Les small mid-caps podrien beneficiar-se d’una regulació més proporcionada que faciliti el salt d’escala en el teixit productiu europeu, una idea sobre la qual l’informe Draghi va posar l’accent per recuperar competitivitat a escala global.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.
La pandèmia de la COVID-19 va provocar el 2020 una caiguda històrica del consum de les famílies. A la zona de l’euro, la davallada va arribar al 15,4% en el 2T de l’any i es va situar en el –8,1% en el conjunt de l’any, amb caigudes més fortes als països més afectats per la primera onada de la pandèmia. No obstant això, al contrari de crisis anteriors, les caigudes del consum no van anar acompanyades de caigudes similars en la renda disponible de les famílies.
Ha afectat la COVID-19 d’igual manera els hàbits de consum de cada generació o els mateixos tipus de béns? Com consumíem abans i durant la pandèmia?
La resistència exhibida per l’activitat econòmica internacional, la reducció de la incertesa i la millora de les projeccions de creixement dibuixen una millora de l’escenari més immediat. Tanmateix, això no significa que l’economia mundial hagi sortit de la cruïlla.
L’agenda proteccionista i la retirada del multilateralisme de la nova Administració nord-americana podria beneficiar la inversió estrangera a la zona de l’euro, gràcies al seu marc regulador estable, la confiança en la independència del BCE i els plans d’augment de la despesa en defensa i infraestructures.
La irrupció de la COVID-19 ha suposat un canvi de paradigma en molts aspectes de l'economia, entre ells el dels hàbits de consum i, concretament, el de l'e-commerce en el sector retail. Com han contribuït al creixement de l'e-commerce els comerços que ja venien pel canal en línia abans de la pandèmia i els nous entrants a aquest canal de vendes?
Esperem que l’economia mundial creixi un 3,1% el 2025 i el 2026 (abans un 2,9%), impulsada per les revisions a l’alça als EUA (de l’1,3% a l’1,8% el 2025) i a la Xina (del 4,2% al 4,6%), a més de millores marginals a la zona de l’euro (de l’1,2% a l’1,3%).
En els últims anys, la inflació europea ha estat tossudament inferior al nivell desitjat pel BCE i, des del 2018, fins i tot, ha anat perdent dinamisme. Aquesta feblesa s’ha intensificat amb la crisi de la COVID-19. Aquesta feblesa serà temporal o permanent?
Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.
Investiguem si la COVID-19 ha canviat els hàbits de consum electrònic a Espanya a partir del pagaments amb targeta dels 13,5 milions de clients de CaixaBank, anonimitzats i analitzats fent ús de tècniques de big data.
L’NGEU és una oportunitat extraordinària per donar un nou impuls modernitzador a l’economia espanyola, però, per treure-li el màxim partit, serà imprescindible dotar-se d’uns mecanismes institucionals eficaços.
Malgrat la disminució del dèficit propera al 2,8% del PIB, les necessitats de finançament del Tresor continuen sent elevades, amb una emissió neta de 60.000 milions d’euros. A més a més, haurà de fer front a la fi de les reinversions del BCE i l'impacte del tipus d'interès en el deute públic.
«Fer prediccions és complicat, en especial sobre el futur.» Ho va dir un savi mundà, Yogi Berra, i continua tenint tota la raó, sobretot en moments d'incertesa com l’actual. En aquest article, s’intentarà justificar per què el 2021 serà un any molt diferent del 2020 i en quins aspectes es materialitzarà la diferència.
Ens dirigim cap a un context amb aranzels més elevats i en què, probablement, es produirà una certa reconfiguració en les cadenes globals de valor per tractar de compensar, en la mesura que sigui possible, la pèrdua d’atractiu del mercat nord-americà. En conseqüència, anem cap a un món més fragmentat, amb menys creixement econòmic i amb risc d’inflacions més elevades.