Els programes d’ajust temporal de l’ocupació, entre els quals hi ha els ERTO a Espanya, s'estan fent servir de forma generalitzada a tot Europa per tal d'atenuar l'impacte de la COVID-19 al mercat laboral.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1900 resultats per a Euro digital
Quan pensem en els principals reptes dels bancs centrals a mitjà termini, cal parlar de les monedes digitals. I, més concretament, de la possibilitat que els bancs centrals emetin una moneda digital pròpia (les anomenades MDBC). En quin estadi ens trobem actualment? Les MDBC són una opció que s’obre pas i, en cas afirmatiu, com s’han de dissenyar?
Aquesta anàlisi recorre l’evolució recent del mercat residencial europeu i explora les diferències entre països en un context en què l’habitatge s’ha convertit en la principal inquietud dels europeus. El que s'observa és un cicle marcat per successius xocs i per una oferta insuficient, que ara emergeix com el factor principal de tensió.
Una de les qüestions sobre els acords de pau, parcials o totals, i sobre el procés de reconstrucció que suscita més debat és què succeirà amb l’escenari energètic europeu. Tornarà Europa a ser client principal de l'energia russa?
Analitzar els patrons d’estalvi dels consumidors europeus en aquests temps és clau, ja que la reactivació del consum haurà de ser un dels pilars per a la recuperació.
Cada vegada hi ha més pressió perquè el BCE comenci a apujar els tipus d’interès. No obstant això, en el context actual de desacceleració econòmica amb multitud de riscos a la baixa, és desitjable que el BCE comenci a normalitzar la política monetària en els propers mesos? Seria millor esperar que el creixement econòmic es recuperés?
El novembre passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per reformar les regles fiscals de cara a la seva reimplementació el 2024. La proposta no modifica els objectius de deute i de dèficit del 60% i del 3% (estan inclosos als tractats de la UE i és poc factible canviar-los), sinó que els fixa com a referències a mitjà termini i se centra en reformar el sistema per conduir-nos cap a aquests objectius.
La intuïció ens diu que un xoc com el de la COVID-19 hauria d’incrementar el risc país, i així ho confirmen les dades. No obstant això, hauríem de veure un impacte més persistent sobre el risc país, però no està sent així.
Les mesures que s'han implementat a Europa per contenir la COVID-19 han comportat un augment notable de l’estalvi de les llars. Gastaran les llars europees aquests estalvis quan es relaxin les restriccions? A quina velocitat? Com impactarà això en el creixement econòmic?