Resultats de la cerca

En les seves sis primeres setmanes a la Casa Blanca, el president Trump ha aconseguit trastornar l’ordre mundial repetides vegades. En el front de la política comercial la incertesa ennuvolarà les perspectives econòmiques a curt i mitjà termini i el risc d'escalada proteccionista és elevat.

Els indicadors que s’han anat coneixent en els primers mesos de l’any llancen senyals positius que apuntarien a un to dinàmic de l’economia espanyola en el 1T 2025, tot i que a un ritme una mica menys vigorós que en el trimestre anterior.

L’economia espanyola creix a bon ritme, més de l’esperat, i això ha comportat que CaixaBank Research hagi revisat a l’alça les previsions de creixement per al 2025, del 2,3% al 2,5%. Malgrat la bona notícia, el focus no se centra en la millora de les previsions, sinó en la incertesa que les envolta.

L’inici del 2025 ha comportat un canvi en el focus dels mercats financers, que es va consolidar al febrer. Els inversors han desplaçat la seva atenció des dels bancs centrals, el principal driver dels mercats el 2024, cap a un entorn de risc geopolític elevat, amb l’«efecte Trump» com a catalitzador clau.

Els indicadors més recents dibuixen una economia amb una notable capacitat de resistència davant l’enquistament del conflicte al golf Pèrsic. Entre els diferents canals a través dels quals aquest conflicte pot afectar l’economia, l’impacte més visible fins al moment es produeix per la via de la inflació, a través de l’encariment energètic.

L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.

Ara com ara i mentre esperem el desenvolupament dels esdeveniments, sembla que la nostra economia hauria de trampejar millor aquest període d’incertesa que els nostres principals socis comercials.

L’augment de la incertesa i l'increment en el nivell dels aranzels introdueixen riscos a la baixa sobre el creixement global, així com a l'alça per a la inflació als EUA, i més incertesa sobre l’impacte en preus per a la resta del món.

Els aranzels de Trump són un toc d’atenció a l’apetència pel risc inversor i les corbes sobiranes s'apunten a les dues bandes de l'Altlàntic, mentre els bancs centrals intenten trampejar la situació. Les borses registren una elevada volatilitat i cauen les primeres matèries més dependents del cicle econòmic.

En aquest primer article del Dossier “Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa” s’examinen les actituds socials i el comportament filantròpic de la població espanyola mitjançant l’enquesta representativa que va encarregar l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” el 2024.

Un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research ha iniciat un projecte pioner a nivell mundial per seguir, en temps real. En aquest dossier, presentem els principal resultats obtinguts fins ara.

La dada de creixement de Portugal del primer trimestre de l'any va sorprendre negativament, amb una caiguda del 0,5% intertrimestral segons l'estimació preliminar de l'INE portuguès.

Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes. 

Aquests primers mesos de l'any, el creixement del PIB d'Espanya manté un notable ritme d'avanç, tot i que es manté la bretxa entre els sectors de serveis i la indústria. La creació d’ocupació guanya tracció, mentres que la inflació manté la tendència a la baixa, impulsada per la baixada dels preus de l'energia. El dèficit comercial va continuar augmentant al febrer i l'activitat residencial a Espanya ha tingut el millor inici d'any des del 2007.

La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.

A la incertesa sobre l’impacte econòmic dels aranzels i sobre el desenllaç de les negociacions comercials, s’han sumat ara els dubtes legals sobre les mesures adoptades per Trump des del febrer.

El setembre ha estat un mes de transició als mercats financers, caracteritzat per un augment de la volatilitat i per moviments rellevants en els actius de risc. Les decisions de política monetària, en especial la reunió de la Reserva Federal dels EUA, han marcat el to del mes, juntament amb l’adaptació a un nou context comercial amb uns aranzels més elevats.

Ja està disponible la darrera actualització de dades del Monitor de Desigualtat, realtimeeconomics.caixabankresearch.com, corresponents al mes de juliol del 2021.