Economia espanyola postOrmuz
L’efecte més visible i immediat del conflicte s’ha produït en la inflació, mentre que el mercat laboral presenta una resposta més lenta als xocs. L’únic àmbit en el qual el conflicte ha tingut un impacte positiu des del punt de vista macroeconòmic ha estat el sector turístic.
L’economia global, i també l’espanyola, ha passat els últims mesos pendent del minut i del resultat del conflicte entre els EUA, Israel i l’Iran. El tancament de l’estret d’Ormuz, artèria vital dels fluxos energètics globals, podria haver alentit el creixement o fins i tot provocar una recessió si s’hagués prolongat en el temps. L’acord assolit és fràgil, i la incertesa continua sent elevada, però Ormuz va recuperant la normalitat, i, al juny, el preu de l’energia s’ha corregit amb rapidesa fins a
situar-se en nivells similars als previs al conflicte. Convé fer balanç de l’impacte del xoc fins a la data i valorar com pot encarar el futur l’economia espanyola si es consolida l’acord.
L’efecte més visible i immediat del conflicte s’ha produït sobre la inflació, que, entre el març i el juny, s’ha mantingut clarament per damunt del que esperàvem a l’inici de l’any. Ha superat el 3% i, probablement, sense les mesures adoptades pel Govern, s’hauria acostat al 4%. Aquest repunt ha afectat tant la confiança empresarial com el consum de les llars, que han mostrat un perfil en forma de U entre el març i el juny. Pel costat empresarial, així ho reflecteix l’índex PMI; pel costat del consum, l’indicador en temps real elaborat per CaixaBank Research. Tots dos van registrar descensos significatius a mesura que el conflicte semblava enquistar-se i els preus de l’energia escalaven, i tots dos s’han recuperat al juny, coincidint amb l’acord i amb la correcció dels preus energètics. El PMI ha tornat a nivells similars als del gener i apunta de nou a un ritme de creixement dinàmic. Per la seva banda, el consum domèstic, després d’un mes de maig feble, ha anat recuperant el pols al llarg del juny.
El mercat laboral presenta una resposta més lenta davant els xocs macroeconòmics. Canviar de feina o contractar un treballador solen ser decisions planificades amb una certa antelació. En aquest cas, el xoc no ha estat ni prou intens ni prou persistent per alterar les dinàmiques de fons, i el 2T s’ha tancat amb un creixement de l’ocupació que continua sent globalment dinàmic i comparable amb el del 1T. A més a més, aquest dinamisme s’ha vist reforçat pel procés de regularització d’immigrants, de manera que l’ocupació total, de fet, ha crescut lleugerament per damunt del ritme observat en el 1T.
Finalment, convé destacar l’únic àmbit en què el conflicte ha tingut un impacte positiu des del punt de vista macroeconòmic: el sector turístic. Després del fort creixement registrat en els últims anys, esperàvem que, el 2026, els fluxos turístics continuessin augmentant, però a un ritme més moderat. Aquesta era la tendència fins a l’esclat del conflicte, moment en què el creixement del sector es va tornar a accelerar. Espanya és percebuda com una de les destinacions més segures, i, com en altres ocasions, molts turistes europeus han modificat els seus plans per visitar-nos. Les últimes dades suggereixen que enguany es podria superar amb escreix la barrera dels 100 milions de turistes internacionals.
En conjunt, sembla que el PIB del 2T es tancarà amb un creixement una mica inferior al previst al començament de l’any, però superior al contemplat en l’escenari actual, que assumia un període més prolongat de preus energètics elevats. Més important encara, si l’acord es consolida i els preus de l’energia no tornen a repuntar, l’economia espanyola postOrmuz disposa de benzina per continuar creixent a un ritme dinàmic.
