Ormuz: el temps juga en contra

L’impacte econòmic de la guerra amb l’Iran encara no està escrit. Si, a curt termini, s’assoleix un acord i el transport de mercaderies torna a fluir amb relativa rapidesa per l’estret d’Ormuz, l’efecte macroeconòmic podria ser limitat. En un context en què tendim a posar l’accent en els riscos a la baixa, convé no perdre de vista aquest escenari. No solament és plausible, sinó que podria ser el més probable. Que, fins a la data, la reacció dels mercats hagi estat continguda –amb els principals índexs borsaris a la vora de màxims històrics– apunta en aquesta direcció. Si es materialitza aquest escenari, l’economia espanyola podria mantenir un notable dinamisme.

El punt de partida és sòlid. Així ho confirmen els principals indicadors del 1T, publicats recentment, juntament amb els primers registres disponibles del 2T. El PIB va créixer un 0,6% intertrimestral i un 2,7% interanual, lleugerament per damunt del que es preveia al nostre escenari elaborat al començament de l’any, abans de l’esclat del conflicte. La composició del creixement continua sent favorable: descansa en la demanda interna, en particular en el consum de les llars i en la inversió, que va consolidar el fort impuls dels últims trimestres i va mantenir un ritme d’avanç superior al 5% interanual. Tampoc les exporta­cions de serveis mostren signes d’esgotament, tant en l’àmbit turístic com en el no turístic. Aquest bon to de l’activitat va anar acompanyat, a més a més, d’una evolució positiva del mercat laboral: segons l’EPA, l’ocupació va augmentar un 0,4% intertrimestral en termes desestacionalitzats.

Els indicadors d’alta freqüència suggereixen que aquesta inèrcia s’ha mantingut a l’inici del 2T, malgrat que el conflicte ja acumula dos mesos de durada. El Monitor de Consum de CaixaBank Research, amb dades fins a l’abril, mostra que la despesa en consum domèstic continua creixent a un ritme notable, amb el suport de partides com l’oci i la restauració, que acumulen diversos trimestres mostrant un dinamisme significatiu, a les quals s’ha sumat més recentment la despesa en moda, en mobles i en decoració. Es tracta, en conjunt, de categories especialment sensibles a la percepció de l’entorn econòmic. El seu bon comportament suggereix que la confiança de les llars en

la capacitat de resistència de l’economia espanyola davant un context advers es manté elevada. En això influeixen diversos factors: la resiliència del mercat laboral; una inflació que, tot i que se situa per damunt del 3%, no mostra senyals d’acceleració, i uns tipus d’interès que han augmentat de forma continguda i es mantenen lluny dels nivells assolits després de l’esclat de la guerra a Ucraïna.

Amb aquest punt de partida, si el conflicte es resolgués amb rapidesa i els preus de l’energia es distensionessin, el nou xoc no hauria d’afectar de manera gaire material l’economia espanyola. En efecte, probablement, el creixement acabaria sent inferior al 2,4% contemplat al nostre escenari de previsions, però encara es podria situar per damunt del 2%. A tall de referència, un augment de 10 dòlars en el preu del cru i de 10 euros en el del gas sol restar al voltant de 0,15 p. p. i de 0,10 p. p. al creixement, respectivament. A l’hora de tancar aquest informe, els preus dels futurs per al conjunt de l’any situen el preu mitjà per a enguany prop dels 30 euros per damunt dels nivells esperats abans del conflicte en el cas del cru, i de 15 euros en el del gas. A això se suma l’aprovació d’un paquet de suport fiscal equivalent a 0,3 p. p. del PIB. En conjunt, el xoc energètic tindria un impacte apreciable, tot i que insuficient per truncar la dinàmica expansiva de l’economia espanyola.

No obstant això, el temps juga en contra d’aquest escenari d’impacte més moderat. El tancament de l’estret d’Ormuz ha generat un dèficit significatiu en la producció global de petroli i de gas, que actualment és incapaç de satisfer la demanda, i les reserves mundials d’existències s’estan reduint amb rapidesa. Si la situació es prolonga, alguns països –principalment a Àsia o amb menor capacitat adquisitiva– podrien començar a experimentar problemes de proveïment. En aquest context, la reacció dels mercats difícilment continuaria sent tan complaent, els preus de l’energia es tensionarien i la confiança de les llars s’acabaria veient afectada.

Convé, per tant, contemplar tots els escenaris. Motius per pensar que la situació es pot complicar no en falten. Però tampoc convé precipitar-se. El temps juga en contra, però l’economia encara aguanta.