Situació econòmica a la província de València sis mesos després de la DANA

• 1. Vegeu la valoració inicial de l’impacte econòmic al Focus «Impacte econòmic de les inundacions a la província de València», a l’IM12/2024, i el seguiment posterior al nostre monitor de consum.
• 2. La zona zero inclou els 15 municipis més afectats per la DANA (Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Utiel i Xiva).
• 3. Inclou la despesa amb targetes, presencial i electrònica, i els reintegraments.

Durant aquests sis mesos, la zona més afectada per la DANA s’ha caracteritzat per una recuperació a dues velocitats. Si ens fixem en els residents de la zona més impactada, en els dies posteriors a la DANA (del 30 d’octubre al 5 de novembre), la seva despesa en consum va caure el 47% en relació amb els mateixos dies de l’any anterior. No obstant això, com podem veure al primer gràfic, la recuperació va ser ràpida, i, un mes després, el ritme de creixement de la despesa dels residents d’aquesta zona ja superava la mitjana de la resta del territori espanyol, probablement per les necessitats de reposició. Al llarg d’aquests sis mesos, aquesta tendència s’ha mantingut constant.

• 4. Es defineix com a comerç actiu aquell en què es registren operacions mitjançant les targetes emeses per CaixaBank. El període de referència previ a la DANA s’estén des de l’1 fins al 28 d’octubre. Inclou els comerços nous.

L’impacte inicial de la DANA sobre els diferents municipis de la zona afectada no va ser homogeni, com tampoc ho està sent la recuperació. Les primeres dues columnes de la primera taula ens mostren l’evolució del consum dels habitants i de la despesa als comerços a cada municipi. Com podem observar, un augment del consum dels habitants en un municipi no implica, necessàriament, una major facturació als seus comerços. Aquest és el cas d’Alfafar i de Sedaví, poblacions en què el consum dels seus habitants ha crescut més del 20% interanual a l’abril, però la facturació als comerços es manté encara per sota de la del mateix mes de l’any passat. Això respon a l’impacte sobre el teixit comercial que va representar la DANA: a moltes d’aquestes poblacions, el percentatge de comerços actius ha caigut.

L’impacte de la DANA sobre el teixit comercial dels municipis es trasllada de forma directa al patró de consum dels seus habitants. Com podem veure a la segona taula, a la gran majoria dels municipis afectats, s’ha reduït la proporció del consum que els residents realitzen dins el mateix municipi. Entre ells, destaca Paiporta, on la proporció de consum realitzat dins el municipi ha caigut 7,6 p. p.

Les dades internes de CaixaBank també ens permeten posar un major focus sobre l’evolució del consum dels habitants i sobre la facturació de les empreses en funció de les seves característiques. En el cas de la despesa dels residents, les persones amb ingressos més baixos van ser les més afectades per la DANA, perquè el seu consum va arribar a caure el 82%, una xifra molt superior a la caiguda del 40% constatada entre les rendes més altes. D’altra banda, el ritme de recuperació del consum ha estat similar a tots els trams de renda: entre el desembre i l’abril, el consum de les rendes baixes va augmentar una mitjana del 19% interanual, lleugerament per damunt del 16% del de les rendes altes.