Setmana del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2022

Les dades d’octubre d’afiliació a la Seguretat Social evidencien que el mercat laboral es manté resilient. Així, el nombre d’afiliats va créixer en 103.499 persones el mes d’octubre, xifra superior a «l’habitual» en un mes d’octubre (en la mitjana del 2014-2019, l’afiliació creixia 82.200 als octubres). Per la seva banda, es van seguir notant els efectes de la reforma laboral sobre l’evolució de la taxa de temporalitat, que va caure fins al 15,7% (27,6% a l’octubre del 2021), nou mínim històric, gràcies, en part, a la utilització de contractes fixos discontinus en detriment dels contractes temporals. Finalment, l’atur registrat va caure en 27.027 persones durant l’octubre. Es tracta d’una xifra molt positiva, ja que els mesos d’octubre l’atur acostuma a créixer (69.000 persones en la mitjana del 2014-2019) (vegeu la Nota Breve).

Les dades d’execució pressupostària fins a l’agost apunten a un dèficit públic netament menor que el 2021. El dèficit consolidat de les Administracions públiques, excloses les corporacions locals, va ser del 2,0% del PIB (en l’acumulat del gener a l’agost), per sota del 5,0% de l’agost del 2021 i similar al 2,1% de l’agost del 2019. La millora va ser deguda a l’elevat creixement dels ingressos tributaris (+17,7% interanual en l’acumulat fins a l’agost), afavorits per l’efecte de l’increment dels preus a les bases imposables. La despesa pública consolidada va repuntar molt menys, un 2,1% interanual fins a l’agost. Tot i que aquestes dades apunten a un dèficit públic menor el 2022 que el 2021, cal ser molt prudents a l’hora d’extrapolar-les a l’execució del conjunt de l’any, ja que només reflecteixen una part de les mesures per mitigar els efectes de l’elevada inflació.

El nou crèdit creix en habitatge, consum i empreses al setembre. El nou crèdit a les llars va augmentar un 11,5% interanual en l’acumulat del gener al setembre. Cal destacar que la nova concessió d’hipoteques al setembre va créixer el 6,2% interanual, el millor setembre des del 2009. En l’acumulat de l’any, l’import de noves hipoteques es va elevar fins a 48.500 milions d’euros (+14,5% interanual), superant àmpliament els nivells prepandèmia (un 60,4% més elevat que el gener-setembre del 2019). Per la seva banda, la nova concessió de crèdit amb finalitat consum va créixer un 8,3% en l’acumulat de l’any respecte al mateix període del 2021, però encara se situa un 15,6% per sota de l’acumulat del 2019. Per la seva banda, la concessió de nou crèdit a les empreses va augmentar un 35,5% interanual en l’acumulat fins al setembre, situant-se un 7,4% per sobre dels nivells pre-COVID.

Alentiment de l’activitat nord-americana a l’inici del 4T 2022. Els índexs empresarials ISM de manufactures i de serveis van caure al mes d’octubre, i es van situar en nivells compatibles amb taxes de creixement febles. En concret, el de manufactures es va emplaçar en els 50,2 punts (50,9 al setembre), lleugerament per sobre del llindar dels 50 punts (que delimita la zona expansiva de la recessiva). El seu homòleg de serveis es va situar en els 54,4 punts (56,7 al setembre), davant d’una baixada important als subcomponents d’activitat, noves comandes i ocupació. En l’àmbit laboral, les dades són encara sòlides. Així, a l’octubre, es van crear 261.000 llocs de treball, una xifra notable, tot i situar-se per sota del ritme de creació dels darrers mesos. La taxa d’atur es va mantenir en un baix 3,7%, mentre que els salaris van continuar marcant avanços considerables (4,7% interanual), tot i que, novament, per sota de mesos anteriors. Al continent americà encara l’economia mexicana va seguir immersa en la fase de recuperació, després de la crisi causada per la pandèmia, i en el 3T 2022 el PIB va créixer un 1,0% intertrimestral (4,3% interanual). Els eixos principals d’aquest creixement van ser la millora del consum privat, l’augment de l’activitat turística i el dinamisme de les exportacions lligades a la fortalesa econòmica dels EUA durant aquest mateix trimestre (cal recordar que el PIB nord-americà va avançar un 0,6% intertrimestral en el 3T 2022).

Els PMI xinesos assenyalen un alentiment de l’activitat a la tardor. El PMI compost oficial de la Xina va caure als 49,0 punts a l’octubre (vs. 50,9 al setembre) i va encadenar la quarta caiguda consecutiva des del juliol. L’índex arriba així al nivell més baix des del maig, quan l’economia reobria després del llarg confinament de Xangai. El deteriorament va ser particularment visible al sector serveis (amb una caiguda des dels 48,9 als 47,0 punts), encara que, dins del sector manufacturer, van destacar també les fortes caigudes en els subcomponents de producció i noves comandes. Per part seva, el PMI compost Caixin també va caure, tot i que de forma una mica més lleugera (des dels 48,5 punts de setembre fins als 48,3 d’octubre). En conjunt, aquestes dades subratllen la debilitat de l’economia xinesa, en bona part com a conseqüència de les parades i les arrencades intermitents imposades per la política de COVID zero, a la qual s’afegirà els propers mesos el refredament de la demanda global.

L’economia portuguesa va créixer per sobre del que s’esperava en el 3T 2022. En termes intertrimestrals el PIB va avançar un 0,4%, fet que va situar la taxa interanual en el 4,9%. Tot i això, les primeres dades que hem conegut del 4T són indicatives d’un alentiment considerable de l’economia portuguesa. Així, tant la confiança dels consumidors com els diferents indicadors de confiança a nivell sectorial mostren un deteriorament a l’inici del darrer trimestre de l’any.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.