Dossier
Teletreball, una herència de la pandèmia: reptes i oportunitats
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
277 resultats per a europa
https://www.caixabankresearch.com/ca/informe-mensual/448/setembre-2020/teleworking-legacy-pandemic-challenges-and-opportunities
Dossier
Perspectives 2021
Como cada mes, nuestra economista Clàudia Canals explica las claves de la coyuntura económica en el nuevo podcast de CaixaBank Research. A pesar de las medidas tomadas, Europa sigue yendo un paso por detrás de EE. UU. y por supuesto de China, la única gran economía que creció en 2020. En España, los indicadores de actividad correspondientes al 1T muestran que probablemente el PIB se habría contraído, aunque el mercado laboral recuperara en marzo parte del terreno perdido. En este sentido, nuestras previsiones para la economía española (un 6,0% en 2021) se emplazan algo por debajo de las del Gobierno y las del FMI.
Malgrat la COVID-19, a la majoria d’economies avançades, els preus de l’habitatge van experimentar un repunt el 2020, vinculat, en gran part, a les polítiques fiscals i monetàries expansives introduïdes per reactivar l’activitat econòmica
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola pot ser un catalitzador important per al sector immobiliari. Amb l’ajuda dels fons europeus, el Govern preveu rehabilitar mig milió d’habitatges entre el 2021 i el 2023, amb la finalitat de millorar-ne l’eficiència energètica i contribuir, així, a assolir els objectius de descarbonització acordats. D’altra banda, els Pressupostos Generals de l’Estat contemplen un increment notable de la dotació destinada a augmentar el parc d’habitatge social de lloguer, una política molt necessària davant l’agreujament dels problemes d’assequibilitat dels lloguers per als grups de població més vulnerables.
Estrenem any abordant un dels grans desafiaments de l’economia europea i de l’espanyola, en un nou Dossier: «Les claus de la productivitat». Hi recorrem les dinàmiques recents de la productivitat de la Unió Europea, i posem el focus en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions de millor i pitjor exercici. Després d’unes pinzellades de context inicials, on presentem les principals tendències, caracteritzem les diferents regions europees en funció del seu nivell de productivitat i analitzem els factors econòmics clau que la impulsen. Finalment, identifiquem els factors que frenen el creixement de la productivitat en l’economia espanyola, i els que podrien impulsar-la, centrant-nos en l’evolució de la productivitat de les diferents comunitats autònomes i en els seus determinants, i els comparem amb altres regions europees.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
Vivim cada cop més anys i amb millor salut, una excel·lent notícia per a tots. Però aquesta longevitat, combinada amb una natalitat persistentment baixa, reconfigura l’estructura demogràfica de les nostres societats. En el nostre últim Dossier, analitzem aquest canvi demogràfic important, així com el seu impacte en el creixement, en les finances públiques, i en l’estalvi i els tipus d’interès. També analitzem a fons altres temes d’actualitat, com ara l’ajust de l’estratègia i el marc operatiu de la política monetària del BCE, el pressupost 2025-2028 de la Unió Europea i la viabilitat que incrementi fins a un 5% del PIB la despesa en defensa. En l’àmbit de l’economia espanyola, exposem les causes de les sortides d’ocupació i l’evolució dels ingressos de la classe mitjana els darrers anys.
L'economia espanyola travessa una fase d'expansió sòlida i transversal, amb un creixement equilibrat entre sectors i una notable resiliència enfront d'un context internacional complex. A més a més, la reducció de la temporalitat laboral i el bon moment de la indústria manufacturera, en part gràcies a l'avantatge competitiu energètic respecte d'Europa, són vents a favor de l'actual dinamisme sectorial.
Tono relativamente firme ayer en los activos de riesgo internacionales al calor de unos sólidos datos del sector manufacturero en Europa que propiciaron, a su vez, repuntes moderados en las rentabilidades de la deuda pública europea.
Sesión bastante plana en las bolsas europeas después de varias jornadas con subidas, en sintonía con un PMI del sector servicios en Europa, EE. UU. y China, que descendió en febrero, pero menos de lo esperado.
Sesión de ligeros retrocesos en las bolsas internacionales a la espera del mensaje de la Fed, con caídas generalmente más pronunciadas en Europa que en EE. UU.
Jornada marcada por la festividad en buena parte de Europa y por los movimientos de poca envergadura de los mercados estadounidenses.
Estabilidad en los principales monitores de mercado de la mano de la dinámica positiva de los beneficios corporativos en Europa y el tono firme del petróleo.
La incertidumbre política tanto en Europa como en EE. UU. vuelve a ser el principal foco de atención de los inversores internacionales, lo que ha beneficiado sobre todo a los activos considerados como libres de riesgo.
Recortes de tipos de interés en Suecia, Suiza (los deja en el 0% y, por ahora, no los lleva a terreno negativo) y Noruega, que ha sorprendido al mercado (que esperaba que los mantuviera), iniciando así su ciclo relajación monetaria. El Banco de Inglaterra mantuvo el tipo de interés de referencia en el 4,25% y mantiene la necesidad de un “enfoque gradual y cauteloso” en la flexibilización monetaria.
El elevado peso de los préstamos dudosos en los balances de los bancos italianos, especialmente en los casos de BMP y Popolare, en un contexto de bajo crecimiento económico y alta incertidumbre por el brexit provoca dudas sobre la solvencia de la banca italiana.