Extremadura

• Amb poc més d’1 milió d’habitants (el 2,2% de la població total del país), Extremadura és la cinquena regió menys poblada.
• El PIB extremeny arriba als 22.531 milions d’euros, l’1,7% del PIB espanyol, de manera que és la tercera regió amb menys pes en el total nacional.
• El PIB per capita se situa en 21.343 euros, el segon més baix de totes les regions i un 24,2% inferior a la mitjana espanyola. Els avenços ens els darrers anys són fruit, sobretot, del retrocés demogràfic.
• En termes d’especialització productiva, Extremadura destaca pel seu potent sector agrari, que aporta el 7,7% del seu PIB (2,6% de mitjana nacional); també destaquen la indústria extractiva (8,6% vs. 4,9% d’Espanya) i els serveis públics (26,1% vs. 17,8%). En canvi, és notablement inferior el pes de la indústria manufacturera (7,2% vs. 12,5%), així com dels serveis lligats a la indústria (20,9% vs. 28,5%).
• Tot i que en els últims anys el pes de les exportacions de mercaderies en el PIB regional ha augmentat de manera apreciable, amb prou feines representa un 13,2%, molt lluny de la mitjana espanyola (28,9%) i el percentatge més baix de les regions peninsulars. El 2023 va exportar béns per 3.022 milions d’euros, només el 0,8% de les exportacions espanyoles; gairebé la meitat dels béns exportats procedeixen del sector agroalimentari, sobretot fruites i llegums (28,3%). A més, la cinquena part del tabac que exporta Espanya té el seu origen en aquesta regió.

Extremadura està sent una de les regions menys dinàmiques del país. El 2023 vam estimar un creixement del PIB de l’1,6% (2,5% a Espanya). La despesa de les llars es va veure afectada per l’augment dels preus i els tipus d’interès, la incertesa i la frenada de l’ocupació. A més, la sequera i els costos energètics van impactar en el sector agroalimentari, vital per a la regió.

Des de CaixaBank Research preveiem un creixement del PIB extremeny per al 2024 de l’1,2%, inferior al del conjunt del país (1,9%), i per tant seria l’única regió que encara no haurà recuperat els nivells prepandèmia. Si bé la sequera podria seguir sent un fre per a la producció agrària, esperem una millora de l’ocupació i el consum, en un context de distensió dels preus i la política monetària. A més, l’activitat podria beneficiar-se d’una execució superior de fons NGEU.

Extremadura està sent una de les regions menys dinàmiques pel que fa a ocupació. El 2023, l’afiliació va créixer a un ritme molt inferior a la mitjana espanyola (1,1% vs. 2,7%), i el març d’aquest any, un 0,9% interanual (vs. 2,6%): l’avenç en hostaleria i sanitat contrasta amb la forta destrucció a l’Administració pública. D’aquesta manera, els nivells actuals superen en un 3,9% els del mateix mes de 2019 (+9,8% per al conjunt d’Espanya). Per la seva banda, la regió presenta la segona taxa d’atur més alta del país: 16,3% en el 4T 2023, 4,5 punts més que la mitjana d’Espanya, tot i que millora notablement els registres prepandèmia (23,5% en el 4T 2019).

Els indicadors de consum mostren un comportament més feble a Extremadura que al conjunt del país. Després de la forta caiguda del 2022, les vendes al detall (en volum), afectades pel repunt de la inflació, no van aixecar el cap l’any passat (–0,3% vs. +2,9% a Espanya) i amb prou feines creixen un 1,9% interanual en els dos primers mesos del 2024, una taxa inferior a la mitjana (3,2%), i per tant es mantenen per sota dels nivells del 2019 (–3,3% vs. un +3,5%).

La producció industrial, poc rellevant a la regió, el 2023 va anotar un dels millors creixements del país, un 4,7%, en contrast amb la caiguda de l’1,4% a Espanya. El gener d’aquest any el ritme s’accelera fins al 5,3% interanual (vs. 3,6%), de manera que supera àmpliament, en un 8,4%, els nivells del 2019 (vs. un –2,4%).

Enmig d’un to d’afebliment generalitzat per regions, les exportacions extremenyes de mercaderies estan tenint un comportament molt positiu. El 2023 van créixer un 1,5% (–1,4% a Espanya), gràcies a l’embranzida de les vendes de productes químics i del sector agroalimentari, especialment fruites, llegums i preparats alimentaris, mentre que el gener d’aquest any s’acceleren amb força i creixen un 28,7% interanual (vs. –2,5%) i un 58,1% amb relació al 2019 (vs. +29,5%).