Intel·ligència artificial: una perspectiva del costat de l’oferta

El desenvolupament de la IA es basa en una complexa cadena de valor formada per diverses baules interdependents.1 A la seva base es troba l’accés a minerals crítics, necessaris per fabricar semiconductors, el «cervell físic» de la IA. Aquests components s’integren en una infraestructura computacional més àmplia, que inclou centres de dades, xarxes de comunicació, xarxes elèctriques i serveis de computació al núvol, que constitueixen, en conjunt, el «cos» que permet processar les dades a gran escala. Sobre aquesta infraestructura se situa l’accés a grans volums de dades per a l’entrenament dels models. El desenvolupament dels anomenats models fundacionals representa en si mateix la següent baula de la cadena i requereix algorismes sofisticats i xarxes neuronals d’aprenentatge profund. Finalment, el valor de la IA generativa es materialitza en el desenvolupament d’aplicacions concretes sobre els models fundacionals, com assistents virtuals o sistemes de generació de contingut, i en la seva integració en productes i en serveis digitals, el principal punt de contacte amb l’usuari final.

En l’actualitat, destaca l’elevada heterogeneïtat en les cadenes de valor de la IA a les economies més grans (vegeu el primer gràfic). D’una banda, hi ha països, com els EUA i diversos asiàtics, amb un elevat pes econòmic del sector, mesurat en termes de la valoració de les empreses d’IA en percentatge del PIB. Entre aquests països, Taiwan o Corea del Sud presenten una marcada especialització en capacitat computacional, mentre que els EUA tenen una cadena de valor més diversificada. De l’altra, a la Xina i a diverses economies avançades, el pes econòmic de la IA és relativament menor i presenta també perfils d’especialització diferents. El Japó i el Regne Unit mostren una major especialització en capacitat computacional (i en eines de dades, en el cas britànic), mentre que, a la Xina i a la zona de l’euro, el pes de les aplicacions és més gran.

El desplegament de la IA es pot dividir en quatre fases clau: la fase d’innovació, la fase de desenvolupament de noves infraestructures, la fase de difusió i d’adopció generalitzada de la nova tecnologia, i la fase d’adaptació dels models de negoci i de mercats a la nova tecnologia.

En aquest context, l’economia global es troba encara immersa en les dues primeres fases del desplegament de la IA. Hi ha una àmplia evidència d’un boom inversor relacionat amb la innovació i amb la construcció d’infraestructures, particularment evident en països com els EUA i alguns asiàtics.2 A més a més, la IA destaca també per la seva ràpida velocitat d’adopció global (tant a nivell individual com organitzatiu), molt superior a altres tecnologies d’ús general (com internet, l’ordinador personal o l’electricitat). En aquest context, les capacitats de la IA estan millorant a un ritme exponencial. Aquest avanç es recolza en un hyperscalling impulsat per ràpids progressos en la quantitat de dades utilitzades per a l’entrenament dels models, en el nombre de paràmetres i en la capacitat computacional. Al mateix temps, el fort creixement de l’oferta i de la demanda esta generant colls d’ampolla infraestructurals.3

Com va succeir amb altres tecnologies en el passat, algunes economies no tindran un rol decisiu en la fase d’innovació, però es beneficiaran de l’adopció, de la difusió i de l’adaptació a la tecnologia. Si ens centrem en la comparativa entre els EUA, la UE i la Xina, podem observar matisos importants en les diferents fases del desplegament. En la fase d’innovació, l’economia nord-americana assumeix un lideratge clar, particularment evident en indicadors d’output (com el funcionament de models a la frontera tecnològica, les publicacions acadèmiques i el desenvolupament en codi obert) i en infraestructures (com el nombre de centres de dades i el disseny de xips). Així i tot, en els últims anys, la capacitat de la Xina per acostar-se a la frontera tecnològica ha estat notable. En particular, els seus models més avançats mostren un funcionament molt pròxim al dels nord-americans, mentre que el dinamisme observat en la concessió de patents i el desenvolupament de models apunten a un fort impuls innovador. Per la seva banda, la majoria d’indicadors mostren que la UE no està tan ben posicionada en termes d’innovació. En particular, les quotes de mercat molt baixes en la producció de xips confirmen una forta dependència en aquest àmbit, mentre que el desenvolupament de models d’IA se situa darrere de la Xina o dels EUA. Finalment, cal destacar el lideratge de la Xina en l’aprovisionament de materials, gràcies al seu accés a minerals crítics i a la seva capacitat de processament per a l’elaboració de xips i de semiconductors.4

En els indicadors d’adopció, de difusió i d’adaptació, observem un panorama una mica més homogeni. Cal destacar l’adopció a les tres economies, amb prop del 30% de la població que ja utilitza la IA a la UE i als EUA, en relació amb una mica menys del 20% a la Xina.5 També s’observen similituds en el grau de preparació per a la seva adopció, difusió i adaptació, tot i que amb un lleuger avantatge per als EUA. D’altra banda, en els últims anys, el sector manufacturer xinès ha assolit un procés de modernització i, en particular, de «robotització» molt accelerat, ancorat en una política industrial agressiva i en una forta inversió en infraestructures i en capital humà, la qual cosa li atorga un elevat potencial per beneficiar-se de la difusió i de l’adaptació a la IA, especialment com a proveïdor global de tecnologies avançades. Finalment, les economies europea i nord-americana són més intensives en serveis digitals, la qual cosa les posiciona com a potencials líders en la fase d’adaptació, la velocitat i la magnitud de la qual seran claus per determinar els efectes macroeconòmics de la IA.6

La «carrera de la IA» està encara en els seus primers passos. Tot i que els EUA han pres la davantera en la fase d’innovació, el gran grup, encapçalat per la Xina, s’hi acosta, i és improbable que la carrera es decideixi només entre dos participants. Pel seu potencial transformador, l’èxit del desplegament de la IA i el seu impacte macroeconòmic dependran de la capacitat del teixit empresarial per adaptar-se i per gestionar les friccions associades a aquesta nova tecnologia. Però la IA requerirà també un paper actiu dels Estats, tant en la seva regulació com en la seva adopció, difusió, adaptació i coordinació a nivell global, ja que hauran de promoure les millores institucionals, d’infraestructures i de capital humà necessàries.7 La tasca no és senzilla i requerirà noves eines de política pública i de diplomàcia econòmica. Així mateix, el model d’oferta d’IA que s’acabi adoptant –en blocs estancs centrats al voltant dels EUA o de la Xina o més integrat a nivell global– tindrà implicacions que van més enllà de l’economia. La marató de la IA acaba de començar i tots hi participem.