Setmana del 31 de març al 14 d’abril del 2023

Al març, els índexs PMI van mantenir una clara trajectòria de millora, principalment al sector serveis, que va augmentar 2,7 punts fins a assolir els 59,4 punts, el registre més elevat des del novembre del 2021. Així mateix, l’indicador homòleg per al sector manufacturer va avançar en 0,6 punts fins als 51,3 punts, un registre que assenyala una expansió en l’activitat industrial per segon mes consecutiu (és a dir, per sobre del llindar dels 50 punts). D’acord amb aquests senyals, l’índex de producció industrial va pujar un 0,6% intermensual al febrer, esperonat pel sector de l’energia i el de béns d’equipament, i va compensar, així, part de la caiguda del mes anterior (–0, 8% intermensual al gener). Amb tot, la comparativa entre la mitjana del gener i el febrer davant la mitjana del 4T 2022 dona encara una taxa intertrimestral negativa del 0,2%. Finalment, i en una nota negativa, les vendes interiors de les grans empreses del febrer van caure un 0,8% intermensual, amb caigudes a tots els segments. Després d’aquesta dada, les vendes de les grans empreses anoten una reculada del 0,1% a la mitjana del gener i del febrer davant la mitjana del 4T 2022.

Al seu informe World Economic Outlook d’abril, l’FMI va revisar en 0,1 p. p. a la baixa el creixement mundial per al 2023 i el 2024. Entre les economies avançades, Alemanya i el Regne Unit són les que presenten les perspectives més febles i les úniques en recessió el 2023 (–0,1% i –0,3%, respectivament ). Alhora, revisa a l’alça la inflació mundial tant per al 2023 en 0,4 p. p., fins al 7,0%, com per al 2024 en 0,6 p. p., fins al 4,9%, degut, bàsicament, a la inflació més elevada esperada als emergents. Tot i això, l’FMI adverteix que els riscos per al creixement continuen sent a la baixa i la incertesa, inusualment elevada. D’altra banda, després dels darrers episodis de turbulències financeres, l’FMI assigna una probabilitat del 15% a un escenari de crisi financera global com la del 2008-2009. Si es produeix, estima que el PIB mundial es reduiria un 1,8% el 2023 i un 1,4% el 2024. Aquest impacte, però, seria la quarta part del patit en la crisi financera del 2008-2009 gràcies a la més gran solvència i liquiditat del sistema bancari. D’altra banda, el PMI compost global va anotar una nova pujada al març, fins a màxims en nou mesos, i es va consolidar en valors compatibles amb una expansió de l’activitat (+1,3 punts, fins a 53,4). A nivell sectorial, el component de serveis va tornar a pujar, marcant màxims de 15 mesos (+1,8 punts, fins a 54,4); mentre que el de manufactureres va cedir modestament, i ja encadena set mesos consecutius per sota del nivell crític de 50.

Es moderen les pressions inflacionistes als EUA. Al març, la inflació general va caure 1 p. p. fins a situar-se al 5% interanual, el nivell més baix des del maig del 2021, gràcies principalment a la caiguda dels preus energètics. La inflació nucli, per part seva, va escalar 1 dècima fins al 5,6% en termes interanuals, mentre que en termes intermensuals va baixar 1 dècima fins al 0,4%, de la mà d’un menor augment del preu dels lloguers (del 0,8% del febrer al 0,6%). En balanç, la dada de l’IPC suggereix que les pressions inflacionistes es continuen moderant, tot i que el retorn a l’objectiu del 2% probablement continuarà sent molt gradual (vegeu la Nota Breve). En aquesta mateixa línia, l’índex de preus de producció va caure més del que esperava el consens d’analistes (del 4,9% al febrer fins al 2,7% interanual al març). Finalment, l’informe d’ocupació del mes de març va confirmar la normalització progressiva del mercat laboral dels EUA, amb una creació de 236.000 llocs de treball (326.000 el mes anterior), tot i que amb un lleuger descens de la taxa de desocupació (que va passar del 3,6% al 3,5%).

Els senyals de moderació en les dades d’inflació del març, tant del costat del consumidor com del productor, i el bon to en alguns indicadors econòmics (ocupació als EUA i exportacions a la Xina) van donar peu a una altra setmana de gradual estabilització i guanys moderats als mercats financers, amb registres positius a la majoria de les borses internacionals a l’avantsala de l’inici de la temporada de resultats empresarials. La millora de sentiment es va veure reflectida en un cert ajust a l’alça en les expectatives dels inversors sobre els tipus oficials, que ja descompten plenament una última pujada de tipus per part de la Reserva Federal al maig i un tipus terminal per al BCE superior al 3,5%. En aquest context, la rendibilitat del deute sobirà va pujar de manera generalitzada, un moviment més notable al deute europeu, després dels comentaris hawkish d’alguns membres del Consell de Govern del BCE. Per la seva banda, l’euro va mantenir la tendència d’apreciació davant les principals monedes, i va arribar a superar el nivell de l’1,10 a l’encreuament amb el dòlar. En contrast, el ien japonès es va depreciar després dels senyals de continuïtat en la direcció de la política monetària per part del nou governador del banc central, Kazuo Ueda. Als mercats de matèries primeres, el preu del petroli i dels metalls va pujar lleugerament, davant l’optimisme d’una demanda xinesa més gran, mentre que el preu del sucre va escalar als màxims de l’última dècada davant els temors d’un proveïment mundial menor.

La Fed es mostra més cauta i data dependant. Les actes de l’última reunió (21 i 22 de març) van assenyalar que la Fed estima al seu escenari central que l’economia nord-americana podria entrar en una recessió suau en la segona part del 2023, provocada, entre altres factors, per les turbulències al sector financer del darrer mes. Addicionalment, reconeixen que la incertesa és elevada i que la història econòmica mostra que les recessions provocades per desajustos als mercats financers solen ser més severes i persistents. Amb tot, els membres del FOMC van descriure el sistema bancari com a sa i resilient, tot i que van reconèixer que la turbulència recent derivarà en un enduriment de les condicions financeres els propers mesos. Pel que fa a les decisions de política monetària, si bé hi va haver consens a apujar els tipus en 25 p. b. fins al rang 4,75%-5,00%, es va discutir tant la possibilitat de pausar la pujada de tipus com la de pujar-los a 50 p. b. Sobre les reunions següents, segons s’explica a les actes, les decisions es prendran d’acord amb l’evolució dels indicadors econòmics i financers, tenint en compte que la pujada de tipus d’interès acumulada al principi del 2022 ha estat substancial i encara no s’ha traslladat plenament a l’activitat econòmica i, per tant, a la inflació.