Resultats de la cerca

L'inici del 2025, amb un mes de gener marcat pels contrastos, exemplifica com els riscos polítics i geoeconòmics poden continuar dirigint el mercat.

Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.

En aquest segon article del Dossier "Solidaritat a Espanya: radiografia d'una societat compromesa" analitzem com i a quines causes donen els espanyols, a partir d'una fonte de dades inèdita fins a la data: els donatius que fan els clients de CaixaBank a través de l'operativa bancària, degudament anonimitzats.

En les seves sis primeres setmanes a la Casa Blanca, el president Trump ha aconseguit trastornar l’ordre mundial repetides vegades. En el front de la política comercial la incertesa ennuvolarà les perspectives econòmiques a curt i mitjà termini i el risc d'escalada proteccionista és elevat.

Els indicadors que s’han anat coneixent en els primers mesos de l’any llancen senyals positius que apuntarien a un to dinàmic de l’economia espanyola en el 1T 2025, tot i que a un ritme una mica menys vigorós que en el trimestre anterior.

L’economia espanyola creix a bon ritme, més de l’esperat, i això ha comportat que CaixaBank Research hagi revisat a l’alça les previsions de creixement per al 2025, del 2,3% al 2,5%. Malgrat la bona notícia, el focus no se centra en la millora de les previsions, sinó en la incertesa que les envolta.

L’inici del 2025 ha comportat un canvi en el focus dels mercats financers, que es va consolidar al febrer. Els inversors han desplaçat la seva atenció des dels bancs centrals, el principal driver dels mercats el 2024, cap a un entorn de risc geopolític elevat, amb l’«efecte Trump» com a catalitzador clau.

Els indicadors més recents dibuixen una economia amb una notable capacitat de resistència davant l’enquistament del conflicte al golf Pèrsic. Entre els diferents canals a través dels quals aquest conflicte pot afectar l’economia, l’impacte més visible fins al moment es produeix per la via de la inflació, a través de l’encariment energètic.

L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.

Ara com ara i mentre esperem el desenvolupament dels esdeveniments, sembla que la nostra economia hauria de trampejar millor aquest període d’incertesa que els nostres principals socis comercials.

L’augment de la incertesa i l'increment en el nivell dels aranzels introdueixen riscos a la baixa sobre el creixement global, així com a l'alça per a la inflació als EUA, i més incertesa sobre l’impacte en preus per a la resta del món.

Els aranzels de Trump són un toc d’atenció a l’apetència pel risc inversor i les corbes sobiranes s'apunten a les dues bandes de l'Altlàntic, mentre els bancs centrals intenten trampejar la situació. Les borses registren una elevada volatilitat i cauen les primeres matèries més dependents del cicle econòmic.

En aquest primer article del Dossier “Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa” s’examinen les actituds socials i el comportament filantròpic de la població espanyola mitjançant l’enquesta representativa que va encarregar l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” el 2024.

La dada de creixement de Portugal del primer trimestre de l'any va sorprendre negativament, amb una caiguda del 0,5% intertrimestral segons l'estimació preliminar de l'INE portuguès.

Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes. 

Aquests primers mesos de l'any, el creixement del PIB d'Espanya manté un notable ritme d'avanç, tot i que es manté la bretxa entre els sectors de serveis i la indústria. La creació d’ocupació guanya tracció, mentres que la inflació manté la tendència a la baixa, impulsada per la baixada dels preus de l'energia. El dèficit comercial va continuar augmentant al febrer i l'activitat residencial a Espanya ha tingut el millor inici d'any des del 2007.

Els mercats van continuar marcats pel xoc d’oferta al maig, en especial a la zona de l’euro. En un entorn geopolític incert i amb senyals contradictoris, els mercats es van acollir als indicis favorables a l’acostament de posicions entre els EUA i l’Iran, de manera que el maig va viure una reducció del preu del petroli i, de retruc, una certa moderació en les expectatives cotitzades d’inflació a curt termini.

En termes intertrimestrals, el PIB es va estancar en el 1T 2026, mentre que, en termes interanuals, va registrar un creixement del 2,3%. Aquest funcionament deriva de la millora de la contribució de la demanda interna i d’una contribució més negativa de la demanda externa. 

A la incertesa sobre l’impacte econòmic dels aranzels i sobre el desenllaç de les negociacions comercials, s’han sumat ara els dubtes legals sobre les mesures adoptades per Trump des del febrer.