La COVID-19 està provocant un increment abrupte del deute públic. Pot generar inquietud, però la seva sostenibilitat no es posa en dubte: la política monetària del BCE, la reducció sostinguda dels tipus d'interès i l'allargament dels venciments donen cobertura a les economies europees i alleugen la càrrega financera.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
456 resultats per a covid
Les cadenes globals de subministrament s’han vist sacsejades, una vegada més, després de l’atac conjunt dels EUA i d’Israel a l’Iran i de l’extensió posterior del conflicte a altres països del Pròxim Orient. Amb les reserves pròpies de la incertesa actual sobre la seva severitat i durada, aquest nou xoc es perfila com la major disrupció del comerç internacional des de la COVID-19.
Ja hi ha veus que alerten sobre els riscos de sobreescalfament de l’economia nord-americana davant un paquet d'estímul d'1,9 bilions, una idea que es comença a traslladar als mercats financers, amb forts repunts en el tram llarg de la corba de tipus.
La crisi de la COVID-19 hauria provocat un augment pronunciat de la desigualtat si, en part, l'actuació del sector públic no l'hagués esmorteït. Les elevades cotes de desigualtat registrades durant el pic de la crisi estan disminuint de forma gradual gràcies a la recuperació de l'activitat.
La pandèmia s’ha fet notar al mercat immobiliari portuguès amb la reducció de les compravendes i la desacceleració dels preus. Tot fa pensar que, en els propers trimestres, el mercat immobiliari continuarà patint una correcció, a conseqüència de la incertesa de l’entorn, de la caiguda dels ingressos de les famílies, de la davallada de les compres per part dels estrangers i de la menor inversió en negocis d’allotjament.
Com Vladimir i Estragó a Esperant Godot, els economistes, els acadèmics i els bancs centrals s’han passat l’última dècada esperant una inflació que no arribava. Si més no fins a la irrupció en escena de la COVID-19. Els repunts en les dades i en les expectatives d’inflació amb què ha començat l’any 2021 han revifat el debat sobre la seva arribada.
L’NGEU és una oportunitat extraordinària per donar un nou impuls modernitzador a l’economia espanyola, però, per treure-li el màxim partit, serà imprescindible dotar-se d’uns mecanismes institucionals eficaços.
De què es tracta exactament l’NGEU i com funcionarà? Donem resposta a les preguntes freqüents sobre el Fons de Recuperació Europeu, el calendari d’aprovació i d’implementació, la condicionalitat i el repartiment dels fons.
L’impacte econòmic de la pandèmia ha estat pronunciat i generalitzat, però no ha afectat totes les regions per igual. Analitzem l’impacte de diferents nivells de confinament sobre els col·lectius més vulnerables i sobre el paper que juga el sector públic per esmorteir-lo.
Ja està disponible la darrera actualització de dades del Monitor de Desigualtat, realtimeeconomics.caixabankresearch.com, corresponents al mes de juliol del 2021.
La irrupció del coronavirus ha tornat a posar en voga el treball en remot i ha revifat el debat sobre el seu impacte social i sobre la nostra manera de viure. No obstant això, el concepte de teletreball no és una cosa nova i, de fet, va ser el format habitual per a molts treballadors bona part del segle XIX.
Les economies emergents experimentaran una recuperació clara del creixement el 2021 i el 2022. Segons les nostres últimes projeccions, aquesta recessió anirà seguida d’un creixement del 4,8% el 2021 i del 3,8% el 2022. No obstant això, l’autèntica clau del moment dels emergents no és la recuperació en si, sinó fins a quin punt serà desigual.
La pandèmia ha comportat una substitució de l’efectiu per pagaments amb targeta, com ho mostra l’anàlisi amb dades internes anonimitzades de CaixaBank. Aquest efecte substitució s’aprecia tant a nivell agregat com a nivell sectorial, en particular, a les categories de despesa en alimentació i en béns duradors.