Tot i que la caiguda de l’activitat ha estat forta, l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral portuguès és, ara com ara, més contingut. gràcies a l’ajust temporal de l’ocupació i al teletreball.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
280 resultats per a portugal
El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l’escalfament global
Matèries primeres
Les compravendes per part d’estrangers a Espanya han sorprès per la seva recuperació vigorosa després de l’aixecament de les restriccions vinculades a la pandèmia. Els indicadors d’intenció de compra apunten al fet que aquesta tendència positiva tindrà continuïtat a curt termini, en especial entre la població alemanya i nòrdica. El recorregut que la demanda estrangera pot tenir a llarg termini és prometedor si tenim en compte les tendències demogràfiques a Europa: la propera jubilació d’una nodrida generació d’europeus apunta a un increment notable de la demanda potencial, en especial entre els anys 2026 i 2030. I, malgrat que Espanya compta amb importants fortaleses per atreure aquesta demanda, com l’elevada competitivitat turística i la percepció de seguretat del país, no s’han de menystenir els esforços orientats a generar un entorn regulador i fiscal atractiu, al mateix temps que s’adopten les polítiques d’habitatge adequades per mitigar el seu impacte sobre la població local.
Dossier
Impacte de l'envelliment a Espanya i a Portugal
En aquest article, analitzem les conseqüències de la crisi energètica actual per als preus de l’electricitat i posem en perspectiva els seus efectes sobre la factura de la llum a Espanya.
Aquest any el BCE no solament donarà continuïtat als increments de tipus d'interès, sinó que també reduirà la dimensió del balanç. Com funcionarà la reducció i quines conseqüències pot
tenir sobre el deute sobirà?
Malgrat el deteriorament inusitat de l’economia provocat per la COVID-19, el cost de finançament del deute públic es troba en mínims gairebé mai vistos. Fins a quin punt poden explicar els fonaments macroeconòmics aquests nivells dels tipus d'interès?
La intuïció ens diu que un xoc com el de la COVID-19 hauria d’incrementar el risc país, i així ho confirmen les dades. No obstant això, hauríem de veure un impacte més persistent sobre el risc país, però no està sent així.
La recuperació vigorosa de l’economia europea després de la pandèmia ha donat pas en els últims anys –en un context geopolític més hostil– a una situació de creixement feble. No obstant això, aquesta caracterització no és homogènia ni en la seva composició geogràfica ni sectorial. Així, mentre l’atonia és molt intensa a Alemanya o a Itàlia, l’anomenada en un altre temps «perifèria europea» manté un dinamisme notable, encapçalada per Espanya i per Portugal. Un contrast similar trobem entre el comportament més erràtic de les activitats agrícoles, de les manufactureres i de la construcció –amb una major exposició als xocs recents– i el pes creixent en l’economia de serveis qualificats basats en tendències favorables de fons, com la transformació digital.