Setmana del 8 al 15 de setembre del 2023

Les vendes interiors de les grans empreses van caure un 1,3% intermensual al juliol, en termes reals i desestacionalitzats, i se situen ja un 1,5% per sota de la mitjana del 2T 2023, fet que apunta a un comportament modest de la demanda interna durant el 3T 2023. Per branques d’activitat, les vendes de béns de consum es van mantenir planes en termes intermensuals, mentre que les de capital i les de béns intermedis van recular el 3,2% i l’1,4% intermensual, respectivament.

Les vendes interiors de les grans empreses van caure un 1,3% intermensual al juliol, en termes reals i desestacionalitzats, i se situen ja un 1,5% per sota de la mitjana del 2T 2023, fet que apunta a un comportament modest de la demanda interna durant el 3T 2023. Per branques d’activitat, les vendes de béns de consum es van mantenir planes en termes intermensuals, mentre que les de capital i les de béns intermedis van recular el 3,2% i l’1,4% intermensual, respectivament.

Així, la Comissió Europea, a l’informe d’estiu, ha retallat en 0,3 p. p. el creixement previst tant per al 2023 (fins a un 0,8%) com per al 2024 (fins a l’1,3%). Per països, destaca el deteriorament de l’escenari per a Alemanya, l’única de les grans economies que enguany entraria en recessió (–0,6 p. p., fins al –0,4%); seguida d’una recuperació molt modesta el 2024 (–0,3 p. p., fins a l’1,4%). Respecte a la inflació general, la Comissió a penes modifica el seu escenari respecte a l’estimat al maig (–0,2 p. p., fins al 5,6% el 2023; i +0,1% p. p., fins al 2,9% el 2024). Una mica més caut es mostra el BCE en creixement, sobretot per a l’any que ve: –0,2 p. p., fins al 0,7% el 2023; i –0,5 p. p., fins a l’1,0% el 2024. Per a la inflació general, eleva en 0,2 p. p. la seva previsió, tant per al 2023 (fins al 5,6%) com per al 2024 (fins al 3,2%) per un impacte més gran del component d’energia, atès que les previsions per a les mesures subjacents d’inflació s’han revisat a la baixa en 0,1 p. p. tant el 2023 (fins al 2,9%) com el 2024 (fins al 2,2%).

A la reunió del 14 de setembre, el BCE va tornar a apujar els seus tipus d’interès en 25 p. b., però el més destacat va ser que va assenyalar que les cotes actuals (depo en el 4,00% i refi en el 4,50%) probablement suposen la fi del cicle d’increments de tipus (després d’acumular una pujada de +450 p. b. des del juliol del 2022). Amb tot, això no representarà la fi de la política monetària restrictiva. Més aviat al contrari: el BCE va reiterar que, en la seva lluita contra la inflació, els tipus s’han de mantenir a les cotes actuals per un període de temps prou llarg. I és que el BCE continua veient que la inflació seguirà massa elevada durant massa temps (les noves projeccions del banc central la situen al voltant del 3% al tancament del 2023 i al llarg del 2024, assolint un 2,0% només a partir del 3T 2025). Així mateix, la feblesa dels últims indicadors d’activitat s’ha traduït en una revisió a la baixa del creixement econòmic, però continuen confiant que la zona de l’euro esquivarà la recessió: al seu escenari anticipa taxes intertrimestrals del PIB del 0,0%-0,1% els propers trimestres i aposta per creixements més dinàmics a partir de la primavera del 2024. Així, després de la reunió, les expectatives implícites als mercats financers apunten que el BCE mantindria el tipus depo en el 4,00% (refi en el 4,50%) fins al 3T 2024, quan es podria produir una primera retallada de tipus d’interès (vegeu la Nota Breve). Amb un to molt semblant, però amb accions diferents, creiem que podria actuar la Reserva Federal a la reunió del 20 de setembre. Pensem que la Fed no apujarà els tipus i els mantindrà a l’interval 5,25%-5,50%, però no descartarà alguna pujada més en el que resta d’any en funció de l’evolució de les dades. On sí que hi haurà segurament molta similitud amb el discurs del BCE és en el fet de reiterar la intenció de mantenir una política restrictiva per força temps (high for longer) (vegeu la Nota Breve).