La irrupció de la COVID-19 ha suposat un canvi de paradigma en molts aspectes de l'economia, entre ells el dels hàbits de consum i, concretament, el de l'e-commerce en el sector retail. Com han contribuït al creixement de l'e-commerce els comerços que ja venien pel canal en línia abans de la pandèmia i els nous entrants a aquest canal de vendes?
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
454 resultats per a covid
El paquet serà una eina útil per ajudar les empreses i els autònoms més afectats per la pandèmia, però serà essencial que els ajuts arribin amb celeritat, ja que és precisament ara, abans que l’economia s’enlairi, quan cal insuflar oxigen al nostre teixit productiu.
La Fed està considerant d'incorporar el control de la corba de tipus a les seves eines per donar resposta a la crisi de la COVID-19. Quina és l'efectivitat i quins són els riscos que comporta l'YCC?
La pandèmia ha comportat una substitució de l’efectiu per pagaments amb targeta, com ho mostra l’anàlisi amb dades internes anonimitzades de CaixaBank. Aquest efecte substitució s’aprecia tant a nivell agregat com a nivell sectorial, en particular, a les categories de despesa en alimentació i en béns duradors.
Com Vladimir i Estragó a Esperant Godot, els economistes, els acadèmics i els bancs centrals s’han passat l’última dècada esperant una inflació que no arribava. Si més no fins a la irrupció en escena de la COVID-19. Els repunts en les dades i en les expectatives d’inflació amb què ha començat l’any 2021 han revifat el debat sobre la seva arribada.
Les mesures que s'han implementat a Europa per contenir la COVID-19 han comportat un augment notable de l’estalvi de les llars. Gastaran les llars europees aquests estalvis quan es relaxin les restriccions? A quina velocitat? Com impactarà això en el creixement econòmic?
De què es tracta exactament l’NGEU i com funcionarà? Donem resposta a les preguntes freqüents sobre el Fons de Recuperació Europeu, el calendari d’aprovació i d’implementació, la condicionalitat i el repartiment dels fons.
L’NGEU és una oportunitat extraordinària per donar un nou impuls modernitzador a l’economia espanyola, però, per treure-li el màxim partit, serà imprescindible dotar-se d’uns mecanismes institucionals eficaços.
Ja està disponible la darrera actualització de dades del Monitor de Desigualtat, realtimeeconomics.caixabankresearch.com, corresponents al mes de juliol del 2021.
L’impacte econòmic de la pandèmia ha estat pronunciat i generalitzat, però no ha afectat totes les regions per igual. Analitzem l’impacte de diferents nivells de confinament sobre els col·lectius més vulnerables i sobre el paper que juga el sector públic per esmorteir-lo.
Les últimes setmanes han confirmat que l’economia internacional ha marcat un punt d’inflexió, a partir del qual s’anirà configurant una recuperació que tindrà característiques especials, tenint en compte l’excepcionalitat de la crisi i de les respostes de política econòmica
L’elevat nivell de deute públic serà un dels desequilibris macroeconòmics que heretarem de la crisi de la COVID-19. Solucionar-lo requerirà un creixement econòmic sostingut i el redisseny de certes polítiques fiscals.
Aparquem les oportunitats que brinda l’agenda per frenar el canvi climàtic i ens centrem en l’anàlisi de l’impacte dels riscos climàtics sobre el sector financer.
«Fer prediccions és complicat, en especial sobre el futur.» Ho va dir un savi mundà, Yogi Berra, i continua tenint tota la raó, sobretot en moments d'incertesa com l’actual. En aquest article, s’intentarà justificar per què el 2021 serà un any molt diferent del 2020 i en quins aspectes es materialitzarà la diferència.