Resultats de la cerca

La indústria va patir un dur revés el 2020, però les dades mostren la seva ràpida recuperació, a l’espera de l’impacte dels fons europeus i amb l’automoció com a referent i motor de la transformació tecnològica

La vacunació de la població de risc, el control dels nous rebrots i la posada en marxa del Certificat Digital Verd seran els factors claus perquè la situació del sector turístic millori de manera significativa durant la segona meitat del 2021.

El mercat del lloguer d’habitatge ha acaparat molt l’atenció en els últims anys. La seva forta pujada de preu, molt superior a l’increment de les rendes del treball, ha posat en relleu la vulnerabilitat econòmica de les llars que viuen de lloguer: aquestes llars solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat d’elles destinen més del 40% dels ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge. Per afrontar aquesta preocupant situació, s’han pres mesures de política econòmica molt necessàries, orientades a incrementar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant això, també s’han proposat altres polítiques, com el control del preu del lloguer a les zones de mercat tensionat, l’eficàcia del qual, segons l’experiència internacional, és limitada.

L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.

El mercat immobiliari espanyol es va desaccelerar el 2023, però ho va fer de forma més suau del que s’havia anticipat. Malgrat el fort augment dels tipus d’interès, diversos factors han fet costat al sector: un mercat laboral resilient, uns fluxos d’immigració significatius, el desajustament entre una oferta escassa d’habitatge nou i una demanda elevada, i una situació financera de les llars menys tensionada del que s’esperava. Pel costat de l’oferta, l’estabilització dels costos de construcció ha permès tancar el 2023 amb un nombre de visats d’habitatge nou similar al d’anys anteriors. En el primer semestre del 2024, preveiem que aquesta senda de suau desacceleració tindrà continuïtat, a causa d’uns tipus d’interès encara elevats i d’un context econòmic relativament feble. No obstant això, en el segon semestre, a mesura que es consolidi la senda descendent dels tipus d'interès i l’activitat econòmica guanyi tracció, esperem que el mercat immobiliari guanyi en vigor.

Malgrat l’empitjorament del context econòmic, el sector immobiliari mostra una marcada tendència alcista, amb una demanda molt forta i amb un repunt notable dels preus. Per la seva banda, l’oferta d’habitatge nou es veu afectada per la guerra a Ucraïna, en forma d’un encariment addicional dels costos de construcció i de l’agreujament dels problemes de proveïment de materials a causa dels colls d’ampolla en les cadenes globals de valor. Això accentua el desajustament entre la demanda i l’oferta d’habitatge i fa preveure que la tendència alcista del preu de l’habitatge tindrà una certa continuïtat. No obstant això, hi ha diversos factors de signe contrari que haurien de contribuir a moderar l’avanç de la demanda i dels preus a mitjà termini, entre els quals destaquen l’impacte de la inflació sobre la renda real de les llars i l’augment dels tipus d’interès per part del BCE. 

Històricament, i en general, els augments (o els caigudes) del consum es relacionen amb els augments (o les caigudes) dels préstecs al consum. Aquesta relació és especialment estreta en el cas dels béns duradors, que són els que més es financen, ja que solen ser despeses de més envergadura.

La libra se mueve entre dos aguas en su cruce frente al euro. Por un lado, el debilitamiento de la economía británica pone presión al Banco de Inglaterra para bajar los tipos más rápidamente de lo que se esperaba. Por otro, los planes fiscales del Gobierno supondrán unas necesidades de financiación elevadas, presionando al alza la rentabilidad de la deuda pública y atrayendo flujos de inversión, lo que debería dar cierto soporte a la divisa. Con todo, en el actual entorno de elevada volatilidad geopolítica, nuestra expectativa es que la libra se deprecie paulatinamente hacia final de año frente al euro.

La combinació d’un creixement demogràfic vigorós i d’un descens gradual dels tipus d’interès, juntament amb la falta d’oferta, està impulsant el creixement dels preus de l’habitatge, en particular al mercat d’habitatge nou i a les regions més dinàmiques i amb un major atractiu turístic.

Les destinacions rurals s’han revelat com les més atractives després de l’esclat de la pandèmia. Per als turistes que buscaven viatjar i mantenir el distanciament social durant l’estiu, els espais rurals van representar una gran alternativa, la qual cosa ha comportat que la pèrdua d’activitat turística a les regions menys urbanes d’Espanya hagi estat molt inferior a la de les destinacions més tradicionals de costa i a la de les ciutats. En aquest article utilitzem les tècniques d’anàlisi de big data per analitzar l’evolució dels pagaments amb targeta efectuats pels turistes domèstics i internacionals en funció de les característiques de les destinacions que van visitar. Els resultats confirmen la major resiliència de les destinacions turístiques rurals durant el 2020 i dibuixen unes perspectives positives per al turisme rural de cara al 2021.

La irrupció de la pandèmia al començament del 2020 ha tingut repercussions sense precedents en molts àmbits de l’economia. Una d’aquestes repercussions ha estat el consum de les llars, principal component del PIB i considerat tradicionalment un indicador de la salut de l’economia i del benestar de la societat. A causa de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’enfonsament del consum va ser molt superior al de crisis anteriors. La part positiva és que, amb l’aixecament de les restriccions, el consum a Espanya ha rebotat el 2021 de forma més intensa que en el passat. De fet, a l’octubre, el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.

El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.