Segons el nou Indicador Sectorial de CaixaBank Research, les branques més intensives en energia de la indústria manufacturera i el sector agroalimentari són les que més van patir l’any 2023. A la banda oposada, hi trobem l’hostaleria i la automoció, que van mantenir una bona evolució.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
206 resultats per a 2024
El sector de la restauració manté la seva bona ratxa el 2025, amb un creixement sòlid de la despesa, gràcies a l’embranzida del turisme nacional i internacional. Malgrat que el ritme es modera en relació amb els anys anteriors, les dades mostren una clara resiliència, fins i tot després de l’apagada elèctrica del 28 d’abril, que va representar un cop puntual per a la facturació.
El PIB va sorprendre positivament en el 4T 2024 amb un avanç intertrimestral de l’1,5%, que va situar el creixement del conjunt de l’any en l’1,9%. El bon comportament en el tram final del 2024 introdueix riscos a l’alça, per l’efecte arrossegament, en la previsió actual de CaixaBank Research per al 2025 (el 2,3%).
La publicació recent de l’Informe sobre Envelliment 2024 (Ageing Report 2024) de la Comissió Europea és una fita rellevant per a l’avaluació prevista per al 2025 de la reforma de les pensions 2021-2023, la qual determinarà si és necessari adoptar mesures addicionals per assegurar la sostenibilitat del sistema.
La situació actual del mercat immobiliari espanyol es caracteritza, a grans trets, per la fortalesa de la demanda i per l’escassetat d’oferta. A conseqüència d’aquest desajustament entre l’oferta i la demanda, el preu de l’habitatge ha accelerat el pas, en especial el d’obra nova. Des de CaixaBank Research, ja havíem previst que la tendència alcista del mercat immobiliari es consolidaria el 2024, però les dades que s’han anat publicant han estat més puixants del que s’esperava, i això, juntament amb la millora de les perspectives econòmiques, ens ha dut a revisar a l’alça les previsions del sector immobiliari per al 2024-2025.
Els indicadors mostren que el ritme de creixement del sector turístic espanyol s’està normalitzant després dels excepcionals registres del 2022-2024, impulsats per la recuperació postpandèmia i pel consegüent repunt del consum de serveis. Les tendències observades al final del 2024 es prolonguen el 2025: el sector manté el seu atractiu per a un nombre creixent de turistes internacionals, mentre que el turista resident perd presència a les destinacions locals i guanya protagonisme a l’estranger. Així i tot, enguany, el sector tornarà a ser clau per a l’economia espanyola. Segons les nostres previsions, el PIB turístic creixerà el 2,7%, gràcies a la sòlida arrencada de l’any, a l’augment de la renda disponible de les famílies, a la reactivació d’algunes economies europees i a la moderació de la inflació turística.
El problema de l’accés a l’habitatge, tant en lloguer com en propietat, s’ha agreujat en els últims anys i afecta amb especial intensitat alguns col·lectius, com els joves. La solució no és senzilla i requereix d’actuacions en múltiples fronts i que contemplin un horitzó temporal ampli. La col·laboració público-privada és fonamental per incrementar de manera significativa l’oferta d’habitatge assequible, i la construcció industrialitzada es postula com una nova forma de construcció que permet superar els principals reptes del sector, com atreure mà d’obra qualificada i femenina i fomentar sistemes constructius més digitals i més sostenibles.
El sector agroalimentari espanyol manté un to expansiu el 2025, afavorit per la millora de les condicions meteorològiques, per la contenció dels costos de producció i per l’augment de la demanda. Tot això es tradueix en un increment gradual de la producció i de les exportacions, que ja han recuperat els nivells prepandèmia, i en un mercat laboral més dinàmic, amb generació d’ocupació i amb reducció de la temporalitat. Les perspectives per als propers trimestres són positives, tot i que persisteixen reptes de gran rellevància, com l’augment dels aranzels amb els EUA o l’impacte creixent de fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, les sequeres i els incendis.
El canvi climàtic representa un desafiament crucial per al sector immobiliari i per al conjunt de l’economia espanyola. En aquest article analitzem els riscos associats a esdeveniments climàtics extrems i els riscos de transició als quals el sector s’hi haurà d’enfrontar, així com el paper de les polítiques públiques.
La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de debilitat de l’economia espanyola els darrers trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes de les exportacions de béns i en centralitza el deteriorament.
Després d’un 2023 en què els principals indicadors del sector turístic espanyol van reprendre els nivells màxims del 2019, el sector continua sense mostrar signes d’esgotament cíclic i va créixer amb força el 2024.
Analitzem amb dades internes el comportament dels visitants estrangers que es queden a Espanya durant temporades llargues, un grup de població que normalment s’allotja en segones residències, habitatges de lloguer de temporada o allotjaments especialitzats, uns segments amb una tendència de demanda a l’alça en el mercat immobiliari espanyol.
El mercat residencial espanyol es troba en plena fase expansiva, impulsat per la baixada dels tipus d’interès, per la millora del poder adquisitiu i pel creixement demogràfic. La demanda continua creixent amb força, amb un notable protagonisme del comprador estranger, i l’oferta, a poc a poc, també va guanyant tracció, tot i que continua sense compensar el dèficit d’habitatge acumulat des del 2021. El preu de l’habitatge es continua accelerant i, en termes nominals, supera ja el màxim assolit el 2007, i es comencen a detectar senyals de sobrevaloració. No obstant això, el context actual difereix de l’anterior a l’esclat de la bombolla immobiliària: no hi ha un excés d’oferta, sinó un greu dèficit d’habitatge (i això és el que explica, principalment, la pressió sobre els preus), i la situació financera de les famílies, dels sectors constructor i promotor i del sistema financer és sòlida. Preveiem que els preus i les compravendes continuaran sent dinàmics en els propers trimestres, la qual cosa accentua la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible.
Tot i que encara queda lluny de l’objectiu del 2%, la inflació, tant a la zona de l’euro com als EUA, ha reculat de forma sostinguda al llarg del 2023, i un dels supòsits clau en les nostres perspectives per al 2024 és que ho continuarà fent l’any vinent i facilitarà les primeres retallades de tipus d’interès per part de la Fed i del BCE. Però fins a quin punt és robust aquest supòsit desinflacionista? Quanta pressa tenen els bancs centrals per abaixar tipus?
Malgrat l’objectiu de disminució del dèficit públic a cotes del 3% del PIB el 2024, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades. A més a més, el mercat haurà d’absorbir tot el deute que està en mans del BCE i que no reinvertirà. En aquest context, posem en perspectiva el volum de deute que enguany haurà d’absorbir el mercat.
El repunt de les rendibilitats del deute a escala global ha tornat a posar la situació fiscal sota el focus. El cas d’Europa té un interès especial, ja que, el 2024, les regles fiscals es tornaran a activar, després d’haver estat sospeses des del 2019 per la pandèmia i per l’inici de la guerra a Ucraïna. Què planteja el nou marc fiscal? El pla proposat és més o menys estricte que el vigent?
En un escenari envoltat de riscos, quins són els punts de partida i les perspectives de l'economia espanyola el 2024? I els seus punts febles i forts?
En un mes en què, desgraciadament, el protagonisme el torna a tenir el risc geopolític, repassem al Dossier de Perspectives 2024 les principals claus i previsions per a l’any vinent. I la primera idea és, precisament, com serà de complex el retorn a una macroeconomia en equilibri en un món amb uns nivells d’inestabilitat geopolítica no vistos en moltes dècades.
Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.
L’estalvi dels espanyols ha passat de 5.800 euros per llar el 2023 a més de 7.000 el 2024. Per què ha crescut la taxa d'estalvi de les famílies i què esperem el 2025?