A Portugal, la guerra a Ucraïna significa (també) el retorn del dèficit extern

Contingut disponible en
Teresa Gil Pinheiro
10 de maig de 2022

Les expectatives que el control de la pandèmia i el creixement econòmic permetrien reduir el dèficit de la balança per compte corrent el 2022 s’han vist frustrades per l’esclat del conflicte a Ucraïna. L’impacte que aquest conflicte està tenint sobre l’encariment dels béns importats i sobre la demanda d’alguns dels principals socis comercials de Portugal accentua, en canvi, l’empitjorament del dèficit al qual hem assistit en els últims anys i ajorna la tan esperada correcció fins al 2023.

En primer lloc, l’augment dels preus dels béns energètics empitjorarà el dèficit de la balança energètica, que, el 2021, ja va assolir els 5.776 milions d’euros, el dèficit més elevat des del 2014, a causa de l’augment dels preus dels productes energètics i de l’increment en les compres de petroli i de gas, associat a la represa de l’activitat. En absència de substituts, la demanda de béns energètics és relativament rígida, de manera que no s’espera que es produeixi una reducció significativa de les quantitats importades. Per tenir una mica de sensibilitat sobre l’impacte que tenen els moviments en els preus de l’energia, en general, un augment del preu del Brent de 10 dòlars per barril i del preu del gas de 20 euros per megawatt sol incrementar les importacions netes d’energia en uns 4.700 milions d’euros (aproximadament, el 2% del PIB). Tenint en compte aquests supòsits, estimem que el dèficit energètic augmentarà fins a prop dels 12.000 milions d’euros el 2022 i superarà els 8.000 milions registrats el 2008.

Portugal: saldo del compte corrent

En segon lloc, malgrat que les relacions comercials amb Ucraïna i amb Rússia siguin relativament reduïdes (les importacions d’aquests països representen, respectivament, el 0,4% i l’1,3% del total de béns importats per Portugal), aquests països tenen un pes important en alguns subministraments: el 13% de les importacions de coc i de productes petroliers procedeixen de Rússia i el 35% del blat de moro i el 31% de l’oli de gira-sol provenen d’Ucraïna. A més a més, la guerra també afectarà els fluxos comercials amb altres economies, a conseqüència del descens de la demanda per part d’importants socis comercials.

En tercer lloc, tenim la balança turística, el comportament de la qual el 2021 va ser prometedor, ja que es va recuperar fins a prop dels 6.400 milions d’euros de superàvit, aproximadament el 50% del saldo excedentari registrat el 2019. Aquest bon comportament es va intensificar en els dos primers mesos de l’any, amb un superàvit de 1.118 milions d’euros, només 100 milions menys que en el mateix període del 2019. D’altra banda, el turisme rus és relativament reduït a Portugal, ja que representa al voltant de l’1%, tant en nombre de visitants com en les despeses totals de visitants no residents (dades del 2019). Tot i que som conscients de l’elevada incertesa que genera l’impacte que el conflicte tindrà sobre el turisme europeu (els països europeus són els principals emissors de turistes cap a Portugal), els indicadors del març i de l’abril ens mostren que Portugal es beneficiarà de la percepció de destinació segura, de manera que preveiem, tot i que en un escenari cautelós, que el superàvit turístic s’acostarà al 80% del nivell registrat el 2019, fins a apropar-se als 10.200 milions d’euros.

Portugal: evolució del turisme

En resum, esperem que la balança turística compensi una part de l’empitjorament de la balança de béns provocat, sobretot, pel deteriorament del dèficit energètic. No obstant això, aquesta compensació serà insuficient per evitar l’empitjorament del dèficit de la balança per compte corrent, que, el 2022, podria assolir el 2,2% del PIB, 1,1 p. p. més que el 2021, de manera que s’ajornaria fins al 2023 el retorn a un comportament més equilibrat dels comptes externs portuguesos. El 2023, si l’evolució dels preus del petroli i del gas no s’allunya gaire del que esperem i si el turisme continua recuperant els nivells anteriors a la COVID-19, estimem que el dèficit de la balança per compte corrent es podrà reduir fins a prop del 0,5% del PIB.

Teresa Gil Pinheiro
Etiquetes