Després d’un 2023 excepcional per al turisme a Espanya, amb nivells rècord d’arribades internacionals, despesa, pernoctacions i turisme domèstic, les dades del 2024 estan superant les expectatives i marcant el millor començament d’any a la història del sector. El 2024, des de CaixaBank Research preveiem que el PIB turístic creixi un 5% i que se superin els 90 milions de visites de turistes internacionals.

El mercat immobiliari espanyol es va accelerar el 2024, en especial en el segon semestre, gràcies al descens dels tipus d’interès, que es va sumar a un conjunt de factors que mantenen la demanda d’habitatge molt dinàmica, entre els quals destaquen uns fluxos migratoris significatius, una notable creació d’ocupació i una forta demanda estrangera. D’altra banda, l’oferta d’habitatge nou està començant a despertar, però continua sent insuficient per fer front a l’elevada demanda. Aquest desajustament entre una demanda sòlida i una oferta escassa impulsa els preus de l’habitatge a l’alça i dibuixa una tendència ascendent, que preveiem que tindrà continuïtat el 2025.

El sector agroalimentari espanyol s’ha començat a recuperar després de dos anys de deteriorament, gràcies a la moderació dels costos de producció i de la sequera. No obstant això, els efectes dels dos xocs encara persisteixen, i encara afronta reptes importants que en limiten la capacitat de creixement de forma estructural.

El nostre Indicador Sectorial recull una millora generalitzada entre sectors el 2024, especialment significativa en algunes branques manufactureres, com ara la indústria química, la farmacèutica i la paperera, beneficiades pel descens de la factura energètica i per la millora de les exportacions. Per contra, el sector de l’automoció s’ha desaccelerat de forma notable al llarg d’aquest any, després de la recuperació experimentada el 2023.

La inversió al mercat immobiliari comercial va registrar caigudes significatives el 2023, a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. No obstant això, a mesura que avanci el 2024, s’espera una reactivació de les operacions, gràcies al descens que s’anticipa dels tipus d’interès i a una evolució favorable dels fonamentals que determinen el comportament dels diferents segments. D’una banda, un major dinamisme del consum servirà de suport al segment al detall, i la contínua penetració de l’e-commerce continuarà requerint d’inversions al segment logístic. De l’altra, el living es consolidarà com el segment que atreu més inversió, i el sector hoteler continuarà tenint una evolució positiva, gràcies a la bona marxa del turisme a Espanya. Finalment, les oficines continuaran adaptant-se a les noves exigències de sostenibilitat i a les noves formes de treball sorgides arran de la pandèmia.

El 2024, el PIB turístic va experimentar un altre any de creixement notable, amb un augment estimat del 6% en termes reals, aproximadament el doble del creixement del total de l’economia. Aquest funcionament va respondre a un increment significatiu del nombre de turistes estrangers i de la seva despesa mitjana, impulsat per la recuperació del turisme britànic i de llarga distància. D’altra banda, el turista espanyol ha tornat a viatjar a l’exterior i ha reprès els nivells prepandèmia. En aquest context favorable, el sector hoteler continua gaudint d’una demanda molt robusta, que li ha permès continuar augmentant els nivells d’ocupació i de rendibilitat fins a nous màxims. De cara al 2025, el sector turístic espanyol creixerà a un ritme una mica més moderat, però encara compta amb importants palanques per continuar expandint-se, i esperem que continuï sent un dels principals suports per al creixement del conjunt de l’economia. 

La combinació d’un creixement demogràfic vigorós i d’un descens gradual dels tipus d’interès, juntament amb la falta d’oferta, està impulsant el creixement dels preus de l’habitatge, en particular al mercat d’habitatge nou i a les regions més dinàmiques i amb un major atractiu turístic.

El sector agroalimentari es consolida com el motor principal de les exportacions de béns d’Espanya, mantenint-la entre les principals potències exportadores de productes agraris a nivell mundial. Entre els factors que expliquen aquesta solidesa, a més de la contrastada capacitat competitiva del sector, destaca l’elevada diversificació geogràfica de les destinacions de les exportacions, un element que confereix una notable resiliència al sector davant de possibles xocs.

A partir de l’anàlisi anonimitzada de dades internes de CaixaBank, analitzem en profunditat el comportament recent de la despesa en restauració a Espanya.

La plena recuperació de la despesa turística internacional a Espanya amaga canvis importants en l’estructura de la demanda per regions de procedència. Utilitzant dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, degudament agregades i anonimitzades, observem que l’Europa Occidental continua sent el principal emissor de turistes i que l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica han incrementat de manera notable el seu pes en la despesa estrangera. En canvi, la recuperació del turisme del Pròxim Orient i d’Àsia i Oceania ha estat més dispar, afectada per factors geopolítics i econòmics. En conjunt, unes perspectives de creixement estables però robustes el 2024-2025 fan pensar que l’evolució del turisme internacional a Espanya continuarà sent positiva.

Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.

Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.

Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.

El fort creixement del sector turístic en els darrers anys, juntament amb els nous hàbits de consum després de la pandèmia, ha propiciat una extraordinària recuperació del sector de la restauració espanyola tant en la creació d’ocupació com en la facturació. A més ha aconseguit obtenir un notable reconeixement i prestigi a nivell internacional, alhora que exerceix un paper fonamental al nostre país com a promotor de cohesió social i territorial.

La despesa turística procedent dels EUA evidencia una desacceleració clara des del final del 2024. Aquest alentiment reflecteix, en part, la normalització del creixement del turisme després de la pandèmia i factors macroeconòmics com l’apreciació de l’euro enfront del dòlar i el deteriorament de les perspectives de creixement de l’economia nord-americana. No obstant això, atès que aquests factors solen operar amb un cert retard, és probable que l’alentiment respongui també a un augment de la incertesa sobre la política econòmica i comercial dels EUA, que estaria començant a afectar la propensió dels nord-americans a viatjar a Espanya. Tenint en compte que és un mercat que, el 2024, va representar el 4,6% de les arribades i el 7,1% de la despesa turística internacional a Espanya, la seva desacceleració pot arribar a restar prop d’1 p. p. al creixement del PIB turístic el 2025. Algunes zones del país, com les àrees urbanes no costaneres, es podrien veure més afectades per l’elevat pes de la despesa turística nord-americana. Ara com ara, la major desacceleració s’està observant a les zones rurals, on el pes del turista nord-americà és menor.

El sector espanyol de l’automoció intenta trobar el seu lloc en el nou ecosistema mundial, un cop superat l’entorn advers dels últims anys, marcat pels problemes d’aprovisionament als mercats internacionals d’inputs essencials, com els microxips i els semiconductors, i pels augments dels preus i dels tipus d’interès.

El preu de l’habitatge i el nombre de compravendes han repuntat amb força des de la meitat de l’any passat de forma generalitzada a Espanya, tot i que les diferències geogràfiques són notables. El 2024, el preu de l’habitatge va créixer de forma més vigorosa a les zones més cares, la qual cosa augmenta la bretxa de preus entre els municipis i les regions, quelcom que està començant a desplaçar una part de la demanda cap a zones més assequibles. A nivell provincial, s’observa que la temperatura podria ser un factor rellevant: les compravendes creixen de forma més vigorosa a l’«Espanya fresca», al nord-oest peninsular, mentre que les zones turístiques tradicionals registren un avanç més suau de la demanda. A més a més, el fort augment del preu de l’habitatge a les grans ciutats està provocant un desplaçament de la demanda d’habitatge cap a zones perifèriques més assequibles, uns municipis en què es preveu que el preu de l’habitatge creixi de manera vigorosa el 2025. 

El 2023, el sector turístic espanyol va mantenir la seva trajectòria de recuperació i de creixement, va superar les expectatives inicials i va batre rècords, no solament en termes de despesa nominal, sinó també en termes reals. De cara al 2024, preveiem que la senda positiva del sector turístic espanyol prosseguirà i que el PIB turístic avançarà el 2,5%, de manera que el sector creixerà per damunt de l’economia en general i es reafirmarà com un dels motors de l’economia espanyola.

La indústria manufacturera espanyola ha superat amb un relatiu èxit l’impacte de diversos xocs exògens que han sacsejat l’escenari europeu en els darrers anys. 

El mercat immobiliari espanyol es va desaccelerar el 2023, però ho va fer de forma més suau del que s’havia anticipat. Malgrat el fort augment dels tipus d’interès, diversos factors han fet costat al sector: un mercat laboral resilient, uns fluxos d’immigració significatius, el desajustament entre una oferta escassa d’habitatge nou i una demanda elevada, i una situació financera de les llars menys tensionada del que s’esperava. Pel costat de l’oferta, l’estabilització dels costos de construcció ha permès tancar el 2023 amb un nombre de visats d’habitatge nou similar al d’anys anteriors. En el primer semestre del 2024, preveiem que aquesta senda de suau desacceleració tindrà continuïtat, a causa d’uns tipus d’interès encara elevats i d’un context econòmic relativament feble. No obstant això, en el segon semestre, a mesura que es consolidi la senda descendent dels tipus d'interès i l’activitat econòmica guanyi tracció, esperem que el mercat immobiliari guanyi en vigor.