Resultats de la cerca

La inflació de la zona de l’euro ha assolit màxims històrics superiors al 5,0%, valors dels quals no baixarà en els propers mesos, en especial després del repunt del preu de l’energia derivat del conflicte a Ucraïna. Més enllà de la dada en si, sovint es passa per alt que l’impacte d’una pujada dels preus no afecta totes les llars de la mateixa forma i que, en bona part, això depèn de quines són les partides responsables de la pujada dels preus.

Ha afectat la COVID-19 d’igual manera els hàbits de consum de cada generació o els mateixos tipus de béns? Com consumíem abans i durant la pandèmia?

La COVID-19 ha desencadenat un canvi d’hàbits de consum en la nostra societat i ha intensificat l'ús de l'e-commerce. En aquest article analitzem si aquesta intensificació ha estat homogènia per grups d’edat i constant durant totes les fases de la pandèmia.

La irrupció del coronavirus ha tornat a posar en voga el treball en remot i ha revifat el debat sobre el seu impacte social i sobre la nostra manera de viure. No obstant això, el concepte de teletreball no és una cosa nova i, de fet, va ser el format habitual per a molts treballadors bona part del segle XIX.

Encarem la recta final de l’any després d’un estiu marcat per la celebració de les Olimpíades a París i per un breu episodi de turbulències financeres, propiciat, en part, pels temors que l’economia nord-americana pogués entrar en recessió. S’ha demostrat que aquests temors han estat una mica exagerats i que l’economia mundial manté la tendència dels últims trimestres, tot i que les perspectives per a l’última part de l’any s’han afeblit. Toca, doncs, reajustar els escenaris econòmics i financers amb tota la nova informació disponible en els últims mesos.

En aquest article, abordem el repte de sostenibilitat al qual s'enfronta el nostre sistema públic de pensions, a través de les anàlisis que han dut a terme sobre això la AIReF, la Comissió Europea i el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

En la seva lluita contra la inflació, la política monetària s’ha endurit de manera notable, com és clarament visible en els tipus d’interès oficials i en els que afronten les empreses, les famílies i els governs. Però aquests tipus d’interès no són una finalitat en si mateixos, sinó que l’objectiu últim és refredar l’activitat econòmica i, d’aquesta manera, frenar la inflació. En aquest article analitzem l’estat de la transmissió monetària a través d’un dels seus principals canals: les condicions creditícies.

Com s'ha comportat la demanda de béns tecnològics a Espanya? Ho analitzem en funció de diferents talls sociodemogràfics a partir de les dades internes, degudament anonimitzades, de CaixaBank.

Un dels principals temes de discussió en aquesta fase de recuperació econòmica és, sens dubte, la inflació. El 2021, ha assolit cotes no registrades des del 2008 als EUA i és probable que, a la zona de l’euro, se situï en nivells no vistos des del 2012, la qual cosa ha alimentat els riscos de pressions inflacionistes. De fet, les dades més recents d’in­­flació han sorprès notablement a l’alça, en especial als EUA. En aquest context, ens preguntem fins a quin punt aquestes sorpreses han tingut un impacte significatiu sobre els mercats financers.

L’economia global continua avançant a diferents velocitats en el 2T. El mercat de treball als EUA comença a donar signes de moderació mentres la inflació manté el seu lent degoteig a la baixa; la feblesa d’Alemanya condiciona el conjunt de la zona de l’euro i l'economia xinesa afronta perspectives modetes en el 3T.

El tipus d’interès neutral és un indicador de referència en l’orientació de la política monetària, en l’evolució dels mercats financers i, en general, en la formació d’expectatives dels agents econòmics. Ens endinsem en la seva definició i en el seu nivell avui dia.

Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.

Analitzem el refredament del sector manufacturer mundial en un moment en què es troben diferents factors: les seqüeles de la pandèmia, l'efecte arrossegament de la Xina i les repercussions de la crisi energètica a la indústria europea.

Les polítiques públiques juguen un paper fonamental perquè els avanços tecnològics aflorin i es difonguin al conjunt de l’economia. De la difusió de la tecnologia i del paper de les polítiques públiques en aquesta propagació tracta aquest article.