Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
116 resultats per a empleo y agricultura
Després de l’extraordinari creixement dels fluxos turístics dels últims anys, el 2018 el creixement del nombre de turistes internacionals es va moderar a totes les regions del món, llevat del Pròxim Orient, on va augmentar amb vigor.
Negocios TV entrevista a Clàudia Canals sobre la situación del mercado laboral norteamericano y el fenómeno de la «gran renuncia».
El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.
La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del sector agroalimentari com a pilar essencial de l’economia espanyola. Durant els mesos de confinament, tota la cadena alimentària (que inclou els agricultors, els ramaders, els pescadors, les cooperatives i la indústria alimentària, els majoristes, el comerç minorista, la distribució o la logística) es va haver d’adaptar ràpidament per garantir el proveïment d’aliments a la població. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte.
El fort creixement que ha experimentat el turisme internacional a Espanya té un impacte molt positiu sobre el creixement de l’economia i de l’ocupació. No obstant això, també genera efectes sobre la població resident que no sempre són positius, com ho reflecteix l’augment de la congestió per l’elevada afluència de turistes en determinats punts de la geografia espanyola. Això ha revifat el debat sobre la necessitat d’avançar cap a un turisme de més qualitat.
La inclusió financera garanteix l’accés per part de la població a un nivell apropiat de serveis financers. La reducció significativa d’oficines bancàries a Espanya en els últims anys ha incrementat el risc d’exclusió financera per a alguns clients de les zones rurals. Aquests clients tendeixen a mantenir una preferència pel canal oficina i busquen una oferta especialitzada, sobretot al segment d’empreses. En aquest context, el paper de les oficines rurals és doble: permet al sector bancari especialitzar-se en sectors econòmics crítics per a àmplies parts del territori, com l’agrícola, i, al mateix temps, mantenir el compromís amb la inclusió.
La economía americana creó 160.000 empleos en abril, por debajo de los 200.000 esperados por el consenso de analistas, y la tasa de desempleo se mantuvo en el 5,0%.
El viernes cerró una semana de subidas generalizadas en las bolsas europeas al hilo del buen dato de empleo publicado en EE.UU. (272 mil empleos creados frente a 175 mil esperados).
Dossier
Superempreses: un fenomen global
Enric Fernández, nuestro Economista Jefe, nos acompaña en este episodio especial para explicarnos en primera persona cuáles serán las tendencias que marcarán la economía mundial y española en 2024. Pese a presentarse lleno de desafíos, 2024 será "un año que irá de menos a más" y hay señales positivas para la economía española: será la economía de la zona euro con más crecimiento, lo que servirá para seguir creando empleo, y la moderación de la inflación debería permitir encara una recuperación gradual del poder adquisitivo de las familias.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
Las bolsas europeas cerraron en positivo una sesión pendiente del dato de empleo en EE. UU.
A falta de referencias macroeconómicas destacables esta semana, los inversores continúan digiriendo el flojo dato de empleo de EE. UU. de marzo en un entorno de crecientes tensiones geopolíticas.
Los principales índices bursátiles cerraron la semana en positivo con el apoyo de un dato de empleo en EE. UU. mejor de lo esperado.
La tasa de desempleo de la eurozona descendió hasta un 10,4% en diciembre, su nivel más bajo desde septiembre de 2011, mientras que el consenso de analistas había pronosticado que se mantendría en el 10,5%.
La economía estadounidense creó 38.000 nuevos empleos en mayo (abril: 123.000), mientras que el consenso de analistas esperaba una creación de 160.000.
Finaliza una semana de relativa calma en el panorama financiero internacional a la espera de conocer los datos de empleo de marzo en EE.UU.
Los mercados internacionales inician una semana en la que los principales focos de atención serán la reunión del BCE (jueves) y los datos de empleo en EE. UU. (viernes).
El mercado laboral estadounidense mantuvo un nivel de creación de empleo sólido en febrero con 235.000 nuevos puestos de trabajo (ene.: 238.000).
En EE. UU., los datos del mercado laboral de marzo mostraron una mayor creación de empleo de lo esperado con 215.000 puestos creados (feb.: 245.000), si bien la tasa de paro aumentó ligeramente hasta los 5%.