En les seves sis primeres setmanes a la Casa Blanca, el president Trump ha aconseguit trastornar l’ordre mundial repetides vegades. En el front de la política comercial la incertesa ennuvolarà les perspectives econòmiques a curt i mitjà termini i el risc d'escalada proteccionista és elevat.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
704 resultats per a Caixa now
Els indicadors que s’han anat coneixent en els primers mesos de l’any llancen senyals positius que apuntarien a un to dinàmic de l’economia espanyola en el 1T 2025, tot i que a un ritme una mica menys vigorós que en el trimestre anterior.
L’economia espanyola creix a bon ritme, més de l’esperat, i això ha comportat que CaixaBank Research hagi revisat a l’alça les previsions de creixement per al 2025, del 2,3% al 2,5%. Malgrat la bona notícia, el focus no se centra en la millora de les previsions, sinó en la incertesa que les envolta.
L’inici del 2025 ha comportat un canvi en el focus dels mercats financers, que es va consolidar al febrer. Els inversors han desplaçat la seva atenció des dels bancs centrals, el principal driver dels mercats el 2024, cap a un entorn de risc geopolític elevat, amb l’«efecte Trump» com a catalitzador clau.
L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.
Ara com ara i mentre esperem el desenvolupament dels esdeveniments, sembla que la nostra economia hauria de trampejar millor aquest període d’incertesa que els nostres principals socis comercials.
L’augment de la incertesa i l'increment en el nivell dels aranzels introdueixen riscos a la baixa sobre el creixement global, així com a l'alça per a la inflació als EUA, i més incertesa sobre l’impacte en preus per a la resta del món.
Els aranzels de Trump són un toc d’atenció a l’apetència pel risc inversor i les corbes sobiranes s'apunten a les dues bandes de l'Altlàntic, mentre els bancs centrals intenten trampejar la situació. Les borses registren una elevada volatilitat i cauen les primeres matèries més dependents del cicle econòmic.
En aquest primer article del Dossier “Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa” s’examinen les actituds socials i el comportament filantròpic de la població espanyola mitjançant l’enquesta representativa que va encarregar l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” el 2024.
La dada de creixement de Portugal del primer trimestre de l'any va sorprendre negativament, amb una caiguda del 0,5% intertrimestral segons l'estimació preliminar de l'INE portuguès.
Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes.
Aquests primers mesos de l'any, el creixement del PIB d'Espanya manté un notable ritme d'avanç, tot i que es manté la bretxa entre els sectors de serveis i la indústria. La creació d’ocupació guanya tracció, mentres que la inflació manté la tendència a la baixa, impulsada per la baixada dels preus de l'energia. El dèficit comercial va continuar augmentant al febrer i l'activitat residencial a Espanya ha tingut el millor inici d'any des del 2007.
Investiguem si la COVID-19 ha canviat els hàbits de consum electrònic a Espanya a partir del pagaments amb targeta dels 13,5 milions de clients de CaixaBank, anonimitzats i analitzats fent ús de tècniques de big data.
L’estiu del 2025, de calma relativa als mercats financers malgrat les inestabilitats de l’entorn macroeconòmic, ha comportat un canvi de marxa entre la Fed i el BCE. Mentre França emergeix com a nou focus d’inestabilitat, als Estats Units els tipus sobirans s’ajusten a les expectatives de la política monetària, però no semblen témer el risc institucional. Les borses avancen un mes més, i entre les primeres matèries, el cru es manté estable i l’or arriba a un nou màxim.
A la incertesa sobre l’impacte econòmic dels aranzels i sobre el desenllaç de les negociacions comercials, s’han sumat ara els dubtes legals sobre les mesures adoptades per Trump des del febrer.
El setembre ha estat un mes de transició als mercats financers, caracteritzat per un augment de la volatilitat i per moviments rellevants en els actius de risc. Les decisions de política monetària, en especial la reunió de la Reserva Federal dels EUA, han marcat el to del mes, juntament amb l’adaptació a un nou context comercial amb uns aranzels més elevats.
L’economia espanyola continua mostrant un notable dinamisme, amb un comportament millor del que es preveia, impulsada per la demanda interna (tant pel consum privat com per la inversió), gràcies, entre altres factors, a una sòlida situació financera de les famílies i de les empreses, a unes condicions de finançament favorables, a la normalització de la inflació i a la fortalesa del mercat laboral.
Els fonaments macro han estat un bon indicador de les primes de risc sobiranes observades al mercat en els últims anys. De fet, la moderació sostinguda de les principals primes de risc de la zona de l’euro és clarament coherent amb les previsions dels fonaments. No obstant això, la visió és una mica diferent si analitzem país per país.