Irlanda, el país que trastoca les estadístiques europees
Quan Eurostat publica el creixement del PIB per a la zona de l’euro, Alemanya, França, Itàlia o Espanya són els grans determinants del resultat final. No obstant això, en els últims anys, Irlanda ha estat la responsable de les majors revisions i distorsions de les xifres de la zona de l’euro, tant a l’alça com a la baixa. Com pot ser que un país de tot just 5 milions d’habitants tingui la capacitat d’alterar les estadístiques d’una regió amb més de 350 milions de persones?
La resposta no depèn de la dimensió del país, sinó de la forma en què registren dins les seves fronteres una part força important de l’activitat econòmica global. Irlanda s’ha convertit en una plataforma global d’operacions per a algunes de les multinacionals més grans del món, sobretot farmacèutiques, tecnològiques, de propietat intel·lectual o de leasing d’aeronaus. És a dir, un nombre reduït d’empreses, que realitzen operacions de gran volum, provoca que les dades de la comptabilitat nacional no es comportin com els d’una economia «a l’ús».
El marc fiscal i legal d’Irlanda ha estat un imant per a les multinacionals
Irlanda ja ocupava abans del 2015 una posició atractiva com a plataforma europea per a les multinacionals, gràcies a una combinació d’un impost de societats reduït, d’un entorn legal favorable i d’un règim especialment atractiu per a la localització d’actius intangibles (patents, software, marques o drets d’explotació). No obstant això, el 2015 va marcar un punt d’inflexió.
D’una banda, l’enduriment del marc internacional contra determinades estratègies d’«enginyeria fiscal» va empènyer moltes multinacionals a reorganitzar la localització dels seus actius intangibles i d’una part de les seves operacions corporatives. De l’altra, el règim fiscal irlandès permetia amortitzar fiscalment els actius intangibles en condicions especialment favorables. El resultat va ser que Irlanda va sortir reforçada com a destinació per als actius intangibles i per a algunes funcions de moltes empreses, sobretot tecnològiques i farmacèutiques, ja que oferia un entorn institucional estable, seguretat jurídica i ple accés al mercat únic europeu. I aquí rau la clau de la singularitat irlandesa: en una economia petita, la relocalització d’actius de gran valor pot modificar de manera important les seves estadístiques d’inversió, d’exportacions, de valor afegit i de PIB.
El PIB d’Irlanda pot donar una imatge distorsionada de l’evolució de la seva economia
L’efecte inicial d’aquest trasllat d’actius intangibles ens pot xocar. Quan una multinacional decideix traslladar a Irlanda la propietat d’una patent, d’un software o d’una marca comercial, equival a adquirir un actiu per part d’Irlanda, que registra aquesta operació com una inversió. No obstant això, aquest actiu (una patent, per exemple), en estar localitzat a l’estranger, s’ha de computar, al mateix temps, com una importació de serveis (R+D o propietat intel·lectual).1 Per tant, en el trimestre en què es du a terme l’operació, l’impacte sobre el PIB és gairebé neutral. No obstant això, quan aquests intangibles ja s’han incorporat a l’estoc de capital de l’economia, comencen a generar fluxos d’exportacions de serveis (per exemple, en forma de llicències) i contribueixen de manera persistent al creixement del PIB en els anys posteriors.2
Aquestes pràctiques expliquen les importants variacions que pateixen la formació bruta de capital fix (FBCF), les exportacions i el valor afegit d’Irlanda. També expliquen el notable pes dels actius intangibles dins la inversió irlandesa: en els últims anys, representen més del 50% de tota la FBCF a Irlanda, més del doble que a les principals economies de la zona de l’euro. La sobreexposició d’Irlanda a aquests actius es confirma en comprovar que, de mitjana des del 2015, el pes d’Irlanda en el PIB de la zona de l’euro és inferior al 4,0%, però concentra més del 10% de la inversió de la regió en actius intangibles. La resta de grans economies tenen una aportació a la inversió en actius intangibles de la zona de l’euro molt més coherent amb el pes de les seves economies.
En conseqüència, en un context d’apatia del consum de les famílies, de la despesa pública o de la inversió vinculada a l’economia interna, es pot donar el cas que el PIB creixi amb força a Irlanda per decisions adoptades per unes poques multinacionals el negoci efectiu de les quals es desenvolupa fora de les seves fronteres. I, al contrari: el PIB d’Irlanda pot caure intensament tot i que el seu creixement intern es mantingui sòlid.
Per aquest motiu, l’oficina d’estadística irlandesa està elaborant indicadors que intenten separar l’activitat interna de les partides més volàtils associades a les multinacionals. Entre aquests indicadors destaca la demanda interna final modificada (MFDD, per les sigles en anglès), que aproxima millor l’activitat interna del país, ja que inclou el consum de les llars i de les Administracions públiques i la inversió en activitats vinculades a l’economia nacional. Aquesta mesura exclou les compres de propietat intel·lectual, les aeronaus destinades al leasing i altres components més vinculats a les decisions de les multinacionals i que sí que computen al PIB.3 Les dades confirmen aquesta estabilitat de la MFDD en relació amb el PIB. Per exemple, en el 3T 2024, el PIB va créixer el 7,6% intertrimestral, però la MFDD va llançar un augment de l’1,1%. En canvi, en el 1T 2026, el PIB va recular el 7,6% intertrimestral, però la MFDD va registrar un modest increment del 0,3%. A més a més, la MFDD ha crescut més del 25% des del 4T 2019, en relació amb l’avanç d’una mica més del 6,0% registrat per la zona de l’euro sense Irlanda.
Irlanda és una prova que la dimensió no sempre és el que importa
El pes de les multinacionals i dels actius intangibles ha convertit Irlanda en un actor molt rellevant per a les estadístiques agregades de la zona de l’euro. Tant és així que, en alguns trimestres, ens hem de preguntar quina part de l’evolució de l’economia de la zona de l’euro respon al comportament cíclic de les grans economies i quina part reflecteix l’impacte de les operacions concentrades a Irlanda. Aquesta distinció és prou important perquè el BCE mateix, en el quadre de previsions, inclogui un càlcul del PIB de la zona de l’euro basat en el PIB d’Irlanda i un altre en la MFDD.
Irlanda no distorsiona les estadístiques perquè tingui un pes molt elevat dins l’economia de la zona de l’euro, sinó perquè és el país on es registra una part rellevant de l’economia intangible global. El PIB continua sent una variable imprescindible per analitzar una economia, però el cas d’Irlanda ens recorda que, a vegades, cal «gratar» més enllà del titular per comprendre l’evolució d’aquesta economia, així com per prendre el pols de la zona de l’euro d’una forma més fiable.
