Resultats de la cerca

Espanya és el país on més ha augmentat la riquesa neta des de la pandèmia: des del 4T 2019 fins al 3T 2023, registra un increment notable del 25%, seguida molt de prop per Alemanya (22%), per França (16%), i, a més distància, per Itàlia (6,0%).

El retorn, enguany, de les regles fiscals –com a garants de la sostenibilitat del deute públic– i la persistent bretxa d’inversió per abordar les prioritats de la UE en l’actual context geopolític conformen un escenari de fricció que fa necessària una estratègia fiscal coordinada en temps i en intensitat que va més enllà de l’horitzó dels mandats polítics nacionals i comunitaris, de manera que és imprescindible superar diferències i alguns tabús que han caracteritzat la història econòmica de la UE en altres moments.

Els tipus d’interès nord-americans han pujat de manera sostinguda i significativa, esperonats per l’enduriment monetari ràpid i agressiu de la Fed. Tanmateix, això no implica necessàriament que els bons nord-americans siguin més atractius que els homòlegs europeus. Un factor clau en la comparativa és el tipus de canvi.

La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.

Un cop finalitzat el tercer any de desemborsaments de fons europeus NGEU, toca fer balanç. S’han acomplert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que s’havia previst?

La inflació ha repuntat amb força al començament del 2021, però la majoria dels factors que l’empenyen són tècnics i temporals i no haurien de condicionar l’actuació del BCE.