Setmana del 3 al 30 d’agost del 2020

Al juliol, l’índex PMI del sector manufacturer va augmentar fins als 53,5 punts (49,0 al juny) i es va situar ja per sobre del llindar dels 50 punts. En la mateixa línia, l’índex per al sector serveis també va augmentar, situant-se per segon mes consecutiu per sobre del límit dels 50 punts (51,9 punts al juliol, enfront dels 50,2 del juny). Per la seva banda, la despesa total realitzada amb targetes en terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank i retirades d’efectiu en caixers va caure un 6,8% interanual durant les tres primeres setmanes d’agost, fet que representa una millora de 5,3 p. p. pel que fa al registre del juliol. Aquesta millora es va deure a la despesa amb targetes espanyoles que, amb un augment del 3,9% interanual, es va situar +8,2 p. p. per sobre del juliol. En canvi, la despesa amb targetes estrangeres va continuar caient de forma voluminosa (–58,8% interanual, un registre molt similar al del juliol), davant l’enfonsament de les entrades de turistes internacionals al país (vegeu la Nota Breve per a més detall).

Això suposa una millora de 2 dècimes respecte a la primera estimació realitzada per l’INE. Per components, i en termes interanuals, la demanda interna va restar 11,9 p. p. a la dada del 2T, mentre que l’externa en va restar 4,4 p. p. De cara al 3T, el conjunt d’indicadors de juliol i agost són indicatius d’una recuperació econòmica molt lenta. En positiu, es van reduir les caigudes en la venda d’automòbils (–16,9% interanual al juliol davant del –54% del juny), en l’activitat amb targetes en TPV (–9,7% interanual enfront del –14,4% al juny) i en el consum elèctric (–3,4% enfront del –8,7% al juny), i va millorar l’índex de confiança en tots els sectors. Per contra, l’indicador coincident d’activitat del juliol (que exhibeix una elevada correlació amb el PIB) va empitjorar pel que fa al registre del mes anterior (–11,9% interanual enfront del –10,8% del juny).

Al juliol, l’indicador compost PMI d’activitat global va mostrar una recuperació moderada respecte al final del 2T (50,8 punts al juliol a comparar amb els 47,8 punts del juny). I si s’ha de jutjar pels indicadors de sentiment d’agost disponibles, que mostren un empitjorament a Europa, és poc probable que el ritme d’activitat global s’acceleri apreciablement aquest mes. En aquest sentit, tot i que els EUA encara es mantenen en una zona raonable de creixement, algunes dades ja comencen a revelar certa debilitat en la recuperació davant els rebrots de coronavirus (per exemple, sol·licituds d’atur i índex de sentiment manufacturer de la Fed de Nova York). Finalment, entre les grans economies mundials, cal destacar el cas de la Xina, on s’aprecia també aquesta pauta d’expansió que continua, però que no guanya tracció. Així ho testifiquen indicadors com la producció industrial, que a més apunten a una recuperació desigual que pivota fonamentalment sobre les exportacions i la inversió.

El sentiment de mercat de les últimes setmanes s’ha mogut al so dels indicadors econòmics, la gestió dels rebrots (existents i nous) i la confiança dels inversors en el suport de la política econòmica. En general, i encara que en l’última setmana els inversors s’han mostrat més cauts, al llarg de l’estiu ha dominat un sentiment optimista i una major apetència pel risc. Així, les borses mundials han acumulat avanços clars i generalitzats, especialment als EUA, on els índexs de referència ja es troben per sobre dels seus màxims prepandèmia. No obstant això, els parquets de l’Amèrica Llatina, regió fortament sacsejada per la COVID-19, han estat una excepció notable i el seu índex MSCI ha retrocedit més d’un 3% des de finals de juliol. Per la seva banda, als mercats de divises i renda fixa, la preferència pel risc dels inversors s’ha traduït en una depreciació bastant generalitzada del dòlar nord-americà i una recuperació dels tipus d’interès del deute sobirà considerada més segura (com la dels EUA o Alemanya), mentre que les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro i del deute corporatiu amb més perfil de risc van continuar disminuint. Finalment, el preu de la majoria de les matèries primeres va mantenir una recuperació al llarg d’agost, mentre que les pressions alcistes sobre l’or es van suavitzar.

Els principals bancs centrals estan satisfets amb les mesures preses fins ara, però estan preparats per oferir estímuls addicionals. En concret, les actes de la reunió del juliol del BCE, en la qual no es van prendre noves mesures, mostren que els membres consideren que la política monetària del Consell de Govern ha ajudat a relaxar les condicions financeres. Així mateix, les actes també exposen la disposició a oferir estímuls addicionals davant la debilitat i incertesa de l’escenari econòmic. Per la seva banda, en les actes de l’última reunió de la Fed, és destacable com alguns membres es mostren proclius a seguir una política monetària més acomodatícia. Així mateix, la majoria dels membres es mostren favorables a ser més precisos en l’orientació futura sobre els tipus d’interès i, en concret, es va discutir la possibilitat d’anunciar uns tipus d’interès constants durant un període de temps concret (calendar based forward guidance) o fins al compliment dels objectius del banc central (inflació o ocupació). Sobre aquests objectius, la Fed va anunciar en el marc de la conferència de Jackson Hole de finals d’agost que, a partir d’ara, adoptarà un objectiu d’inflació mitjana al voltant del 2%, fet que indica que desviacions per sota d’aquest nivell haurien de ser compensades temporalment amb desviacions superiors al 2%. De la mateixa manera, sobre l’objectiu de màxima ocupació, la Fed prendrà una visió asimètrica, preocupant-se només per desviacions a la baixa de la màxima ocupació i vetllant per un mercat laboral més inclusiu.