Setmana del 6 a l’11 d’abril del 2021

Al març, l’índex PMI del sector serveis es va situar en els 48,1 punts, lleugerament per sota del llindar que marca l’absència de canvis (50 punts), però molt per sobre del registre del mes anterior (43,1 punts). Es tracta d’una millora en consonància amb la que també ens mostrava el PMI manufacturer la setmana abans: de repunt sòlid fins als 56,9 punts, la cota més alta des del desembre del 2006. En aquest context, l’FMI i el Govern van actualitzar les seves previsions macroeconòmiques per a la nostra economia i van situar el creixement del PIB el 2021 en el 6,4% i en el 6,5%, respectivament (lleugerament per sobre de la previsió de CaixaBank Research, en el 6,0%). Per al 2022, les previsions d’ambdues institucions es distancien i se situen en el 4,7%, segons l’FMI, i en el 7,0%, segons el Govern (4,4%, segons CaixaBank Research).

Així, per exemple, l’índex de facturació en la indústria va retrocedir un 2,8% interanual al febrer, fet que representa una clara millora respecte al –8,9% del gener. En la mateixa línia, l’indicador d’activitat diari elaborat pel Banc de Portugal ha mostrat una evolució de menys a més al llarg del 1T, el que prossegueix en els primers compassos d’aquest segon trimestre. En concret, al tancament del 1T 2021, aquest indicador mostrava que la caiguda interanual del PIB podria situar-se entre el 3% i el 5% (enfront del –6,1% en el 4T 2020).

Al març, l’indicador compost PMI d’activitat va pujar notablement, fins als 54,8 punts (53,2 el febrer), el nivell més alt dels últims sis anys i mig. Així mateix, en termes sectorials, l’ascens s’ha vist esperonat tant per una millora del component de manufactures com del de serveis. A nivell geogràfic, els EUA i la Xina van continuar liderant el ritme de la recuperació. Per la seva banda, els principals països de la zona de l’euro també es van situar en zona expansiva (per sobre dels 50 punts), amb Alemanya al capdavant. Per contra, al Brasil, l’elevada incidència de la pandèmia va soscavar l’activitat de forma considerable (l’índex compost es va situar en els 45,1 punts, enfront dels 49,6 del febrer).

D’una banda, les actes de l’última reunió del BCE van mostrar com bona part de la discussió es va centrar en analitzar l’enduriment de les condicions financeres derivat del repunt en els tipus d’interès sobirans. Així, hi va haver un «consens generalitzat», que no unànime, entre els membres del Consell de Govern en augmentar significativament el ritme de compres netes dins el PEPP per prevenir un major enduriment. No obstant això, no hi va haver tant consens en el fet de com de gran hauria de ser aquest augment i, des de la reunió, la mitjana de compres netes setmanals ha estat de 16.900 milions d’euros (davant els 13.900 milions de mitjana al gener-febrer). D’altra banda, les actes de la reunió de la Fed van mostrar com la majoria dels seus membres no estan preocupats davant el possible risc d’un repunt sostingut en la inflació i van reiterar que un dels seus objectius primordials és aconseguir la màxima ocupació. Així mateix, interpreten que les pujades recents dels tipus d’interès dels treasuries reflecteixen una millora de les perspectives econòmiques a mitjà termini. D’aquesta manera, fins que no es registri un progrés «substancial» en assolir els seus objectius, la Fed reitera el seu compromís de mantenir sense canvis la seva política monetària.

Millora el to dels mercats financers. Al llarg de la setmana passada, l’optimisme dels inversors es va incrementar gràcies a la millora de les perspectives de l’FMI (vegeu la secció d’Economia internacional) i al compromís de la Fed i el BCE per mantenir les mesures acomodatícies (vegeu la notícia anterior). Aquests factors es van anteposar al repunt de les xifres de la pandèmia en alguns països i van afavorir el descens de la volatilitat en la majoria dels mercats financers. Així, els principals índexs borsaris van concloure la setmana amb alces a la zona de l’euro (Eurostoxx 50 +0,8%, Ibex 35 –0,1% i PSI-20 +0,8%) i als EUA, on l’S&P 500 (+2,7%) va assolir un nou màxim. En els mercats de renda fixa, el missatge de la Fed va afavorir el descens dels tipus d’interès de la corba sobirana dels EUA i el treasury a 10 anys es va situar en l’1,66% (–6 p. b.). Mentre que a la zona de l’euro es va imposar l’estabilitat en els tipus sobirans del deute core (bund a 10 anys –0,30%) i de la perifèria. Al mercat de matèries primeres, el preu del barril de Brent va cedir fins als 63 dòlars després de la decisió recent de l’OPEP i els seus aliats d’incrementar la producció a partir del maig. Finalment, en aquest context, l’euro es va apreciar fins als 1,19 dòlars de la mateixa manera que ho van fer la majoria de les divises emergents en el seu encreuament amb el dòlar.