Perspectives per a l’economia internacional
A l’hora de tancar aquest informe, el conflicte al Pròxim Orient continua obert i continua tensionant els preus de l’energia i dels seus derivats. La durada del conflicte serà determinant per avaluar-ne l’impacte econòmic. La regió produeix gairebé el 30% del cru i el 20% del gas mundials, i, a més a més, s’hi localitzen dues de les principals vies marítimes del món: els estrets d’Ormuz i de Bab el-Màndeb (al mar Roig). Pel que fa al gas, a més a més, és un input clau en la producció de fertilitzants i d’heli, fonamental per a la producció de semiconductors. Així mateix, existeixen elements que poden pressionar per accelerar una sortida del conflicte, com la pèrdua de popularitat de Trump (que pot passar-li factura a les mid-term) o l’elevat cost econòmic de la guerra. Atesa la incertesa de l’entorn, les nostres previsions econòmiques s’ancoren en els preus de l’energia cotitzats als mercats.
En concret, el nostre escenari descansa en els futurs cotitzats pels mercats financers en una mitjana de 14 dies laborables (per reduir-ne la volatilitat). Amb aquestes dades, el barril de Brent superarà els 100 dòlars fins al juliol, per abaratir-se de forma gradual fins a uns 85 dòlars al final de l’any, la qual cosa situarà la cotització mitjana del Brent el 2026 al voltant dels 90 dòlars i el 2027 gairebé en els 80 dòlars, nivells substancialment més elevats que els descomptats abans del conflicte (gairebé 25 i 15 dòlars superiors, respectivament). A més a més, no es preveu tornar a cotitzacions preguerra, com a mínim, fins al 2030. Per als preus del gas, l’impacte ha estat molt inferior al patit després de l’inici de la guerra a Ucraïna. Així i tot, els futurs en què descansen les nostres previsions descompten un preu del gas una mica inferior als 45 euros per MWh, de mitjana, el 2026 i una mica superior als 35 euros per MWh, de mitjana, el 2027, uns 10-15 euros més car cada any del que s’esperava abans del conflicte.
En altres paraules, sembla que els futurs energètics estan descomptant una resolució progressiva del conflicte militar que duria a una reobertura de l’estret d’Ormuz, però reconeixent que això no implica una recuperació immediata de l’activitat cap als nivells preconflicte.1
En aquest context de preus de l’energia més elevats, el creixement econòmic serà menor del que s’esperava abans del conflicte, sobretot als països més dependents de les importacions energètiques (amb Europa i Àsia, sobretot l’Índia, especialment afectades), al mateix temps que la inflació pujarà de forma generalitzada, la qual cosa condicionarà una posició més hawkish dels principals bancs centrals.2
- 1
Vegeu el Focus «Els nous (des)equilibris del mercat del petroli», en aquest mateix Informe Mensual.
- 2
Vegeu el Focus «Les condicions financeres rere l’escenari econòmic el 2026», en aquest mateix Informe Mensual.
La zona de l’euro s’enfronta a un altre xoc energètic
La regió té una baixa exposició directa al Pròxim Orient. Però, malgrat els esforços duts a terme en els últims lustres per augmentar l’eficiència energètica i per potenciar l’ús d’energies renovables, continua tenint una elevada dependència dels combustibles fòssils: representen gairebé el 70% de tota l’energia consumida per tota l’economia i són gairebé l’únic tipus d’energia utilitzat al sector del transport.3 L’impacte d’uns preus energètics més elevats farà que la inflació sigui més alta en els propers mesos i que superi, de mitjana, el 3,0% el 2026, al voltant d’1,0 p. p. per damunt del que s’esperava abans de la guerra. Per tant, la capacitat de compra de les famílies es reduirà i el consum privat perdrà ritme en els propers trimestres, però sense arribar a recular, gràcies a l’ampli matalàs d’estalvi existent (més del 14% de la renda bruta disponible) i a un mercat de treball encara resilient (la taxa d’atur acumula més d’un any al voltant de mínims històrics del 6,2%). També cal tenir en compte que, a la zona de l’euro, el final del 2025 i el començament del 2026 van ser més febles del que s’esperava, la qual cosa explica la substancial revisió a la baixa que duem a terme: –0,5 p. p. el 2026, fins al 0,7%, i –0,3 p. p. el 2027, fins a l’1,2%. Aquesta pèrdua de dinamisme de l’activitat, d’altra banda, mitigarà els efectes indirectes i de segona ronda i, juntament amb diferents mesures fiscals aprovades, ajudarà a contenir l’impacte inflacionista de la guerra. Ara com ara, la zona de l’euro evitarà la recessió, però no es pot descartar que hi entri si el conflicte s’allarga i es materialitzen escenaris més adversos.
- 3
Vegeu el Focus «Europa, davant una altra crisi energètica», a l’IM04/2026.
EUA, l’impacte d’una inflació més elevada sobre un creixement molt basat en la inversió en tecnologia
Els EUA són el major productor mundial de cru i de gas i són un exportador net, però això no implica que els seus consumidors no notin l’impacte de la pujada dels preus de l’energia. De fet, la inflació ja està patint aquest impacte (la benzina supera els 4 dòlars per galó), en un context en què els preus dels serveis ja mostraven una elevada resistència a moderar-se. En conseqüència, l’impacte directe de l’encariment energètic farà que, el 2026, la inflació general sigui, de mitjana, gairebé 1,0 p. p. més elevada del que hauria estat sense el conflicte i assoleixi el 3,5%. Aquesta evolució de la inflació afectarà negativament el consum de les llars, com ja ho apunta el notable deteriorament dels principals indicadors de confiança de les famílies, tot i que encara mantindran ritmes d’avanç dinàmics. A més a més, continuem confiant que la inversió en tecnologia es mantindrà sòlida gràcies a l’impuls del desplegament de la IA, de manera que l’economia nord-americana mantindria ritmes d’avanç força robustos. No obstant això, atès que el 4T 2025 i el 1T 2026 van ser més febles del que s’esperava, retallem en 0,5 p. p. el creixement previst per al 2026, fins al 2,1%, ritme que gairebé es mantindrà el 2027.
La Xina es beneficiarà de l’impuls que representen les seves exportacions d’alt valor afegit
L’economia xinesa afronta l’impacte de la guerra al Pròxim Orient amb una certa ambigüitat. En ser una importadora neta d’energia, es veu castigada pel fort encariment de l’energia, al mateix temps que les seves exportacions a Europa (que representen gairebé el 16% del total) es veuen entorpides per les disrupcions comercials a la regió. No obstant això, l’enlairament de la IA i el desenvolupament de les energies verdes a bona part del món estan impulsant les seves exportacions d’alt valor, sectors en què la Xina ja s’ha convertit en un referent mundial. A curt termini, aquesta major diversificació de les exportacions xineses contribuirà a sostenir el creixement de la seva economia. Això, sumat a la rebaixa aranzelària provocada pel Tribunal Suprem dels EUA i a un inici d’any una mica millor del que s’havia estimat prèviament, ens reafirma en la nostra previsió de creixement del 4,5% per al 2026 i del 4,0% per al 2027. Per la seva banda, les mesures implementades pel Govern per contenir l’impacte del xoc energètic mantindran sota control una inflació que, abans del conflicte, era molt baixa, de manera que confiem que se situï entre l’1,0% i l’1,5% el 2026 i el 2027.
En suma, sembla que ens dirigim cap a un món amb menys creixement i amb inflacions més elevades. La incertesa és molt alta, i encara no es poden descartar els escenaris més adversos, amb impactes regionals molt dispars i amb la inflació assolint taxes molt més elevades durant més temps, com ja ho va alertar l’FMI a l’informe de l’abril. Així i tot, cal remarcar que la situació és diferent a la del 2022, quan les importants disrupcions que encara patien les cadenes d’oferta a nivell global després de la pandèmia van dur la inflació mundial gairebé fins al 9,0%.
