La resiliència de les exportacions agroalimentàries espanyoles

Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat  les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.

Contingut disponible en
p 19
Un pilar fonamental del sector exterior espanyol que ha resistit la crisi

El sector agroalimentari és un pilar fonamental del sector exterior de l’economia espanyola. El 2019, les vendes a l’exterior van ascendir a 50.361 milions d’euros, el 5,9% més que el 2018, i van representar el 17,4% del total de béns exportats. Espanya és una gran potència exportadora de productes agroalimentaris: és la quarta economia exportadora del sector a la UE, només per darrere dels Països Baixos,1 d’Alemanya i de França, i, a nivell global, va arrabassar la setena posició al Canadà en el ranking mundial de països exportadors de productes alimentaris el 2018 (últimes dades disponibles de l’OMC), amb una quota al mercat global del 3,6%, molt superior a la quota de l’1,8% del total d’exportacions de béns.

  • 1. Els Països Baixos exporten alguns béns produïts domèsticament, però una gran part del seu comerç és deguda a reexportacions de béns entre països europeus que passen pels ports holandesos.
Espanya és una gran potència exportadora

de productes agroalimentaris: ocupa la quarta posició a la UE i la setena al món.

Des del mes de març, la pandèmia de la COVID-19 ha impactat molt negativament sobre el comerç internacional. Dins aquest patró general de reculada, les exportacions agroalimentàries espanyoles van créixer el 4,9% interanual entre el gener i el juliol del 2020. Les exportacions del sector primari s’han mostrat més vigoroses, amb un avanç del 6,3% interanual en l’acumulat de l’any fins a juliol, mentre que les exportacions de la indústria agroalimentària van avançar el 4,1% en el mateix període. Aquests creixements contrasten amb la reculada del total d’exportacions de béns (el –14,6%), de manera que el pes de les exportacions agroalimentàries sobre el total ha augmentat de forma significativa i va assolir el 30% a l’abril. Les importacions agroalimentàries també han augmentat durant aquest període, però en menor mesura, de manera que el superàvit exterior de béns agroalimentaris ha assolit un rècord històric al juliol: l’1,30% del PIB (en relació amb l’1,06% del 2019).

Ranking de països en funció de les exportacions de productes agroalimentaris (2018)

p 17
Malgrat el fort impacte de la pandèmia sobre el comerç internacional,

les exportacions agroalimentàries espanyoles han mostrat un gran dinamisme.

Pes de les exportacions agroalimentàries*

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:39
Quins productes han contribuït al creixement de les exportacions el 2020?

El sector carni ha liderat el creixement de les exportacions agroalimentàries, amb un avanç del 25% interanual entre el gener i el juliol del 2020, gràcies a l’increment de les vendes de carn de porcí (el +35%).2 El segon grup de productes que mostra un major creixement és el de les conserves de carn o de peix (el +13,2%). Tot seguit se situen els grups de productes de les llavors oleaginoses i del cafè i el te, amb creixements superiors al 10%, però amb un pes reduït en el total d’exportacions (pròxim a l’1%). Més rellevant és l’avanç de les fruites (el +9,4%), el primer grup de productes exportats (el 17,6% del total d’exportacions agroalimentàries el 2019).

  • 2. En aquest article, els productes es defineixen d’acord amb la nomenclatura TARIC (Integrated Trade Tariffs of the European Union) de 4 dígits i són considerats productes agroalimentaris els compresos entre els taric 0101 i 2403. Els grups de productes són definits a partir dels dos primers dígits taric.
La carn de porcí i els productes hortofructícoles

han liderat el creixement de les exportacions agroalimentàries espanyoles durant la pandèmia.

Pel que fa a les fruites, els cítrics (taric 0805) i els albercocs, les cireres, els préssecs, les prunes i els aranyons (taric 0809) mostren un vigor elevat (el +18,2% i el +17,2% interanual fins al juliol, respectivament). Els llegums i les hortalisses, que van representar el 13,1% del total d’exportacions agroalimentàries el 2019, mostren un avanç una mica més modest durant els set primers mesos del 2020 (el 4,3%), però alguns productes com les pastanagues, els cogombres i les cols presenten avanços molt significatius. D’altra banda, alguns grups de productes han registrat reculades, com, per exemple, el del peix, crustacis i mol·luscos (el –15,7%), les begudes (el –5,2%) i els greixos (el –5,4%). En particular, les exportacions d’oli d'oliva han caigut el 7,4% interanual, i les de vi, el 5,4%, tot i que els dos productes es mantenen en el top 5 dels productes agroalimentaris exportats.

p 19

Exportacions agroalimentàries per grups de productes

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:38

Top 10 dels productes agroalimentaris exportats

p 20
Com han evolucionat les exportacions agroalimentàries a les diferents comunitats autònomes?

Aragó és la comunitat autònoma que presenta un major creixement de les exportacions durant els set primers mesos del 2020 (el +33,8%), gràcies a la seva especialització en carn de porcí (taric 0203), que ha vist repuntar la demanda, en especial dels països asiàtics. Tot seguit se situen el País Basc (el +13,3%), pel repunt de les exportacions de greixos i d’olis modificats químicament (taric 1518); Catalunya (el +8,8%), beneficiada també per l’auge de les exportacions de carn de porc, i la Comunitat Valenciana (el +7,6%), gràcies a l’embranzida dels productes cítrics (el +16,7%, més de 200 milions d’euros en relació amb el mateix període del 2019), molt demandats pels nostres socis comercials durant la crisi de la COVID-19. A l’altre extrem, se situen les Illes Balears i les Canàries, amb descensos molt clars de les exportacions agroalimentàries (el –28,4% i el –25,0%, respectivament). Tot i que el pes d’aquestes exportacions sobre el total d’exportacions de béns insulars és força reduït (el 4,7% i el 9,0%, respectivament, en relació amb el 17,4% del conjunt d’Espanya), no són bones xifres per a unes economies que ja es troben molt afectades per la profunda crisi del sector turístic.

Exportacions agroalimentàries a les comunitats autònomes

Valor de les exportacions el 2019 i creixement entre el gener i el juliol del 2020

p 21
Quines són les principals destinacions de les exportacions agroalimentàries espanyoles?

Els països de la UE són les principals destinacions de les exportacions agroalimentàries espanyoles, amb França i Alemanya al capdavant. Aquestes dues destinacions s’han comportat molt bé durant els set primers mesos del 2020, amb avanços del 4,7% i del 9,5% interanual, respectivament. Tot seguit, ben a la vora, se situen Itàlia i Portugal, que van rebre el 9,8% i el 8,9% de les exportacions agroalimentàries espanyoles el 2019, respectivament. Aquests dos mercats, en canvi, han mostrat una certa feblesa des del començament d’enguany.

Els països comunitaris són les principals destinacions de les exportacions agroalimentàries espanyoles.

La incertesa sobre les relacions comercials futures amb el Regne Unit i les tensions comercials amb els EUA no han enterbolit l’excel·lent funcionament del sector.

El Regne Unit, primera destinació extracomunitària, se situa en cinquena posició, amb el 7,7% del total. Entre el gener i el juliol del 2020, les exportacions al Regne Unit van créixer amb vigor (el 6,8% interanual), un fet destacable si tenim en compte la forta reculada de l’economia anglosaxona en el 2T 2020. És evident que l’elevada incertesa que plana sobre les regles que regiran les relacions comercials entre el Regne Unit  i la UE a partir del gener genera una certa inquietud al sector.

En l’hipotètic cas que la relació final entre les dues parts impliqui l’adopció d’aranzels, els productes agroalimentaris (juntament amb el tèxtil i, en menor mesura, l’automoció) es troben entre les rúbriques a les quals s’aplicarien, de mitjana, aranzels més elevats, segons un informe del Banc d’Espanya.3 En aquest sentit, aquest informe assenyala la Comunitat de Múrcia com una de les regions que es podria veure més afectada per un brexit dur (o per un brexit sense acord), a causa de l’elevat volum d’exportacions hortofructícoles destinades al mercat anglosaxó. En tot cas, l’estudi també mostra que la vulnerabilitat davant el brexit de les empreses espanyoles que exporten al Regne Unit es veu parcialment esmorteïda pel seu nivell relativament elevat de productivitat i pel grau de diversificació geogràfica de les exportacions.

  • 3. Vegeu «Empreses espanyoles que exporten béns al Regne Unit», Banc d’Espanya, butlletí econòmic 3/2020. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/ArticulosAnaliticos/20/T3/descargar/Fich/be2003-art27.pdf. Per a una anàlisi detallada de l’exposició del sector al Regne Unit, vegeu l’Informe bilateral de comerç exterior agroalimentari i pesquer amb el Regne Unit, publicat pel Ministeri d’Agricultura (2018). https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicio/ analisis-y-prospectiva/informereinounido2018_tcm30-514096.pdf.

Evolució de les exportacions agroalimentàries a les principals destinacions

p22

La Xina és la segona destinació extracomunitària d’exportacions agroalimentàries espanyoles, que gairebé s’han doblat durant els set primers mesos del 2020 en relació amb el mateix període de l’any passat (el +94,1%). Aquest comportament excepcional s’explica per les exportacions de carn de porc al país (el +216%), que encara continua afectat per la pesta porcina africana.

El següent país en el rànquing són els EUA, amb gairebé 2.000 milions d’euros d’exportacions el 2019, el 3,8% del total. No obstant això, l’evolució recent no és gaire positiva, perquè, entre el gener i el juliol del 2020, s’ha registrat una lleugera reculada, de l’1% interanual. Aquest descens podria estar relacionat amb l’increment d’aranzels (del 3,5% al 25%) que els EUA van imposar a determinats productes agroalimentaris el 19 d’octubre del 2019. Una decisió emparada en la resolució de l’OMC sobre les ajudes públiques a Airbus que va autoritzar els EUA a imposar contramesures a la UE per valor de 6.800 milions d’euros, la qual cosa va afectar Espanya per un valor proper als 790 milions d’euros. 

A la taula següent, analitzem l’evolució de les exportacions dels principals productes afectats per aquestes mesures. Es pot observar que les exportacions espanyoles als EUA d’oli d’oliva, de formatges grassos i de galetes evolucionen de forma favorable malgrat els aranzels i, de fet, creixen més les exportacions d’aquests productes als EUA que a altres destinacions. En canvi, el vi, les olives, determinades carns de porcí i les llimones mostren una evolució molt negativa. Potser el cas més preocupant és el de les olives, perquè, el 2019, el 22% de les exportacions d’aquest producte es van destinar als EUA. En canvi, el pes del mercat nord-americà en la resta de productes és menor, de manera que, possiblement, és relativament més senzill reorientar la producció a altres mercats.

Principals productes agroalimentaris afectats pels aranzels imposats pels EUA

p 23

Així i tot, malgrat que les dades no semblen alarmants, és important tenir present que hi ha una incertesa elevada sobre les polítiques que regiran les futures relacions comercials d’Europa amb el país nord-americà. L’àmbit comercial ha estat el cavall de batalla de l’Executiu nord-americà d’ençà que, al començament del 2018, van començar les agres disputes amb la Xina i també, encara que en menor mesura, amb la UE. Malgrat que, al final d’agost, va haver-hi un cert acostament de posicions (els EUA, finalment, no van complir l’amenaça d’incrementar els aranzels que ja havia imposat a l’octubre del 2019 als productes europeus), les restriccions recents en el pla tecnològic indiquen clarament que les tensions comercials poden tornar fàcilment a escena i afectar de nou el sector. No obstant això, també és important posar en valor que la UE continua desenvolupant la seva agenda de política comercial i que assoleix acords comercials bilaterals amb altres països, com el Canadà o el Japó, que poden obrir noves oportunitats per al sector agroalimentari.