El transport aeri és un dels grans punts de suport de la cadena de valor del sector turístic. Per aquest motiu, i d’una manera similar a la de la resta del sector, ha patit una caiguda molt profunda de l’activitat el 2020 arran de la COVID-19. Les companyies aèries travessen una etapa que combina elevats costos de capital, per les seves grans estructures, i una falta gairebé total d’ingressos operatius. Les necessitats evidents de liquiditat de les aerolínies europees han empès alguns governs a injectar capital públic per evitar-ne el col·lapse. El 2021 es presenta com l’any d’inflexió que necessita el sector turístic: l’avanç de les campanyes de vacunació i l’aprovació de mesures com el passaport sanitari seran claus perquè el transport aeri iniciï el camí cap a la recuperació i torni a ser un dels puntals del sector.
Resultats de la cerca
L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.
Per valorar fins a quin punt la demanda d’habitatge es pot veure afectada per la pujada dels tipus d'interès, calculem l’evolució prevista de la ràtio d’esforç hipotecari teòric segons l’escenari de previsions considerat en l’actualitat a CaixaBank Research, revisat recentment després de la invasió d’Ucraïna.
Un nou indicador de la despesa mensual a les benzineres amb dades anonimitzades dels clients de CaixaBank ens mostra com hem adaptat el nostre consum de carburants a la pujada dels preus.
L’economia internacional va mostrar una notable resiliència el 2024 i les dades disponibles suggereixen que el PIB mundial podria haver crescut lleugerament per damunt del 3%. És probable que els vents de cua que van donar suport a l’activitat continuïn bufant a favor el 2025, tot i que ho faran amb menys força i amb desafiaments exigents.
Analitzem els rebuts de l'electricitat domiciliats a CaixaBank per clients particulars per enterdre com ha evolucionat la factura de la llum a les llars espanyoles el 2022.
L’augment de la incertesa i l'increment en el nivell dels aranzels introdueixen riscos a la baixa sobre el creixement global, així com a l'alça per a la inflació als EUA, i més incertesa sobre l’impacte en preus per a la resta del món.
A la incertesa sobre l’impacte econòmic dels aranzels i sobre el desenllaç de les negociacions comercials, s’han sumat ara els dubtes legals sobre les mesures adoptades per Trump des del febrer.
El PIB d’Espanya va continuar creixent de forma dinàmica en el 3T 2024 i els principals indicadors auguren una bona dada per al 4T. La bona marxa del mercat laboral impulsa la renda de les famílies i la inflació es manté continguda, malgrat que el repunt continua.
La incertesa política, principal font de volatilitat al mercat, va reduir l’apetència pel risc dels inversors al juny i el va moderar notablement respecte del maig, tot i seguir en nivells elevats.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
Els mercats van iniciar el 2024 amb apetència pel risc, amb el suport de la retòrica de l’aterratge suau a les principals economies avançades i d’una valoració positiva de les dades macroeconòmiques.
En un entorn d’incertesa geopolítica, de tipus d’interès elevats i de refredament de la demanda mundial, les principals economies avançades van acabar el 2023 amb més resiliència de la que s’esperava uns trimestres enrere.
Les dades preliminars del PIB publicades per l’INE indiquen una acceleració notable del creixement en l’últim trimestre del 2023, amb un avanç del 0,8% intertrimestral i del 2,2% interanual en el 4T 2023.
Com ha evolucionat la despesa en aigua, llum i gas en els últims cinc anys? Analitzem de manera anonimitzada els rebuts domiciliats en els comptes bancaris de CaixaBank i la seva principal partida, els subministraments bàsics, per entendre l’esforç que han hagut de fer les llars espanyoles per pagar la factura energètica.
Si, al desembre del 2022, la nostra previsió de creixement del PIB per al 2023 era de l’1%, finalment l’economia espanyola ha aconseguit créixer un notable 2,5%, malgrat la incertesa geopolítica, una inflació encara elevada malgrat el descens dels últims mesos i l’alça dels tipus d’interès.
CaixaBank Research preveu un creixement de l’1,4% per al 2024, però comencem l’any assenyalant els riscos a l’alça. Les bones dades de creixement del 4T 2023 i la millora en les perspectives de consum de les llars ens portaran a revisar el creixement i a situar-lo prop del 2,0%.