Economia i mercats entre dues aigües: geopolítica i intel·ligència artificial

La part més positiva (i sorprenent) del que està succeint en les últimes setmanes a l’escenari econòmic és la resposta del canal financer a l’augment de la incertesa causada per la inestabilitat geopolítica. No hi ha precedents d’un xoc energètic d’aquesta dimensió sense un tensionament apreciable de les condicions financeres. No obstant això, en aquesta ocasió, el moviment inicial de reducció del risc a les carteres va ser moderat i, en alguns segments del mercat, gairebé s’ha revertit per complet. De manera que, en entrar en el tercer mes de conflicte, amb distorsions molt importants en els fluxos energètics i comercials, una bona part dels mercats borsaris se situen per damunt dels nivells previs a l’inici de les hostilitats –en alguns casos, fins i tot, han superat els màxims històrics–, no s’han produït sobrereaccions als mercats de divises, i, finalment, la rendibilitat dels bons reflecteix escassa preocupació per la inflació i pels equilibris fiscals a mitjà termini, més enllà de cotitzar en el tram curt de la corba els canvis en les perspectives de la política monetària. Quelcom que tothom hauria signat el 28 de febrer.

Pot ser calma abans de la tempesta o dificultat per incorporar el risc geopolític en les valoracions dels actius financers, però la veritat és que aquesta bretxa entre el canal financer i la crua realitat geoeconòmica és una palanca important per mitigar l’impacte del risc geopolític sobre l’economia real. Es pot argumentar que, rere aquesta desconnexió, hi ha la confiança excessiva dels inversors en la resiliència del cicle econòmic i en la capacitat dels bancs centrals per mantenir les expectatives d’inflació a ratlla i per limitar els efectes de segona ronda sobre
els preus, un factor clau per a l’estabilitat financera. Però potser el punt de suport més important de l’optimisme dels mercats rau en els efectes beneficiosos que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) sobre la productivitat i sobre els creixements potencials a mitjà termini, que compensarien amb escreix l’impacte de qualsevol xoc negatiu sobre la corba d’oferta.

És a dir, malgrat que la nostra atenció continuarà centrada durant un temps en la geopolítica i en totes les seves derivades, l’elefant a l’habitació continua sent les implicacions a mitjà termini de la IA sobre les variables macro­econòmiques. El risc és pecar d’optimisme, però la punta de l’iceberg d’aquesta megatendència és esperançadora, si considerem els primers efectes positius sobre el creixement nord-americà i sobre els resultats de les empreses del sector. Com a botó de mostra, la inversió en tecnologia als EUA (equips de processament, software i recerca i desenvolupament) ha crescut a ritmes interanuals del 15% en els sis últims mesos i s’ha erigit en la principal palanca de creixement. Des de la irrupció de ChatGPT fa tres anys, les anomenades Set Magnífiques expliquen més del 50% de l’increment del benefici de l’S&P 500 i el 60% de l’augment acumulat en la capitalització borsària.

En aquest context, hem dedicat el nostre Dossier del mes de maig a aquesta nova tecnologia, que s’està convertint en una àrea prioritària de competència econòmica entre les grans potències. Amb estratègies molt diferents entre l’objectiu nord-americà de definir la frontera tecnològica, aprofitant els seus avantatges competitius en capital humà i en capacitats tecnològiques, i el de la Xina, que prioritza l’optimització de la cadena global de valor industrial i l’escala, a més de la seguretat (vegeu l’article: «Estratègies diferenciades per governar la IA: cap a la cooperació o el conflicte?»). Mentrestant, Europa, davant el risc de quedar endarrerida, reforça el debat sobre l’equilibri entre regulació, competitivitat i escala, alhora que intenta articular una governança comuna per aprofitar la fortalesa que representa la nostra base científica i investigadora i per reduir l’elevada dependència externa en semiconductors i en models fundacionals. A més a més, en altres articles, s’analitza l’adopció de la IA a l’economia espanyola i com pot afectar el creixement de la productivitat i el mercat laboral (vegeu l’article «Productivitat i ocupació davant la IA generativa: què en sabem?»). Es posa de manifest que, malgrat que les estimacions agregades canvien molt en funció dels supòsits sobre la proporció de tasques afectades per la IA (i sobre el guany mitjà de productivitat en aquestes tasques), en l’escenari més raonable calen esperar millores de productivitat a mitjà termini de fins a 1 p. p. anual als EUA i al voltant de la meitat a Europa. No seria una revolució instantània, però sí un canvi de gran magnitud per al creixement potencial. Això és precisament el que estan descomptant els mercats financers, amb o sense raó, quan intenten mirar més enllà del soroll de la geopolítica. Un moviment en la fina línia que separa les esperances d’una nova revolució industrial dels temors dels seus efectes sobre la desigualtat o sobre l’ocupació.