Setmana del 29 d'agost al 4 de setembre del 2022

A l’agost, l’índex PMI del sector manufacturer es va situar en els 49,9 punts (48,7 punts al juliol), un registre que indica que el ritme de creixement al sector es va mantenir estancat. Per la seva banda, al juliol, el consum va donar senyals de debilitament. Així, l’índex de comerç al detall va caure el 0,7% intermensual en termes reals (−1,1% si excloem estacions de serveis). En termes interanuals, l’indicador va marcar una caiguda del 0,5%. En contraposició, el turisme internacional va mantenir una tònica de recuperació sòlida. Al juliol, van arribar prop de 9,1 milions de turistes internacionals i van gastar prop d’11.900 milions d’euros. En termes de despesa, el registre s’emplaça tan sols un 0,6% per sota del mateix període del 2019 (−3,6% en la mitjana del 2T), per la qual cosa ja gairebé s’ha assolit el nivell d’activitat prepandèmia. Tot i això, en termes de nombre de turistes, el registre encara s’emplaça un 8,1% per sota (−14,1% en la mitjana del 2T).

La inflació general a Espanya es va moderar fins al 10,4% a l’agost (10,8% al juliol), segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE, mentre que la inflació subjacent va augmentar fins al 6,4% (6,1% al juliol). La moderació de la inflació general va ser deguda, principalment, a la caiguda dels preus dels carburants, que, després de dos mesos d’alces significatives, han recuperat nivells similars als del maig. Per part seva, els preus de l’electricitat, de l’alimentació i dels serveis lligats al turisme van continuar pressionant la inflació a l’alça (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, la inflació a la zona de l’euro va sorprendre a l’alça a l’agost, en situar-se en el 9,1% (0,2 p. p. més que al juliol), i va assolir un nou màxim històric. Aquest repunt va venir explicat, en bona part, per l’avenç en la inflació nucli (béns industrials i serveis), que es va situar en el 4,3%, així com pel repunt dels preus dels aliments (10,6%).  

L’índex de sentiment econòmic per a la zona de l’euro va tornar a caure, situant-se en mínims de 17 mesos (97,6 vs. 98,9). Es confirma que l’impacte positiu de l’aixecament de restriccions sobre el sector serveis pràcticament s’ha esvaït i que els preus elevats de l’energia continuen castigant amb especial intensitat el sector industrial. Mentrestant, la inflació va tornar a repuntar a l’agost, marcant un nou màxim històric (9,1% vs. 8,9%) i tot apunta que les pressions inflacionistes es mantindran elevades els propers mesos, ja que els preus de l’energia continuaran molt pressionats pels dubtes sobre la voluntat de Rússia de mantenir el subministrament de gas a Europa durant l’hivern. De fet, els preus desorbitats de l’electricitat han portat la UE a convocar per al 9 de setembre una reunió extraordinària per discutir mesures per abordar la crisi energètica. Entre d’altres, es podria debatre fixar un preu màxim per al gas a nivell europeu o excloure el gas del mecanisme de fixació de preus de l’electricitat.

Prossegueix la publicació d’indicadors mixtos als EUA en el 3T. L’índex ISM de manufactures d’agost es va mantenir estable per sobre dels 50 punts (52,4 punts), fet que indica que l’economia nord-americana encara no ha entrat en recessió (malgrat els dos trimestres consecutius de contraccions del PIB ). Així mateix, cal esmentar que en els detalls de l’índex ISM s’evidencia una certa millora en les pressions inflacionistes. En l’àmbit laboral, a l’agost, es van crear 315.000 llocs de treball. Una xifra molt robusta, especialment després dels elevats increments en mesos anteriors. La taxa d’atur es va mantenir en un baix 3,7% (tot i la lleu pujada mensual), mentre que els salaris van continuar marcant avenços notables (5,2% interanual), tot i que per sota dels mesos anteriors. Per contra, al mercat immobiliari, els indicadors més recents continuen mostrant un alentiment important al sector (per exemple, preus índex Case-Shiller), molt afectat per la pujada de tipus de la Fed.

La demanda domèstica va sustentar el creixement en alguns dels grans emergents en el 2T 2022. El PIB del Brasil va avançar amb força en el 2T 2022 (3,2% interanual davant l’1,7% en el 1T 2022) gràcies a l’impuls dels estímuls fiscals i malgrat el notable ajust de les condicions financeres realitzat pel banc central des de començament d’any (+450 p. b. fins al 13,75%). Per la seva banda, l’economia índia també va repuntar el 13,5% interanual (respecte al 4,1% del 1T), com a conseqüència de la millora de la despesa privada i la inversió (tot i que també van afectar positivament alguns efectes de base). Així mateix, a Turquia, el PIB va créixer el 7,6% interanual, 1 dècima per sobre que en el 1T, gràcies a l’increment de la demanda privada i les exportacions. D’altra banda, a la Xina, els indicadors més recents del 3T 2022 suggereixen un pràctic estancament de la gran economia asiàtica: l’índex PMI compost oficial (52,5 al juliol i 51,7 a l’agost) suggereix un patró «de més a menys», derivat dels nous rebrots de coronavirus en algunes ciutats, la forta sequera al sud-oest del país i l’aturada del sector immobiliari.

Com ja va passar les setmanes precedents, les notícies relatives a la crisi energètica i al ritme de normalització de les polítiques monetàries dels principals bancs centrals van continuar dominant l’ànim dels inversors. D’una banda, la convocatòria d’una reunió d’emergència dels ministres d’energia de la UE, per reformar el disseny del mercat elèctric i discutir noves mesures per respondre a la crisi energètica, va permetre la relaxació del preu del gas TTF holandès des del nivell màxim històric. D’altra banda, les declaracions de diversos membres del BCE en un to més hawkish, suscitades per la mala dada d’inflació de la regió a l’agost (vegeu la secció d’Economia internacional i espanyola), van portar molts inversors a descomptar que l’entitat podria accelerar el ritme de les pujades de tipus d’interès fins a finals d’any (començant a la reunió d’aquest dijous amb un possible increment de 75 p. b.). La retòrica d’un procés de normalització monetària més agressiu també va continuar estenent-se entre els membres de la Fed i va avivar el temor a un escenari de recessió econòmica entre els inversors. Així, la setmana va concloure amb cessions generalitzades a les principals borses internacionals, liderades pels valors tecnològics i nous ascensos dels tipus d’interès sobirans a banda i banda de l’Atlàntic. Als mercats de matèries primeres, el nou confinament d’una de les ciutats més importants a la Xina (Chengdu) va impactar negativament sobre les perspectives de demanda de metalls i del cru Brent, el preu del qual per barril es va situar sobre els 93 dòlars a finals de setmana.

El BCE continuarà pujant els tipus oficials a un ritme elevat al setembre. Davant el risc més elevat de persistència en les pressions inflacionistes, esperem que el BCE decideixi continuar pujant els tipus d’interès oficials quan es reuneixi aquest dijous a Frankfurt. El gruix de la reunió probablement se centrarà a assolir un consens sobre la dimensió de la pujada, amb els comentaris més recents d’alguns membres del Consell de Govern mostrant una clara divergència entre aquells que donen suport a mantenir el ritme al ja aprovat al juliol (de 50 p. b.) i d’altres que estan a favor d’ajustar-lo a l’alça (fins als 75 p. b.). Pensem que, en balanç, s’aconseguirà una majoria per pujar-los en 50 p. b., fet que donaria més temps al Consell per avaluar l’evolució de la situació al mercat del gas i el possible impacte de la crisi energètica (vegeu la Nota Breve).