Resultats de la cerca

La irrupció del coronavirus ha tornat a posar en voga el treball en remot i ha revifat el debat sobre el seu impacte social i sobre la nostra manera de viure. No obstant això, el concepte de teletreball no és una cosa nova i, de fet, va ser el format habitual per a molts treballadors bona part del segle XIX.

Els últims indicadors econòmics disponibles apunten al fet que, en el tancament del 2024, es mantenen les tendències observades durant una bona part de l’any: dinamisme i resiliència dels EUA, feblesa a la zona de l’euro, per la delicada situació que travessen Alemanya i França, i falta d’impuls de l’economia xinesa davant l’absència d’estímuls econòmics de gran importància.

La clara victòria de Trump i la majoria republicana al Congrés han comportat una apreciació important del dòlar enfront de les principals divises (el 3% el tipus de canvi efectiu nominal) i, en particular, enfront de l’euro (el 4% acumulat entre el 5 i el 26 de novembre). El calat de les polítiques anunciades en campanya afecta les perspectives per al tipus de canvi euro-dòlar, que repassem en aquest article.

L’agenda proteccionista i la retirada del multilateralisme de la nova Administració nord-americana podria beneficiar la inversió estrangera a la zona de l’euro, gràcies al seu marc regulador estable, la confiança en la independència del BCE i els plans d’augment de la despesa en defensa i infraestructures.

El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.

La pandèmia de la COVID-19 va provocar el 2020 una caiguda històrica del consum de les famílies. A la zona de l’euro, la davallada va arribar al 15,4% en el 2T de l’any i es va situar en el –8,1% en el conjunt de l’any, amb caigudes més fortes als països més afectats per la primera onada de la pandèmia. No obstant això, al contrari de crisis anteriors, les caigudes del consum no van anar acompanyades de caigudes similars en la renda disponible de les famílies.

Ha afectat la COVID-19 d’igual manera els hàbits de consum de cada generació o els mateixos tipus de béns? Com consumíem abans i durant la pandèmia?

La resistència exhibida per l’activitat econòmica internacional, la reducció de la incertesa i la millora de les projeccions de creixement dibuixen una millora de l’escenari més immediat. Tanmateix, això no significa que l’economia mundial hagi sortit de la cruïlla.

Esperem que l’economia mundial creixi un 3,1% el 2025 i el 2026 (abans un 2,9%), impulsada per les revisions a l’alça als EUA (de l’1,3% a l’1,8% el 2025) i a la Xina (del 4,2% al 4,6%), a més de millores marginals a la zona de l’euro (de l’1,2% a l’1,3%).

Les small mid-caps podrien beneficiar-se d’una regulació més proporcionada que faciliti el salt d’escala en el teixit productiu europeu, una idea sobre la qual l’informe Draghi va posar l’accent per recuperar competitivitat a escala global.

La irrupció de la COVID-19 ha suposat un canvi de paradigma en molts aspectes de l'economia, entre ells el dels hàbits de consum i, concretament, el de l'e-commerce en el sector retail. Com han contribuït al creixement de l'e-commerce els comerços que ja venien pel canal en línia abans de la pandèmia i els nous entrants a aquest canal de vendes?