A partir de les dades internes de CaixaBank sobre els imports dels rebuts de lloguer, construïm indicadors sobre l’evolució recent del preu del lloguer de l’habitatge a nivell provincial i per als municipis més grans. Els resultats obtinguts mostren que el preu del lloguer ja evidenciava una tendència generalitzada de desacceleració abans de l’arribada de la pandèmia i que l’esclat de la crisi sanitària va estendre les correccions a la major part de províncies i de municipis, amb descensos especialment acusats en els lloguers amb imports més baixos i en els municipis més turístics.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
599 resultats per a Caixa now
La crisi de la COVID-19 està castigant la compravenda d’habitatges. En els propers mesos, un cop superat l’enfonsament que van patir les transaccions durant el confinament, l’evolució de la demanda dependrà, en gran part, de la recuperació del mercat laboral i del turisme internacional. El nostre escenari de previsions contempla una recuperació gradual de la demanda, tot i que el 2021 no es registrarà encara el més de mig milió de transaccions del 2019.
El mercat immobiliari espanyol es va accelerar el 2024, en especial en el segon semestre, gràcies al descens dels tipus d’interès, que es va sumar a un conjunt de factors que mantenen la demanda d’habitatge molt dinàmica, entre els quals destaquen uns fluxos migratoris significatius, una notable creació d’ocupació i una forta demanda estrangera. D’altra banda, l’oferta d’habitatge nou està començant a despertar, però continua sent insuficient per fer front a l’elevada demanda. Aquest desajustament entre una demanda sòlida i una oferta escassa impulsa els preus de l’habitatge a l’alça i dibuixa una tendència ascendent, que preveiem que tindrà continuïtat el 2025.
Analitzem amb dades internes el comportament dels visitants estrangers que es queden a Espanya durant temporades llargues, un grup de població que normalment s’allotja en segones residències, habitatges de lloguer de temporada o allotjaments especialitzats, uns segments amb una tendència de demanda a l’alça en el mercat immobiliari espanyol.
Quan parlem del sector turístic a Espanya, el turisme internacional sol acaparar el focus d’atenció. No obstant això, el turisme domèstic també exerceix un paper important: els espanyols viatgen més de 175 milions de vegades a l’any dins Espanya i generen una despesa turística associada de 30.000 milions d’euros1. En aquest article, analitzem l’evolució del turisme domèstic espanyol en els últims anys i assenyalem les principals diferències entre els turistes domèstics i els internacionals.
- 1Es consideren viatges tots els desplaçaments a una destinació principal fora de l’entorn de residència habitual de la persona que impliquin, com a mínim, una pernoctació fora de l’entorn esmentat.
El sector s’ha anat desaccelerant el 2019 en un context d’empitjorament de les perspectives econòmiques. De cara al 2020, el mercat continuarà evolucionant de manera favorable, tot i que el ritme d’avanç serà més moderat.
Al juliol, va cristal·litzar la resposta econòmica europea a la crisi de la COVID-19: el Consell Europeu va aprovar el Pla de Recuperació Europeu, l’anomenat NGEU, mitjançant el qual la Unió Europea atorgarà fins a 750.000 milions d’euros als Estats membres per impulsar la recuperació de l’economia després del xoc de la pandèmia. Es tracta d’un acord sense precedents, que podria tenir un impacte considerable sobre el sector immobiliari europeu, ja que un dels objectius principals de la UE, al qual aquest Pla de Recuperació pretén contribuir de manera significativa, consisteix a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 55% el 2030 en relació amb els nivells del 1990. És clar que la renovació del parc d’edificis europeu, on es realitza el 40% del consum energètic del continent, serà clau per aconseguir aquest objectiu climàtic.
L’agroalimentari és el principal sector de la indústria espanyola. És un sector amb un fort arrelament en el territori, que genera ocupació estable i que està molt obert a l’exterior. També es caracteritza per una estructura empresarial molt atomitzada, dominada per empreses petites i amb unes empreses grans menys productives que les homòlogues europees. L’augment de la dimensió empresarial i l’impuls de la productivitat de les empreses més grans, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies, ajudarien a incrementar la competitivitat d’un sector clau per a l’economia i per al conjunt de la societat.
La demanda d’habitatge per part d’estrangers a Espanya ha tingut un comportament excepcional després de la pandèmia. El 2022, els estrangers van comprar 90.000 habitatges a Espanya, el 46% més que el 2021. D’acord amb aquesta bona evolució, el nombre d’hipoteques contractades per estrangers també va augmentar i va assolir les 30.000 el 2022, de manera que, l’any passat, un de cada tres compradors estrangers va contractar una hipoteca a Espanya. Els estrangers residents solen comprar habitatges i contractar hipoteques per un import similar al dels espanyols. En canvi, els estrangers no residents se solen decantar per habitatges més cars, i, en conseqüència, l’import hipotecari mitjà dels estrangers és més elevat, tot i que hi ha notables diferències en funció de la nacionalitat i de les comunitats autònomes. Pel seu elevat import, destaquen les hipoteques d’estrangers a les Balears, i, pel que fa a la nacionalitat, els suecs i els nord-americans són els que se solen endeutar més.
L’escassetat d’oferta d’habitatge en un context de forta demanda continuarà sent un dels principals reptes del mercat immobiliari espanyol el 2025, tot i que no es troba entre els més sobrevalorats de la Unió Europea.
Les valoracions dels actius immobiliaris comercials es van recuperar de manera significativa al llarg del 2024, impulsades pel gir en la política monetària i pel descens dels tipus d’interès de mercat. La inversió al sector va créixer al voltant del 20% anual, i els segments living, hoteler i retail van registrar un dinamisme especial. De cara al 2025, tot sembla indicar que la major part de les revaloracions ja hauran tingut lloc, atès que els tipus d’interès ja es troben en nivells pròxims al nou equilibri. Així i tot, el sector continuarà atraient oportunitats d’inversió. Espanya s’està posicionant entre les destinacions més atractives per a la inversió internacional en immobiliari comercial, gràcies a uns fonamentals macroeconòmics sòlids que mantindran el seu atractiu al llarg d’enguany.
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
L’any 2024, l’economia espanyola ha exhibit un creixement generalitzat de tots els sectors d’activitat, amb poques excepcions: s’ha reduït el nombre de sectors en feblesa i que han augmentat els sectors en expansió, gràcies a l’absorció progressiva dels forts xocs que n’han afectat l’evolució en els últims anys.
Les restriccions implementades per frenar l’avanç del coronavirus i la precaució per la incertesa regnant van provocar un gran augment de l’estalvi de les llars espanyoles el 2020. En concret, estimem que l’estalvi acumulat arran de la pandemia10 va assolir els 46.600 milions d’euros, el 3,7% del PIB del 2019. Aquest fort increment de l’estalvi s’ha anat desfent a mesura que hem pogut recuperar els nostres hàbits, la qual cosa esperona una recuperació ràpida del consum. Una tendència que, molt probablement, es mantindrà en els propers trimestres.
La pandèmia ha modificat l’escenari de la inversió immobiliària comercial i ha perfilat diferents tipus d’actius en funció del grau d’afectació derivat de les restriccions a la mobilitat imposades per neutralitzar la crisi sanitària. Entre els actius afavorits, destaquen els actius residencials, els centres logístics i de dades i una gran part dels actius del sector detallista. Entre els més desfavorits, hi ha les oficines i els actius hotelers, llastats per l’auge del teletreball i per l’enfonsament del turisme internacional.
Una de les variables que més impacte té sobre les decisions de consum són els preus, que, a Espanya, van caure el 0,3% en el conjunt del 2020, segons les dades oficials.25No obstant això, els canvis en els patrons de consum van ser molt pronunciats l’any passat, i això va fer molt difícil mesurar amb precisió la xifra a la qual realment es van enfrontar els consumidors. Estimacions pròpies basades en dades internes d’alta freqüència suggereixen que la inflació va ser una mica superior, del 0,1%.26 A més a més, la inflació no va afectar tothom per igual i va fer distincions en funció de l’edat i dels ingressos.
- 25Analitzem la inflació mitjançant l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) elaborat per l’INE.
- 26Altres treballs que també utilitzen dades d’alta freqüència troben una diferència en relació amb la dada oficial d’inflació, entre l’abril i el desembre del 2020, de 0,06 p. p., de 0,30 p. p. i de 0,58 p. p. per als casos del Regne Unit, del Canadà i dels EUA, respectivament, i, entre l’abril i el setembre del 2020, de 0,60 p. p. per al cas de França (al nostre estudi per a Espanya, la diferència estimada per als dos períodes és de 0,58 p. p. i de 0,67 p. p., respectivament). Vegeu «Consumption shifts and inflation measurement during COVID-19», OECD, Statistical Insights (2021).
Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.
El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.
El mercat immobiliari europeu acumula uns quants anys avançant a bon ritme. Una bona prova d’això és que, des del començament del 2016, els preus de l’habitatge al conjunt de la UE han augmentat, de mitjana, el 4,6% anual, per damunt del creixement dels salaris i del PIB, en termes nominals. Aquesta senda alcista s’observa de manera generalitzada tant per països com a les grans ciutats. En aquest article, analitzem quins factors expliquen aquesta tendència i si presenta algun risc.
El sector agroalimentari espanyol es caracteritza per la seva elevada propensió exportadora: la gamma de productes que exporta és cada vegada més àmplia i arriba a més destinacions. No obstant això, hi ha una altra dimensió que convé tenir en compte: la complexitat exportadora, un concepte que mesura la intensitat de coneixement necessari per produir els béns exportats. Perquè no solament importa exportar molt, sinó també el que s’exporta.