Resultats de la cerca

Com s'ha comportat la demanda de béns tecnològics a Espanya? Ho analitzem en funció de diferents talls sociodemogràfics a partir de les dades internes, degudament anonimitzades, de CaixaBank.

En la seva lluita contra la inflació, la política monetària s’ha endurit de manera notable, com és clarament visible en els tipus d’interès oficials i en els que afronten les empreses, les famílies i els governs. Però aquests tipus d’interès no són una finalitat en si mateixos, sinó que l’objectiu últim és refredar l’activitat econòmica i, d’aquesta manera, frenar la inflació. En aquest article analitzem l’estat de la transmissió monetària a través d’un dels seus principals canals: les condicions creditícies.

En aquest article, abordem el repte de sostenibilitat al qual s'enfronta el nostre sistema públic de pensions, a través de les anàlisis que han dut a terme sobre això la AIReF, la Comissió Europea i el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Encarem la recta final de l’any després d’un estiu marcat per la celebració de les Olimpíades a París i per un breu episodi de turbulències financeres, propiciat, en part, pels temors que l’economia nord-americana pogués entrar en recessió. S’ha demostrat que aquests temors han estat una mica exagerats i que l’economia mundial manté la tendència dels últims trimestres, tot i que les perspectives per a l’última part de l’any s’han afeblit. Toca, doncs, reajustar els escenaris econòmics i financers amb tota la nova informació disponible en els últims mesos.

Espanya afronta el 2026 amb unes necessitats de finançament encara elevades, tot i que ho fa en un context fiscal relativament més favorable que el dels seus homòlegs europeus. Malgrat la reducció del dèficit i del deute públic en percentatge del PIB, els elevats nivells nominals i un volum de venciments similar al del 2025 fan que les necessitats de finançament es mantinguin en nivells comparables als dels últims exercicis. En aquest context, la solidesa de la demanda de deute públic –en especial per part dels inversors no residents– permet anticipar una absorció ordenada del volum d’emissions.

Els últims indicadors econòmics disponibles apunten al fet que, en el tancament del 2024, es mantenen les tendències observades durant una bona part de l’any: dinamisme i resiliència dels EUA, feblesa a la zona de l’euro, per la delicada situació que travessen Alemanya i França, i falta d’impuls de l’economia xinesa davant l’absència d’estímuls econòmics de gran importància.

La clara victòria de Trump i la majoria republicana al Congrés han comportat una apreciació important del dòlar enfront de les principals divises (el 3% el tipus de canvi efectiu nominal) i, en particular, enfront de l’euro (el 4% acumulat entre el 5 i el 26 de novembre). El calat de les polítiques anunciades en campanya afecta les perspectives per al tipus de canvi euro-dòlar, que repassem en aquest article.

Ens dirigim cap a un context amb aranzels més elevats i en què, probablement, es produirà una certa reconfiguració en les cadenes globals de valor per tractar de compensar, en la mesura que sigui possible, la pèrdua d’atractiu del mercat nord-americà. En conseqüència, anem cap a un món més fragmentat, amb menys creixement econòmic i amb risc d’inflacions més elevades.

En un context d'inflació inusualment elevada, la Reserva Federal i el Banc Central Europeu han posat fil a l'agulla i estan immersos en el seu procés de normalització de la política monetària, encara que a ritmes diferents.

Els fonaments macro han estat un bon indicador de les primes de risc sobiranes observades al mercat en els últims anys. De fet, la moderació sostinguda de les principals primes de risc de la zona de l’euro és clarament coherent amb les previsions dels fonaments. No obstant això, la visió és una mica diferent si analitzem país per país.

Malgrat la disminució del dèficit propera al 2,8% del PIB, les necessitats de finançament del Tresor continuen sent elevades, amb una emissió neta de 60.000 milions d’euros. A més a més, haurà de fer front a la fi de les reinversions del BCE i l'impacte del tipus d'interès en el deute públic.

El debat sobre la jornada laboral ha adquirit una notable intensitat a Espanya arran, d’una banda, de les propostes per reduir-la i, de l’altra, de l’augment d’hores no treballades per incapacitat temporal. Al marge de l’impacte sobre els costos empresarials i sobre el mercat laboral, tenen un interès especial les implicacions per a la productivitat laboral, que ofereix, en el cas d’Espanya, lectures molt divergents des de la pandèmia en funció de si la mesurem per hora treballada o per empleat. Busquem aquí situar aquests debats en el context europeu i tracem similituds i diferències amb altres països del nostre entorn.

Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.