L’augment de la incertesa i l'increment en el nivell dels aranzels introdueixen riscos a la baixa sobre el creixement global, així com a l'alça per a la inflació als EUA, i més incertesa sobre l’impacte en preus per a la resta del món.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
599 resultats per a Caixa now
Els aranzels de Trump són un toc d’atenció a l’apetència pel risc inversor i les corbes sobiranes s'apunten a les dues bandes de l'Altlàntic, mentre els bancs centrals intenten trampejar la situació. Les borses registren una elevada volatilitat i cauen les primeres matèries més dependents del cicle econòmic.
L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.
La dada de creixement de Portugal del primer trimestre de l'any va sorprendre negativament, amb una caiguda del 0,5% intertrimestral segons l'estimació preliminar de l'INE portuguès.
Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes.
Aquests primers mesos de l'any, el creixement del PIB d'Espanya manté un notable ritme d'avanç, tot i que es manté la bretxa entre els sectors de serveis i la indústria. La creació d’ocupació guanya tracció, mentres que la inflació manté la tendència a la baixa, impulsada per la baixada dels preus de l'energia. El dèficit comercial va continuar augmentant al febrer i l'activitat residencial a Espanya ha tingut el millor inici d'any des del 2007.
L’estiu del 2025, de calma relativa als mercats financers malgrat les inestabilitats de l’entorn macroeconòmic, ha comportat un canvi de marxa entre la Fed i el BCE. Mentre França emergeix com a nou focus d’inestabilitat, als Estats Units els tipus sobirans s’ajusten a les expectatives de la política monetària, però no semblen témer el risc institucional. Les borses avancen un mes més, i entre les primeres matèries, el cru es manté estable i l’or arriba a un nou màxim.
A la incertesa sobre l’impacte econòmic dels aranzels i sobre el desenllaç de les negociacions comercials, s’han sumat ara els dubtes legals sobre les mesures adoptades per Trump des del febrer.
El 2025, l’economia portuguesa està mostrant una notable resiliència, impulsada, principalment, pel dinamisme del mercat laboral i per l’enfortiment de la inversió.
El setembre ha estat un mes de transició als mercats financers, caracteritzat per un augment de la volatilitat i per moviments rellevants en els actius de risc. Les decisions de política monetària, en especial la reunió de la Reserva Federal dels EUA, han marcat el to del mes, juntament amb l’adaptació a un nou context comercial amb uns aranzels més elevats.
L’economia espanyola continua mostrant un notable dinamisme, amb un comportament millor del que es preveia, impulsada per la demanda interna (tant pel consum privat com per la inversió), gràcies, entre altres factors, a una sòlida situació financera de les famílies i de les empreses, a unes condicions de finançament favorables, a la normalització de la inflació i a la fortalesa del mercat laboral.
La resistència exhibida per l’activitat econòmica internacional, la reducció de la incertesa i la millora de les projeccions de creixement dibuixen una millora de l’escenari més immediat. Tanmateix, això no significa que l’economia mundial hagi sortit de la cruïlla.
La temporada alta del sector turístic a Espanya ha sorprès favorablement el 2025, i confirma la nostra visió que el creixement del sector turístic s'està normalitzant en nivells sòlids: la previsió de CaixaBank Research és que el PIB turístic creixerà un 2,7% el 2025 i un 2,5% el 2026.
A les altres pàgines d’aquest Dossier, s’ha analitzat en profunditat com l’envelliment afectarà la capacitat de creixement econòmic i els comptes públics. Tots aquests canvis tindran conseqüències sobre l’oferta i la demanda d’estalvi i, per tant, sobre els tipus d’interès de les economies.
El Banc Central Europeu ha completat un cicle monetari, ha deixat enrere els tipus negatius i les mesures no convencionals de l’última dècada i ha endurit amb força la política monetària. Durant aquest cicle, el BCE també ha ajustat l’estructura amb la qual guia i implementa la política monetària.