La negociació del pròxim pressupost posarà de nou a prova l’estat de salut del projecte europeu, del qual dependrà la nostra autonomia estratègica per abordar els reptes geopolítics que continuaran arribant de l’exterior.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1973 resultats per a Euro digital
La importància de Rússia com exportador mundial de petroli, de gas natural i d’altres primeres matèries serà la principal via per la qual es filtrarà l’impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna, juntament amb la incertesa i un nou front obert en unes cadenes globals de valor ja tensionades.
L’esclat de la pandèmia el 2020 i, més recentment, la guerra a Ucraïna han accelerat la tendència de desacoblament entre els Estats Units i la Xina, a la qual sembla que s’ha unit Europa, tot i que, ara com ara, de manera tímida. Analitzem la dependència de la UE de la Xina per entendre si és possible, o fins i tot desitjable, una autonomia estratègica europea.
Una de les grans preguntes és si l’augment dels preus es traslladarà als salaris. Per respondre-la analitzem com s'estan comportant les dinàmiques salarials a la zona de l'euro i quina podria ser la seva evolució futura.
El consum és un dels principals motors de l’economia espanyola. En els últims anys, ha crescut a un ritme pròxim al 3% en termes reals. Fins aquí, poques sorpreses. On sí que s’han produït canvis profunds és en la manera de consumir, en especial per part de determinats grups de població i en alguns sectors concrets. Moltes persones es continuen desplaçant a la botiga física per veure, tocar i provar el producte abans d’adquirir-lo. No obstant això, cada vegada són més els que realitzen les compres des del canal digital. Alguns, de fet, ja realitzen la major part de la seva despesa en línia. Qui són aquests consumidors digitals? I en quins sectors tenen més presència?
La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.
Un cop finalitzat el tercer any de desemborsaments de fons europeus NGEU, toca fer balanç. S’han acomplert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que s’havia previst?
El retorn, enguany, de les regles fiscals –com a garants de la sostenibilitat del deute públic– i la persistent bretxa d’inversió per abordar les prioritats de la UE en l’actual context geopolític conformen un escenari de fricció que fa necessària una estratègia fiscal coordinada en temps i en intensitat que va més enllà de l’horitzó dels mandats polítics nacionals i comunitaris, de manera que és imprescindible superar diferències i alguns tabús que han caracteritzat la història econòmica de la UE en altres moments.
En aquest primer article d’una sèrie de dos, repassem el comportament recent de la inversió en equipament a Espanya i el comparem amb el de la resta de la zona de l’euro. En un segon article, en aquest mateix Informe Mensual, indaguem sobre els incentius a invertir, a partir de l’anàlisi de l’evolució de la rendibilitat i del cost de finançament per sectors.