El xoc econòmic que ha provocat la COVID-19 el 2020 ha estat inusitat, ha tingut una magnitud global i ha presentat una intensitat desigual entre països i sectors. La zona de l’euro no ha estat l'excepció. En el nostre escenari central contemplem que les economies europees iniciïn la seva recuperació el 2021, tot i que probablement s'haurà d'esperar fins al 2023 per recuperar els nivell d'activitat precrisi.
Resultats de la cerca
La crisi actual està desencadenant canvis en nombrosos aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials. Per exemple, el teletreball pot arribar a transformar com i on vivim. La pandèmia també ha impulsat la digitalització del sector immobiliari i podria accelerar certes transformacions en altres àmbits, com la rehabilitació d’habitatges, la qual cosa donaria suport a la transició cap a una economia més sostenible.
La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha representat un xoc sense precedents per al sector turístic espanyol. Els indicadors de demanda confirmen que l’aturada durant els mesos de confinament ha estat total, tant per al turisme internacional com per al turisme domèstic. El final de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat internacional a la UE han estat un revulsiu per a la reactivació dels fluxos de turistes a Espanya. De cara als propers mesos, les perspectives apunten a una recuperació relativament ràpida del turisme domèstic i més gradual de l’estranger, tot i que la delicada situació sanitària serà un focus molt viu d’incertesa.
La situació del sector turístic ha millorat de forma considerable durant la temporada d’estiu. La vacuna ha estat un punt d’inflexió clar, que ha propiciat la retirada de les restriccions i la recuperació de la mobilitat a Europa, i ha mantingut la pandèmia sota control. Els indicadors de demanda, d’oferta i, fins i tot, de preus confirmen un canvi radical de la situació, no solament a Espanya, sinó també als països del nostre entorn. Així, la bona collita estiuenca ens empeny a ser optimistes de cara als mesos que han de venir, durant els quals esperem presenciar una consolidació de la recuperació que hauria de garantir que el 2022 torni a ser un bon any per a la indústria turística espanyola.
La COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica d’Espanya i, en particular, sobre el sector turístic. A CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins a l’any 2023. Pel que fa al sector turístic, les perspectives són, fins i tot, més adverses per a l’any 2020, ja que és un dels sectors més afectats per la pandèmia.
La pandèmia ha modificat l’escenari de la inversió immobiliària comercial i ha perfilat diferents tipus d’actius en funció del grau d’afectació derivat de les restriccions a la mobilitat imposades per neutralitzar la crisi sanitària. Entre els actius afavorits, destaquen els actius residencials, els centres logístics i de dades i una gran part dels actius del sector detallista. Entre els més desfavorits, hi ha les oficines i els actius hotelers, llastats per l’auge del teletreball i per l’enfonsament del turisme internacional.
La Xina s’enfronta a un entorn econòmic particularment reptador. A la combinació d’una crisi immobiliària i de l’alentiment de la demanda global, dos motors importants del creixement xinès en les últimes dècades, s’afegeix una tercera força: la política de COVID zero, el potencial distorsionador de la qual s’ha reafirmat en els dos últims anys.
La resposta fiscal davant la COVID-19 a Europa: serà suficient?
Los países europeos han anunciado una gran cantidad de medidas fiscales para amortiguar el duro golpe de la pandemia. El impulso fiscal en 2020 será parecido en los principales países, pero existen diferencias entre las contribuciones automática y discrecional de la política fiscal en cada uno de ellos.
Els països europeus han anunciat una gran quantitat de mesures fiscals per amortir el cop dur de la pandèmia. L'impuls fiscal el 2020 serà semblant en els principals països, però existeixen diferències entre les contribucions automàtica i discrecional de la política fiscal de cadascun d'ells.
Com afecta la crisi econòmica els diferents estrats de la població? Toca tothom per igual? Fins a quin punt els programes de suport proveïts pel sector públic serveixen per esmorteir el cop?
La crisi del coronavirus està suposant un shock sense precedents per a l'economia europea: el seu efecte sobre l'activitat econòmica és clarament negatiu i els dubtes se centren en la magnitud i la duració de l'impacte. En canvi, el seu efecte sobre la inflació genera més interrogants. ¿Dominaran les pressions a la baixa o a l'alça?
Analitzar els patrons d’estalvi dels consumidors europeus en aquests temps és clau, ja que la reactivació del consum haurà de ser un dels pilars per a la recuperació.
Un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research ha iniciat un projecte pioner a nivell mundial per seguir, en temps real. En aquest dossier, presentem els principal resultats obtinguts fins ara.
L’any passat, quan vam constatar el fort impacte econòmic que generava la pandèmia, es va obrir un intens debat sobre la forma que prendria la recuperació. Els més pessimistes van apostar per lletres poc encoratjadores, com la L, la W o la K.