L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
704 resultats per a Caixa now
Les restriccions implementades per frenar l’avanç del coronavirus i la precaució per la incertesa regnant van provocar un gran augment de l’estalvi de les llars espanyoles el 2020. En concret, estimem que l’estalvi acumulat arran de la pandemia10 va assolir els 46.600 milions d’euros, el 3,7% del PIB del 2019. Aquest fort increment de l’estalvi s’ha anat desfent a mesura que hem pogut recuperar els nostres hàbits, la qual cosa esperona una recuperació ràpida del consum. Una tendència que, molt probablement, es mantindrà en els propers trimestres.
La pandèmia ha modificat l’escenari de la inversió immobiliària comercial i ha perfilat diferents tipus d’actius en funció del grau d’afectació derivat de les restriccions a la mobilitat imposades per neutralitzar la crisi sanitària. Entre els actius afavorits, destaquen els actius residencials, els centres logístics i de dades i una gran part dels actius del sector detallista. Entre els més desfavorits, hi ha les oficines i els actius hotelers, llastats per l’auge del teletreball i per l’enfonsament del turisme internacional.
Una de les variables que més impacte té sobre les decisions de consum són els preus, que, a Espanya, van caure el 0,3% en el conjunt del 2020, segons les dades oficials.25No obstant això, els canvis en els patrons de consum van ser molt pronunciats l’any passat, i això va fer molt difícil mesurar amb precisió la xifra a la qual realment es van enfrontar els consumidors. Estimacions pròpies basades en dades internes d’alta freqüència suggereixen que la inflació va ser una mica superior, del 0,1%.26 A més a més, la inflació no va afectar tothom per igual i va fer distincions en funció de l’edat i dels ingressos.
- 25Analitzem la inflació mitjançant l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) elaborat per l’INE.
- 26Altres treballs que també utilitzen dades d’alta freqüència troben una diferència en relació amb la dada oficial d’inflació, entre l’abril i el desembre del 2020, de 0,06 p. p., de 0,30 p. p. i de 0,58 p. p. per als casos del Regne Unit, del Canadà i dels EUA, respectivament, i, entre l’abril i el setembre del 2020, de 0,60 p. p. per al cas de França (al nostre estudi per a Espanya, la diferència estimada per als dos períodes és de 0,58 p. p. i de 0,67 p. p., respectivament). Vegeu «Consumption shifts and inflation measurement during COVID-19», OECD, Statistical Insights (2021).
Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.
El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.
El mercat immobiliari europeu acumula uns quants anys avançant a bon ritme. Una bona prova d’això és que, des del començament del 2016, els preus de l’habitatge al conjunt de la UE han augmentat, de mitjana, el 4,6% anual, per damunt del creixement dels salaris i del PIB, en termes nominals. Aquesta senda alcista s’observa de manera generalitzada tant per països com a les grans ciutats. En aquest article, analitzem quins factors expliquen aquesta tendència i si presenta algun risc.
El sector agroalimentari espanyol es caracteritza per la seva elevada propensió exportadora: la gamma de productes que exporta és cada vegada més àmplia i arriba a més destinacions. No obstant això, hi ha una altra dimensió que convé tenir en compte: la complexitat exportadora, un concepte que mesura la intensitat de coneixement necessari per produir els béns exportats. Perquè no solament importa exportar molt, sinó també el que s’exporta.
El transport aeri és un dels grans punts de suport de la cadena de valor del sector turístic. Per aquest motiu, i d’una manera similar a la de la resta del sector, ha patit una caiguda molt profunda de l’activitat el 2020 arran de la COVID-19. Les companyies aèries travessen una etapa que combina elevats costos de capital, per les seves grans estructures, i una falta gairebé total d’ingressos operatius. Les necessitats evidents de liquiditat de les aerolínies europees han empès alguns governs a injectar capital públic per evitar-ne el col·lapse. El 2021 es presenta com l’any d’inflexió que necessita el sector turístic: l’avanç de les campanyes de vacunació i l’aprovació de mesures com el passaport sanitari seran claus perquè el transport aeri iniciï el camí cap a la recuperació i torni a ser un dels puntals del sector.
L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.
Per valorar fins a quin punt la demanda d’habitatge es pot veure afectada per la pujada dels tipus d'interès, calculem l’evolució prevista de la ràtio d’esforç hipotecari teòric segons l’escenari de previsions considerat en l’actualitat a CaixaBank Research, revisat recentment després de la invasió d’Ucraïna.
Un nou indicador de la despesa mensual a les benzineres amb dades anonimitzades dels clients de CaixaBank ens mostra com hem adaptat el nostre consum de carburants a la pujada dels preus.
Analitzem els rebuts de l'electricitat domiciliats a CaixaBank per clients particulars per enterdre com ha evolucionat la factura de la llum a les llars espanyoles el 2022.
El PIB d’Espanya va continuar creixent de forma dinàmica en el 3T 2024 i els principals indicadors auguren una bona dada per al 4T. La bona marxa del mercat laboral impulsa la renda de les famílies i la inflació es manté continguda, malgrat que el repunt continua.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
Els mercats van iniciar el 2024 amb apetència pel risc, amb el suport de la retòrica de l’aterratge suau a les principals economies avançades i d’una valoració positiva de les dades macroeconòmiques.
En un entorn d’incertesa geopolítica, de tipus d’interès elevats i de refredament de la demanda mundial, les principals economies avançades van acabar el 2023 amb més resiliència de la que s’esperava uns trimestres enrere.
Les dades preliminars del PIB publicades per l’INE indiquen una acceleració notable del creixement en l’últim trimestre del 2023, amb un avanç del 0,8% intertrimestral i del 2,2% interanual en el 4T 2023.
Com ha evolucionat la despesa en aigua, llum i gas en els últims cinc anys? Analitzem de manera anonimitzada els rebuts domiciliats en els comptes bancaris de CaixaBank i la seva principal partida, els subministraments bàsics, per entendre l’esforç que han hagut de fer les llars espanyoles per pagar la factura energètica.
Si, al desembre del 2022, la nostra previsió de creixement del PIB per al 2023 era de l’1%, finalment l’economia espanyola ha aconseguit créixer un notable 2,5%, malgrat la incertesa geopolítica, una inflació encara elevada malgrat el descens dels últims mesos i l’alça dels tipus d’interès.