Oriol és Director d’Economia Espanyola de CaixaBank, PDD per l’IESE, doctor en Economia per la London School of Economics i Màster en Economia i Finances pel Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI). Ha publicat articles a revistes acadèmiques internacionals de reconegut prestigi i articles de divulgació sobre desigualtat econòmica, política monetària, sector immobiliari i estabilitat financera, entre d’altres. És Secretari Tècnic de la junta directiva del Cercle d’Economia.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
116 resultats per a Securitas Direct
L’agroalimentari és el principal sector de la indústria espanyola. És un sector amb un fort arrelament en el territori, que genera ocupació estable i que està molt obert a l’exterior. També es caracteritza per una estructura empresarial molt atomitzada, dominada per empreses petites i amb unes empreses grans menys productives que les homòlogues europees. L’augment de la dimensió empresarial i l’impuls de la productivitat de les empreses més grans, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies, ajudarien a incrementar la competitivitat d’un sector clau per a l’economia i per al conjunt de la societat.
El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
Sandra és la directora del Departament d’Estratègia bancària a l’Àrea de Planificació Estratègica i Estudis. Doctora en Economia i Màster en Economia Matemàtica i Econometria per la Toulouse School of Economics, la seva tasca a CaixaBank s’ha desenvolupat també al Departament d’Innovació i Transformació Digital. Abans d’incorporar-se al banc va treballar a Endesa i al Departament d’Economia de la IESE Business School. Les seves principals àrees d’estudi comprenen els sistemes bancaris espanyols i internacionals, la regulació financera i l’impacte de la digitalització i les noves tecnologies en l’entorn competitiu bancari.
José Ramón és Director d’Economies i Mercats Internacionals a CaixaBank Research. Màster en Mercats Financers per ICADE, llicenciat en Ciències Econòmiques en l’especialitat d’Anàlisi Econòmica i Economia Quantitativa per la Universitat Complutense (Madrid) i Programa d’Alta Direcció a l’IE Business School, abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a economista en cap a Bankia i a Caja Madrid. Compta amb més de 30 anys d’experiència en diversos camps de l’anàlisi macroeconòmica: política monetària, risc-país, sistema financer, etc. Durant aquest temps ha compaginat la seva tasca com a analista econòmic i financer amb la docència en diverses institucions: CEU, ICADE, Institut d’Empresa, etc. Actualment també és professor d’Estructura Econòmica a CUNEF.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
Enric és el Director de Planificació Estratègica i Estudis, i Economista en cap de CaixaBank. Llicenciat per la Universitat Pompeu Fabra, Màster i Doctor en Economia per la Universitat de Chicago i graduat del Programa de Desenvolupament Directiu de la IESE Business School. Després de doctorar-se, va treballar durant sis anys al Fons Monetari Internacional en el seguiment de diverses economies emergents i en el disseny i negociació de diferents programes d'assistència financera. Es va incorporar a CaixaBank el 2006 i des del 2016 dirigeix l'equip de Planificació Estratègica i Estudis. És membre de la comissió executiva dels patronats de Fedea (Fundación de Estudios de Economía Aplicada), Real Instituto Elcano, Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i de l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG), apart de membre del consell de redacció de la Revista Econòmica de Catalunya, editada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, i del Grupo de Expertos del Consenso Económico de PWC.
Quan la incertesa augmenta, les llars i les empreses solen ajornar les decisions de consum i d’inversió, la qual cosa acaba afectant la marxa de l’activitat econòmica. En aquest article, intentem calcular l’impacte de la incertesa en el creixement econòmic d’Espanya.
La nostra previsió d’inflació general per al 2023 a Espanya s’ha revisat a la baixa, del 4,5% al 4,2%, a causa de l’impacte dels preus més baixos de l’energia. No obstant això, els nivells de la inflació nucli (suma dels serveis i dels productes industrials) i de la inflació d’aliments es mantindran molt elevats.
El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.
El canvi climàtic representa un desafiament crucial per al sector immobiliari i per al conjunt de l’economia espanyola. En aquest article analitzem els riscos associats a esdeveniments climàtics extrems i els riscos de transició als quals el sector s’hi haurà d’enfrontar, així com el paper de les polítiques públiques.
El sector espanyol de l’automoció intenta trobar el seu lloc en el nou ecosistema mundial, un cop superat l’entorn advers dels últims anys, marcat pels problemes d’aprovisionament als mercats internacionals d’inputs essencials, com els microxips i els semiconductors, i pels augments dels preus i dels tipus d’interès.
L’impacte sobre la UE d’un aranzel universal a les importacions de béns dels EUA va més enllà de l’efecte directe sobre les empreses exportadores i es farà sentir també de manera indirecta en el conjunt de l’economia i a través de les cadenes europees i globals de valor.
Malgrat que l’impacte directe d’un augment dels aranzels dels EUA a la Xina pugui ser limitat, potser el major risc es troba en els efectes indirectes d’una escalada proteccionista: una vella regla del comerç internacional és que no hi ha aranzel sense resposta.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
Imelda és economista sènior al Departament d’Estratègia Bancària. Màster en Mercats Financers per l’Institut Catòlic d’Administració i Direcció d’Empreses (ICADE), abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a directora de Sistemes Financers a Bankia Research. Les principals àrees d’estudis que comprèn són el sistema bancari espanyol, especialment el seguiment dels volums de negoci, així com l’entorn competitiu i regulador del sector financer.
La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.
La crisi actual està desencadenant canvis en nombrosos aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials. Per exemple, el teletreball pot arribar a transformar com i on vivim. La pandèmia també ha impulsat la digitalització del sector immobiliari i podria accelerar certes transformacions en altres àmbits, com la rehabilitació d’habitatges, la qual cosa donaria suport a la transició cap a una economia més sostenible.