar la primera pujada al 2022, però que afavoreix tres pujades el 2023 i el 2024. En balanç, les decisions donen un biaix més hawkish a la posició de la Fed, que es mostra menys complaent sobre el risc que les pressions inflacionistes persisteixin (vegeu la Nota Breve).

Els bancs centrals es preparen per a la retirada d’estímuls. Els mercats financers s’endinsen en la fase de calibrar el missatge dels principals bancs centrals que, majoritàriament, comparteixen la intenció de començar a reduir part dels estímuls monetaris aportats durant la pandèmia, deixant per a més endavant les pujades dels tipus d’interès. Per tant, tot i que l’objectiu és mantenir les condicions financeres relaxades, s’aproxima el moment d’inici del procés de normalització de la política monetària. Aquest va ser el principal catalitzador de l’ànim dels inversors durant la setmana passada, que van trobar en el biaix més hawkish de la Fed (vegeu la secció d’Economia internacional) la confirmació que el creixement de l’economia nord-americana avança de manera sòlida. En un segon pla van quedar les preocupacions d’inici de setmana pel contagi de la crisi immobiliària a la Xina (Evergrande) i l’avanç de la pandèmia. Així, el deute sobirà va recollir la millora del sentiment inversor amb el repunt de la rendibilitat del treasury a 10 anys fins a l’1,45% (+9 p. b.), de la mateixa manera que va passar a la zona de l’euro, tot i que amb un increment més contingut. D’altra banda, els principals índexs borsaris van viure una setmana que va anar de menys a més i van concloure amb lleugers guanys (S&P 500 +0,5% i Eurostoxx 50 +0,7%), a excepció dels índexs d’Àsia Emergent (MSCI Emerging Àsia –1,2%) afectats pel nerviosisme a la Xina. Als mercats de commodities, les perspectives de recuperació de la demanda de petroli van donar suport a un nou avanç del preu del barril de Brent fins als 78 dòlars, el seu nivell més alt en tres anys.