Situació econòmica a la província de València un any després de la DANA

• 1

  La zona més afectada per la DANA (zona zero) inclou els següents municipis: Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Picanya, Paiporta, Sedaví, Utiel i Xiva.

• 2

  Vegeu els Focus «Impacte econòmic de les inundacions a la província de València», a l’IM12/2024, i «Situació econòmica a la província de València sis mesos després de la DANA», a l’IM06/2025.

• 3

  Inclou la despesa amb targetes, presencial i electrònica, i els reintegraments.

Durant els primers mesos, la recuperació del consum a la zona més afectada per la DANA va tenir dues velocitats. D’una banda, el consum dels residents va caure el 47% en els dies immediatament posteriors (del 30 d’octubre al 5 de novembre), però la recuperació va ser ràpida: un mes després, el creixement de la despesa dels residents ja superava la mitjana nacional, a causa, probablement, de la necessitat de reposar béns. Aquesta tendència s’ha mantingut durant l’últim any, tot i que la diferència en relació amb la resta d’Espanya s’ha anat reduint en els últims mesos.

Des de la perspectiva dels comerços, l’impacte va ser encara més sever. Entre el 30 d’octubre i el 5 de novembre, la facturació va caure el 83% i la despesa als comerços de la zona zero va romandre en cotes negatives durant més de sis mesos. No va ser fins al juny que el creixement va tornar a ser positiu i, de llavors ençà, ha igualat el ritme observat a la resta del país.

L’impacte de la DANA no va ser homogeni entre els municipis afectats, ni ho està sent la recuperació. Com s’observa a la taula adjunta, que recull la variació de la despesa dels habitants i de la despesa als comerços per cada municipi, un augment del consum dels residents no implica necessàriament una major facturació als comerços locals. Un cas clar és el d’Alfafar i Paiporta, on el consum dels habitants va créixer més del 20% interanual al setembre, mentre que la facturació dels seus comerços amb prou feines va superar en un 10% la de l’any anterior.

Aquesta diferència es pot explicar, en part, pel fet que alguns comerços no havien reprès l’activitat. En l’actualitat, el conjunt de la zona més afectada per la DANA ja compta amb més comerços actius que abans de l’episodi, tot i que, en localitats com Alfafar, Massanassa i Sedaví, encara no s’ha recuperat plenament el nivell previ.

Les dades internes de CaixaBank permeten analitzar amb més detall l’evolució del consum i de la facturació en funció de les característiques dels afectats. Entre els residents, les persones amb ingressos més baixos van patir el major impacte: el seu consum va arribar a caure el 82%, en relació amb el 40% de les rendes més altes. A més a més, també en aquest cas, la recuperació ha estat desigual: entre el desembre i el setembre, el consum de les rendes baixes va augmentar, de mitjana, el 12% interanual, per sota del 16% registrat entre les rendes altes, de manera que s’ha ampliat la bretxa de consum.

Pel que fa a les empreses, la dimensió ha estat determinant. Les grans empreses van resistir millor: la seva facturació va caure el 85% després de la DANA, però, al setembre, ja s’havia recuperat el nivell de l’any anterior. En canvi, les empreses petites van patir una caiguda del 98%, i, un any després, la facturació es mantenia més del 10% per sota del mateix període de l’any passat.

En conclusió, un any després de la DANA, les dades mostren una recuperació generalitzada, tot i que de magnitud una mica desigual entre municipis, comerços i perfils socioeconòmics.