Resultats de la cerca

Analitzem com ha evolucionat la riquesa de les famílies europees, comparant els principals països, arran de la nova estadística experimental publicada pel Banc Central Europeu.

Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.

L’informe Draghi estableix les bases d’una reindustrialització a Europa, combinant accions horitzontals amb un menú de propostes per a 10 sectors estratègics.

Alemanya, la major economia de la zona de l’euro, travessa moments difícils i afronta unes febles perspectives de creixement. El seu model es troba amenaçat per la desacceleració del comerç mundial, per les guerres aranzelàries, pel canvi de model energètic i per la irrupció de nous rivals.

No és novetat, però continua sent important remarcar-ho. Els últims indicadors disponibles per a l’economia espanyola han tornat a sorprendre en positiu. Malgrat que Europa es manté feble i que, a nivell global, la incertesa és elevada, l’evolució de l’economia espanyola continua destacant en el context internacional.

Atesa la seva estratègia oficial de «dependència de les dades», les pròximes decisions del BCE estaran subjectes als senyals presents que envien les dades, però, probablement, també estaran condicionades per l’expectació sobre l’agenda econòmica dels EUA i per les seves conseqüències en el futur.

L’impacte sobre la UE d’un aranzel universal a les importacions de béns dels EUA va més enllà de l’efecte directe sobre les empreses exportadores i es farà sentir també de manera indirecta en el conjunt de l’economia i a través de les cadenes europees i globals de valor.

Han passat ja gairebé cinc anys des dels històrics acords per finançar el major programa conjunt d’estímul econòmic de la UE. Els fons Next Generation EU (NGEU) es van dissenyar amb el doble objectiu, a curt termini, de contribuir a superar els efectes adversos de la pandèmia de COVID-19 i, a mitjà termini, de donar suport a la transformació estructural de l’economia europea. Repassem aquí el que s’ha assolit fins ara i el que queda pendent.

A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’ava­luació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.

Una de les qüestions sobre els acords de pau, parcials o totals, i sobre el procés de reconstrucció que suscita més debat és què succeirà amb l’escenari energètic europeu. Tornarà Europa a ser client principal de l'energia russa?

La recuperació vigorosa de l’economia europea després de la pandèmia ha donat pas en els últims anys –en un context geopolític més hostil– a una situació de creixement feble. No obstant això, aquesta caracterització no és homogènia ni en la seva composició geogràfica ni sectorial. Així, mentre l’atonia és molt intensa a Alemanya o a Itàlia, l’anomenada en un altre temps «perifèria europea» manté un dinamisme notable, encapçalada per Espanya i per Portugal. Un contrast similar trobem entre el comportament més erràtic de les activitats agrícoles, de les manufactureres i de la construcció –amb una major exposició als xocs recents– i el pes creixent en l’economia de serveis qualificats basats en tendències favorables de fons, com la transformació digital.

La geopolítica va marcar l’inici de l’any als mercats financers. El repunt de ten­sions, des de Veneçuela a l’Iran, i el xoc diplomàtic entre els EUA i Europa per Groenlàndia van generar moviments d’aversió al risc i van augmentar de forma puntual la volatilitat als mercats.