Europa, davant una altra crisi energètica

Europa, que, abans de l’esclat del conflicte armat a l’Iran, afrontava unes expectatives per a l’any relativament optimistes, s’enfronta ara a l’impacte d’un nou augment dels preus de l’energia. La invasió d’Ucraïna el 2022 ja va desencadenar una crisi important de subministraments i va disparar els preus del cru i, sobretot, del gas natural, la qual cosa va obligar a instrumentar mesures fiscals per limitar-ne l’impacte sobre l’activitat. El conflicte al Pròxim Orient presenta un nou xoc energètic i, malgrat que la conjuntura i els riscos són diferents,1 torna a posar el focus en el model energètic d’Europa.

Malgrat els esforços duts a terme en els últims anys per reduir la intensitat energètica a Europa i per augmentar el pes de les renovables com a fonts alternatives d’energia, la regió continua sent sensible als moviments en els preus de l’energia als mercats internacionals. De fet, més del 70% de tota l’energia que consumeix la UE-27 es genera mitjançant fonts no renovables.2 Un dels principals demandants d’energia és el transport, amb prop de la tercera part del consum de l’energia total de la UE i que es nodreix, gairebé del tot, dels derivats del petroli, com la benzina o el dièsel, que ja han mostrat un encariment important (des de l’inici de l’any, gairebé el 20% i el 36%, respectivament) i que han incrementat els costos del sector. D’altra banda, les fami­líes3 i el sector industrial representen, cadascun, prop del 25% del consum total d’energia a través, sobretot, del gas natural i de l’electricitat.

L’electricitat no és una font primària d’energia, però el seu preu dependrà del cost dels inputs utilitzats per generar-la. A Europa, els preus de l’electricitat es fixen a través d’un sistema marginalista que fa que el preu final vingui determinat per l’energia més cara necessària per cobrir la demanda, que, sovint, sol ser la generada amb gas, malgrat no ser la principal font de generació.4 Al conjunt de la UE, més del 47% de l’electricitat es genera amb renovables, en relació amb menys del 16% amb gas, el 10% amb carbó i el 23% amb energia nuclear. No obstant això, l’agregat oculta importants divergències per països, la qual cosa és determinant a l’hora de valorar l’impacte d’una pujada dels preus dels combustibles fòssils, sobretot a les economies amb un pes important d’indústria intensiva en energia.5

En termes generals, les economies de l’Europa de l’est es troben en una posició més desfavorable, tant perquè ocupen les últimes posicions al rànquing d’eficiència energètica com pel seu mix d’energia i per la seva estructura productiva. En concret, Polònia, amb una indústria que representa gairebé la cinquena part de la seva economia i que consumeix gairebé el 40% de tota l’electricitat del país, genera prop del 54% d’aquesta electricitat amb carbó6 i gairebé no compta amb nuclear. A més a més, la seva indústria intensiva en energia representa gairebé el 7,0% del VAB total.

També és destacable el cas d’Alemanya, on el sector industrial, un dels més grans de la zona de l’euro (gairebé el 21% del PIB), consumeix, directament, més del 37% de tot el gas que gasta el país i prop del 47% de tota l’electricitat, que, a més a més, es genera el 18% amb gas i el 21% amb carbó. França, en canvi, mostra una menor sensibilitat, gràcies a un parc nuclear que cobreix la major part de la seva demanda elèctrica (prop del 67%) i a una economia menys dependent del sector industrial (amb prou feines representa el 12% del PIB). Espanya i Itàlia, on la indústria pesa el 14% i el 18% del PIB, respectivament, mostren una posició diferent de partida. La indústria a Espanya representa prop del 60% del consum nacional de gas natural i gairebé el 30% del d’electricitat, tot i que ha reduït la generació d’electricitat amb carbó a menys de l’1% i combina el 56% de renovables amb el 19% de nuclear, la qual cosa li dona un cert matalàs. Itàlia és més vulnerable, ja que la seva indústria representa més del 30% de tot el consum nacional de gas natural i d’electricitat, però el 44% de l’electricitat es genera amb gas i el pes de les renovables en la seva producció és el menor entre les quatre grans economies de la zona de l’euro.