Resultats de la cerca

L’NGEU és una potent política anticíclica, però hi ha molts dubtes sobre el seu abast potencial i sobre el seu llegat a llarg termini. Si es trien programes de qualitat, si es desenvolupen eficaçment i si van acompanyats de reformes útils (la condicionalitat hi pot jugar un paper rellevant), es pot aconseguir un impacte molt elevat i, fins i tot, beneficis permanents. En cas contrari, només s’aconseguirà un impuls fugaç al creixement.

Encarem la recta final de l’any després d’un estiu marcat per la celebració de les Olimpíades a París i per un breu episodi de turbulències financeres, propiciat, en part, pels temors que l’economia nord-americana pogués entrar en recessió. S’ha demostrat que aquests temors han estat una mica exagerats i que l’economia mundial manté la tendència dels últims trimestres, tot i que les perspectives per a l’última part de l’any s’han afeblit. Toca, doncs, reajustar els escenaris econòmics i financers amb tota la nova informació disponible en els últims mesos.

L’economia global continua avançant a diferents velocitats en el 2T. El mercat de treball als EUA comença a donar signes de moderació mentres la inflació manté el seu lent degoteig a la baixa; la feblesa d’Alemanya condiciona el conjunt de la zona de l’euro i l'economia xinesa afronta perspectives modetes en el 3T.

Esperem que l’economia mundial creixi un 3,1% el 2025 i el 2026 (abans un 2,9%), impulsada per les revisions a l’alça als EUA (de l’1,3% a l’1,8% el 2025) i a la Xina (del 4,2% al 4,6%), a més de millores marginals a la zona de l’euro (de l’1,2% a l’1,3%).

L’agenda proteccionista i la retirada del multilateralisme de la nova Administració nord-americana podria beneficiar la inversió estrangera a la zona de l’euro, gràcies al seu marc regulador estable, la confiança en la independència del BCE i els plans d’augment de la despesa en defensa i infraestructures.

La resistència exhibida per l’activitat econòmica internacional, la reducció de la incertesa i la millora de les projeccions de creixement dibuixen una millora de l’escenari més immediat. Tanmateix, això no significa que l’economia mundial hagi sortit de la cruïlla.

Els titulars d’economia se centren avui dia en els devastadors efectes econòmics de la crisi de la COVID-19 sobre el mercat laboral, les empreses i les famílies i en les mesures que adopten els governs i els bancs centrals de més de mig món per pal·liar aquests efectes. No obstant això, quan tot passi, es posaran de manifest els canvis que la crisi actual està desencadenant de forma més silenciosa i discreta en molts altres aspectes. En aquest article, ens centrem en els canvis que, probablement, es donaran en la manera de produir.

Després d'analitzar la dimensió de l'impuls fiscal a Alemanya, Espanya, França i Itàlia per contrarestar la crisi de la COVID-19, abordem la següent pregunta: quins paísos han pres mesures fiscals més eficients i de més qualitat?

Les small mid-caps podrien beneficiar-se d’una regulació més proporcionada que faciliti el salt d’escala en el teixit productiu europeu, una idea sobre la qual l’informe Draghi va posar l’accent per recuperar competitivitat a escala global.