El canvi climàtic i la fidelització del turisme internacional: noves evidències per a Espanya
Analitzem com reaccionen els turistes a experiències tèrmiques extremes per anticipar riscos i oportunitats del sector turístic davant del canvi climàtic, a partir de dades internes anonimitzades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank.
El turisme internacional ha estat una de les grans fortaleses de l’economia espanyola en els últims anys. Després de la recuperació posterior a la pandèmia, el sector ha tornat a registrar xifres molt elevades d’arribades i de despesa i ha reforçat el seu paper com a motor d’activitat, d’ocupació i de generació de renda a una bona part del territori. No obstant això, aquesta posició de lideratge conviu amb un repte estructural de primer ordre: el canvi climàtic. Espanya és una destinació molt competitiva per la riquesa de la seva oferta, per la qualitat de les seves infraestructures i per l’amplitud del seu calendari turístic, però una part rellevant del seu atractiu es basa encara en unes condicions climàtiques que estan canviant amb rapidesa. En aquest context, és important entendre com reaccionen els turistes davant experiències tèrmiques extremes per anticipar els riscos i les oportunitats del sector.
En un article publicat anteriorment,1 vam analitzar per primera vegada, a partir de les dades internes de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, creuades amb la informació climàtica de l’European Union’s Copernicus Land Monitoring Service Information, si les onades de calor afectaven la probabilitat que un turista internacional tornés a Espanya. En aquesta anàlisi, vam trobar que els turistes que havien experimentat temperatures excepcionalment elevades durant la seva estada mostraven una menor propensió a tornar l’any següent. En concret, quan la desviació de la temperatura mitjana en relació amb la seva referència històrica superava els 8 °C –que consideràvem que era una onada de calor extrema–, la probabilitat de repetir la visita es reduïa el 13,8%. L’actualització d’aquesta anàlisi amb dades del 2024 i del 2025 confirma que aquest patró no va ser un episodi aïllat, sinó una regularitat que persisteix en el temps.
El primer gràfic mostra que la relació entre l’experiència tèrmica i la fidelització manté una forma molt similar a l’observada amb anterioritat. Quan la temperatura experimentada pel turista se situa al voltant de la seva mitjana històrica, la propensió a tornar a Espanya es manté estable. En canvi, a mesura que la desviació positiva de la temperatura augmenta per damunt dels quatre graus, la probabilitat de retorn es redueix. En els episodis més extrems, els turistes exposats a vacances anormalment caloroses presenten una propensió a tornar aproximadament el 15% inferior a la d’aquells que ens van visitar sota condicions tèrmiques més pròximes a la normalitat històrica. Aquest resultat és especialment rellevant perquè s’obté en un context en què el turisme internacional cap a Espanya manté un gran dinamisme, la qual cosa suggereix que l’efecte climàtic opera, fins i tot, en una fase d’una demanda agregada elevada.
- 1
Vegeu l’article «La fidelització del turisme i el canvi climàtic», a l’IS Turisme 2S 2024.
La principal novetat d’aquest article és que ampliem l’anàlisi per estudiar no solament si els turistes tornen, sinó també com ajusten les decisions quan ho fan. El segon gràfic mostra que els turistes que han experimentat una onada de calor durant la seva estada tendeixen, l’any següent, a realitzar les seves vacances en zones o en dates amb temperatures esperades més fresques. En concret, la probabilitat de triar el 2025 un paquet de destinació i dates amb una temperatura històrica almenys 5 °C inferior a la del 2024 augmenta amb la proporció de dies de l’estada prèvia en què es van superar temperatures màximes de 32 °C. Dit d’una altra manera, l’experiència de calor extrema reordena les preferències dins el mercat turístic espanyol.
L’ajust de les preferències en relació amb el mercat turístic espanyol es pot produir per dos canals principals. El primer és la substitució geogràfica: el turista manté, en termes generals, el calendari de les vacances, però canvia de destinació a Espanya cap a zones amb temperatures esperades més moderades. El segon canal és la substitució temporal: el turista manté una tipologia de destinació similar, però desplaça el viatge cap a mesos menys calorosos, anticipant o ajornant les vacances.
Malgrat que els turistes ajusten els viatges, veiem que ho fan de manera subtil. Els turistes repetidors tendeixen a ser fidels a les seves destinacions. Per exemple, a les destinacions mediterrànies, que concentren dos terços de les arribades internacionals, el 85,2% dels turistes repetidors que van visitar el Mediterrani el 2024 hi van tornar el 2025. Només l’1,8% dels turistes internacionals que van triar el Mediterrani el 2024 i van tornar a Espanya van triar la costa atlàntica com a destinació principal el 2025. Una anàlisi de les regressions que vincula l’experiència climàtica amb la substitució per tipologia de destinació suggereix que aquesta opció no se sol utilitzar: els turistes que han patit una onada de calor i, així i tot, tornen a Espanya no solen canviar de tipologia de destinació. Així mateix, observem que les onades de calor no s’associen amb canvis en la propensió a substituir temporades.
La mobilitat limitada entre tipologies de destinació i de temporades no significa, però, una absència d’adaptació. Un turista que desitja unes vacances mediterrànies pot canviar de municipi o de zona costanera, sense abandonar la categoria general de destinació que prefereix. Així mateix, un visitant de Canàries pot triar una altra illa, una altra orientació de costa o unes dates diferents dins una temporada semblant. L’especificació de les nostres regressions, que vincula l’experiència de les onades de calor amb la substitució per una destinació amb una temperatura històrica més baixa, mantenint fixes la tipologia de destinació i la temporada, mostra coeficients positius i econòmicament significatius. Per tant, sembla que els turistes que experimenten onades de calor aconsegueixen seleccionar destinacions més fresques en la mateixa temporada i en la mateixa tipologia geogràfica de destinació.
El tercer gràfic il·lustra que els turistes que han experimentat temperatures més extremes al Mediterrani a l’estiu del 2024, i que hi tornen a l’estiu del 2025, tenen una major propensió a triar destinacions amb temperatures històriques 5 graus per sota de la temperatura històrica de la destinació del 2025. Això evidencia que hi ha un marge de substitució climàtica important dins les mateixes temporades i categories de destinació. Un altre exemple d’aquesta mena de substitució és que els turistes que van visitar l’interior a l’estiu del 2024, van patir onades de calor i van decidir tornar-hi el 2025 van tendir a triar destinacions a una major altitud que els turistes que no van experimentar onades de calor.
En conjunt, els resultats mostren que els turistes responen a les onades de calor de dues formes. D’una banda, redueixen la propensió a tornar a Espanya. De l’altra, sense modificar la tipologia de la destinació principal ni la temporada del viatge, opten per destinacions més fresques.
Per al sector turístic espanyol, les implicacions són importants. En primer lloc, la fidelització dels turistes internacionals es pot veure erosionada per les onades de calor extremes. En segon lloc, l’adaptació de l’oferta serà cada vegada més determinant per sostenir la competitivitat. Millorar el confort tèrmic dels allotjaments i dels espais públics, ampliar les zones d’ombra, reforçar l’eficiència energètica, adaptar els horaris i diversificar les activitats en interiors i a l’aire lliure són mesures que poden reduir l’impacte de la calor sobre l’experiència turística i mantenir els nivells de fidelització dels turistes internacionals a Espanya.
Canvi climàtic i transició verda
Quines polítiques s’implementaran per aturar el canvi climàtic? Quines implicacions té per a tots els agents la transició verda cap a una economia més sostenible?
Economia en temps real
Segueix l'evolució de l'economia espanyola a través dels nostres indicadors en temps real i dels articles que trobaràs recollits en aquesta secció.
