Resultats de la cerca

Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus dels carburants.

Com diu aquest vell adagi tan d’actualitat després de la guerra d’Ucraïna i de la crisi energètica: «Espera el millor, prepara’t per al pitjor».

Amb taxes d’inflació per damunt del 8% en els sis últims mesos, la Fed s’ha embarcat en un cicle accelerat de pujades de tipus d’interès. Els preus van començar a pujar al començament del 2021, i, tot i que, durant uns mesos, la majoria d’analistes apuntàvem a un rebot transitori, conseqüència de la reobertura de l’economia després de l’esclat de la pandèmia, la veritat és que l’escalada continuada ens va agafar tots de sorpresa. En aquest Focus, analitzem l’evolució de les diferents mesures d’inflació i les seves perspectives a curt termini.

Després d'un 2024 marcat per una tendència alcista, les dades del 1T d'aquest any han confirmat que el mercat immobiliari es troba en plena fase expansiva del cicle, el que ens ha portat a revisar a l'alça el nostre escenari de previsions. 

Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.

Després de deixar enrere un 2022 de rècord, es preveu que l'augment dels tipus d'interès per part del BCE i el menor creixement de la renda bruta real disponible de les llars afebleixen la demanda d'habitatge.

Més enllà dels preus de l’habitatge, hi ha diversos indicadors que mostren que, després d’anys reequilibrant-se, el sector immobiliari espanyol presenta una salut raonablement bona.

En la primera estimació del 1T 2023, el creixement del PIB es va enfortir en relació amb el trimestre precedent, amb un avanç trimestral del 0,5%, en relació amb el 0,4% del 4T 2022 (després de ser revisat 2 dècimes a l’alça). En termes interanuals, el creixement va ascendir al 3,8%, en relació amb el 2,9% del trimestre anterior.

Després d’un inici d’any molt millor del que s’esperava, la solidesa de l’economia mundial es tornarà a posar a prova en els propers mesos. La flexibilitat i la coordinació de la política econòmica davant els nous desafiaments determinaran la capacitat del cicle d’activitat de superar els nous reptes.

Semblava que aquesta vegada era diferent. Històricament, el projecte europeu ha avançat a contracor i ha intentat fer de la necessitat virtut. En gran part, l’ampli entramat institucional europeu s’ha forjat a remolc dels esdeveniments, després de negociacions llargues i tenses. En canvi, les mesures adoptades des de l’inici de la pandèmia, com el programa d’estímul econòmic Next Generation EU, d’una magnitud mai vista al Vell Continent i adoptat de forma relativament ràpida, o l’actuació sense va­­cil·lacions del BCE convidaven a l’optimisme. Semblava que, aquesta vegada, Europa canviava de marxa i prenia una certa iniciativa.

Després de mesos escoltant els epidemiòlegs, intentant desxifrar les implicacions dels seus diagnòstics per a l’escenari econòmic, de sobte ha reaparegut en escena un dels nostres personatges favorits: la inflació. En funció de com es comporti, i de com reaccionem al seu retorn, el tan anhelat desenllaç de la Reconstrucció Econòmica serà un o altre.

Després de funcionar millor del que s’esperava en el 1S 2023, l’activitat mundial ha patit un refredament al llarg del 3T, fruit de dinàmiques dispars entre les grans economies. Tot seguit, repassem les perspectives de l’entorn econòmic internacional.

El moviment de les últimes setmanes als mercats financers serveix per consolidar la sensació que el rè­­gim de tipus d’interès recuperarà una certa normalitat a mitjà termini, després de l’anomalia que va representar el comportament de la política monetària durant una bona part de la dècada passada. Això comportarà uns tipus d’interès naturals reals o d’equilibri més elevats dels que hem tingut en els últims anys.

El repunt de les rendibilitats del deute a escala global ha tornat a posar la situació fiscal sota el focus. El cas d’Europa té un interès especial, ja que, el 2024, les regles fiscals es tornaran a activar, després d’haver estat sospeses des del 2019 per la pandèmia i per l’inici de la guerra a Ucraïna. Què planteja el nou marc fiscal? El pla proposat és més o menys estricte que el vigent?

Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.

Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?

Després d’un 2022 marcat per l’encariment de les importacions energètiques, la recuperació del sector exterior ha estat intensa el 2023, i les quatre economies més grans de la zona de l’euro han millorat el saldo per compte corrent, tot i que només Espanya ha aconseguit millorar el registre del 2019.

Després d’anys de forta expansió, les autoritats xineses han decidit frenar el palanquejament excessiu al sector immobiliari. A partir de l’estiu del 2020, es van imposar nous límits a l’accés al crèdit per part de les promotores i el sector va entrar en una fase prolongada d’ajust en la qual encara continua.

L’economia espanyola ha tornat a superar les nostres expectatives en els primers mesos del 2024. Si la dada de creixement del PIB de l’últim trimestre del 2023 va sorprendre a l’alça, la del primer trimestre confirma la bona marxa de l’economia espanyola i ens du a revisar les nostres previsions a l’alça. Després d’incorporar la nova informació disponible, tornem a examinar els principals factors que condicionen l’escenari per a l’economia d’Espanya.

Encarem la recta final de l’any després d’un estiu marcat per la celebració de les Olimpíades a París i per un breu episodi de turbulències financeres, propiciat, en part, pels temors que l’economia nord-americana pogués entrar en recessió. S’ha demostrat que aquests temors han estat una mica exagerats i que l’economia mundial manté la tendència dels últims trimestres, tot i que les perspectives per a l’última part de l’any s’han afeblit. Toca, doncs, reajustar els escenaris econòmics i financers amb tota la nova informació disponible en els últims mesos.