Conjuntura


  • Moderació de l’economia europea el 2019

    L’economia mundial exhibeix unes dinàmiques més suaus en el primer tram de l’any. En particular, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global va repuntar lleugerament al febrer (de 52,1 punts al gener a 52,6 punts al febrer), però es continua situant en cotes inferiors a les del 2018 (mitjana de 53,6). Les dades d’activitat globals reflecteixen l’impacte de factors temporals adversos en les economies avançades en el primer tram del 2019 (com, per exemple, el tancament de l’Administració federal i una meteorologia adversa als EUA i les dificultats del sector de l’automòbil a la zona de l’euro). En conjunt, els indicadors consoliden l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research, que contempla una desacceleració suau del creixement mundial del 3,7% del 2018 al 3,3% del 2019, un ritme de creixement que continua sent favorable. No obstant això, en l’escenari predominen els factors de risc a la baixa, com l’elevada incertesa geopolítica global i els dubtes sobre el funcionament de la Xina el 2019. En positiu, cal destacar que, en els últims mesos, s’han començat a canalitzar les tensions comercials entre els EUA i la Xina.

    Les espases continuen enlaire en el brexit i augmenta la incertesa. La UE va concedir una extensió de l’article 50 (el brexit estava previst per al 29 de març), de manera que el Parlament britànic tindrà fins al 12 d’abril (data límit fixada per Brussel·les) per decidir quins passos fer. Així, s’espera un elevat voltatge polític a Westminster en les dues primeres setmanes d’abril, amb tres alternatives: que el Regne Unit demani una extensió prolongada per reavaluar l’estratègia a seguir (en aquest cas, participarà en les eleccions europees del maig), que el Parlament aprovi finalment l’acord de sortida negociat per Theresa May (quelcom que sembla complicat si tenim en compte que el Parlament ja l’ha rebutjat tres vegades i que no sembla que els laboristes i els unionistes nord-irlandesos hagin de canviar d’opinió) o que el 12 d’abril hi hagi una sortida abrupta. Així les coses, la primera opció sembla la més probable, tot i que la fragilitat del Govern i la falta de consens no permeten descartar una sortida desordenada el 12 d’abril.

    ZONA DE L’EURO

    Moderació de l’economia europea el 2019. Els indicadors d’activitat i de sentiment del primer tram del 2019 a la zona de l’euro mostren lleugeres millores en relació amb l’últim tram del 2018 i són coherents amb unes dinàmiques de creixement favorable però moderat. Al març, s’ha intensificat la divergència entre sectors: el PMI de serveis va continuar ferm (52,7 punts), gràcies a la fortalesa de la demanda interna, mentre que el PMI de manufactures va baixar a nivells no vistos des del 2012 (47,6 punts), a causa de les disrupcions del sector de l’automòbil i de la major feblesa de la demanda global. Així, s’espera que l’economia europea creixi de forma modesta en la primera meitat de l’any (al voltant de l’1,0% interanual) i que acceleri lleugerament en la segona meitat (sempre que es vagin atenuant els llastos temporals, que millori el sentiment, gràcies a una reducció de les tensions comercials, i que el sector de l’automoció avanci cap a la plena adaptació a les noves normatives). Importants organismes internacionals, com l’OCDE o el BCE, han reduït les previsions per al 2019 cap a cotes pròximes a l’1,0%, però coincideixen amb CaixaBank Research en el supòsit que, un cop superada l’ensopegada de la primera meitat del 2019, l’economia mostrarà una mica més de dinamisme.

    La locomotora alemanya no tira

  • El ritme de creixement se suavitza i els focus de risc es mantenen

    L’economia mundial exhibeix unes dinàmiques més suaus en el primer tram de l’any. En particular, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global va repuntar lleugerament al febrer (de 52,1 punts al gener a 52,6 punts al febrer), però es continua situant en cotes inferiors a les del 2018 (mitjana de 53,6). Les dades d’activitat globals reflecteixen l’impacte de factors temporals adversos en les economies avançades en el primer tram del 2019 (com, per exemple, el tancament de l’Administració federal i una meteorologia adversa als EUA i les dificultats del sector de l’automòbil a la zona de l’euro). En conjunt, els indicadors consoliden l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research, que contempla una desacceleració suau del creixement mundial del 3,7% del 2018 al 3,3% del 2019, un ritme de creixement que continua sent favorable. No obstant això, en l’escenari predominen els factors de risc a la baixa, com l’elevada incertesa geopolítica global i els dubtes sobre el funcionament de la Xina el 2019. En positiu, cal destacar que, en els últims mesos, s’han començat a canalitzar les tensions comercials entre els EUA i la Xina.

    Nous brots verds al pla comercial. Malgrat que les tensions comercials ja han començat a passar factura, com ho reflecteix la caiguda dels volums de comerç reals al final del 2018, les negociacions entre els EUA i la Xina continuen mostrant un to constructiu i apunten a una reducció d’aquesta font d’incertesa global en els propers mesos. Recentment, la Xina ha anunciat una nova llei d’inversió estrangera que incorpora algunes de les reivindicacions nord-americanes en matèria comercial (en particular, les relacionades amb la transferència de tecnologia i amb l’ampliació de facilitats per a l’accés de les empreses estrangeres al mercat xinès). D’aquesta manera, han augmentat les expectatives que les dues potències assoleixin un acord comercial de mínims a curt termini, amb el qual evitarien noves escalades proteccionistes i s’incre­mentarien els fluxos comercials de certs productes entre els dos països.

    Les espases continuen enlaire en el brexit i augmenta la incertesa. La UE va concedir una extensió de l’article 50 (el brexit estava previst per al 29 de març), de manera que el Parlament britànic tindrà fins al 12 d’abril (data límit fixada per Brussel·les) per decidir quins passos fer. Així, s’espera un elevat voltatge polític a Westminster en les dues primeres setmanes d’abril, amb tres alternatives: que el Regne Unit demani una extensió prolongada per reavaluar l’estratègia a seguir (en aquest cas, participarà en les eleccions europees del maig), que el Parlament aprovi finalment l’acord de sortida negociat per Theresa May (quelcom que sembla complicat si tenim en compte que el Parlament ja l’ha rebutjat tres vegades i que no sembla que els laboristes i els unionistes nord-irlandesos hagin de canviar d’opinió) o que el 12 d’abril hi hagi una sortida abrupta. Així les coses, la primera opció sembla la més probable, tot i que la fragilitat del Govern i la falta de consens no permeten descartar una sortida desordenada el 12 d’abril.

    ESTATS UNITS

    L’economia nord-americana entra en una fase de desacceleració. L’activitat dels EUA moderarà el ritme d’avanç el 2019, ja que l’impuls de les mesures fiscals iniciades al final del 2017 i començament del 2018 s’anirà esvaint en els propers trimestres. No obstant això, s’espera que aquest alentiment sigui moderat i que l’economia continuï creixent una mica per damunt del 2% en el conjunt del 2019. Entre els riscos sobre el creixement el 2019, destaquen els de naturalesa fiscal: és plausible que es produeixin

  • Els mercats reavaluen l’escenari macroeconòmic

    Els inversors dubten sobre les perspectives econòmiques globals. Després de l’optimisme inversor en els mesos de gener i de febrer, el març va estar marcat per un sentiment de més aversió al risc, en especial per la renovada preocupació d’una part dels inversors pel fet que la desacceleració de l’economia mundial sigui més intensa del que s’esperava. Aquesta preocupació, que, al final del 2018, havia irromput als mercats amb fortes correccions borsàries, va tornar a escena de manera més atenuada amb les reunions dels principals bancs centrals, en què la Fed, el BCE, el Banc d’Anglaterra i el Banc del Japó van coincidir en no modificar les polítiques monetàries, van destacar els riscos a la baixa sobre l’economia global i van reiterar la intenció de mantenir-se pacients en els propers mesos. Així, els tipus d’interès de les principals economies avançades van baixar de manera significativa, fins al punt que la corba sobirana dels EUA es va invertir en el diferencial a 10 anys i a 3 mesos. En canvi, les borses van mantenir un to relativament positiu i, malgrat patir pèrdues en algunes sessions, van aconseguir registrar guanys en el conjunt del mes (tot i que a un ritme clarament inferior al del gener i al del febrer).

    La Fed manté els tipus i modera les perspectives econòmiques dels EUA. Després de la reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) del març, el president de la Fed, Jerome Powell, va reiterar que l’economia nord-americana està en bona forma, amb un mercat laboral robust, una inflació al voltant de l’objectiu del 2% i un creixement del PIB una mica per damunt del potencial. No obstant això, els membres de la Fed van revisar les projeccions de creixement del PIB per al 2019 i per al 2020 lleugerament a la baixa (en 0,2 i en 0,1 p. p., respectivament, fins al 2,1% i l’1,9%) i van destacar la presència de riscos a la baixa sobre l’escenari econòmic. Així, la Fed va reiterar el discurs de paciència adoptat des de l’inici d’enguany i va mantenir el tipus de referència en l’interval actual del 2,25%-2,50%, per votació unànime. En aquest sentit, en el nou quadre de previsions, es reflecteix l’expectativa que els tipus es mantindran estables el 2019 (mentre que les projeccions de la reunió del desembre suggerien dos increments de tipus). Finalment, la Fed també va anunciar la intenció de finalitzar la reducció de la dimensió del balanç al setembre (quan s’estima que se situarà al voltant dels 3,5 bilions de dòlars) i, ja al maig, començarà a alentir el ritme de reducció del balanç.

    El BCE rebaixa les previsions de la zona de l’euro i anuncia noves TLTRO. En la reunió del març, la institució va presentar una actualització del quadre macroeconòmic en què va revisar a la baixa les previsions de creixement de la zona de l’euro per al 2019 (de l’1,7% a l’1,1%), per la persistència de factors de feblesa i d’incertesa (com els relacionats amb la desacceleració del comerç internacional, amb el brexit i amb l’enso­pegada del sector automobilístic). No obstant això, el BCE va reiterar que aquests llastos són transitoris i va assenyalar que, a mitjà termini, l’escenari és positiu i les probabilitats d’una recessió són baixes. En aquest context, els membres del BCE van indicar la intenció de no moure els tipus d’interès, com a mínim, fins al final del 2019 (en anteriors reunions, la data se situava després de l’estiu) i van anunciar l’inici d’una nova ronda de TLTRO

  • L’economia espanyola consolida l’aterratge suau

    L’economia espanyola va començar el 2019 amb un bon to. Segons l’última estimació de l’INE, el creixement del PIB del 4T 2018 va ser una mica inferior a l’estimat inicialment (del 0,6% intertrimestral, en lloc del 0,7% publicat en primera instància). No obstant això, l’INE també va revisar les estimacions de creixement per a la primera meitat del 2018, en aquest cas a l’alça, de manera que, en el conjunt del 2018, finalment s’estima que el PIB va créixer el 2,6% (amb anterioritat, el 2,5%). A més a més, els diferents indicadors relacionats amb els primers mesos del 2019 han mostrat un to generalment positiu. En particular, al febrer, l’índex de sentiment empresarial (PMI) del sector serveis es va situar en els 54,5 punts, clarament per damunt dels 50 que delimiten la zona expansiva i en una cota que suggereix que el sector manté el dinamisme dels últims mesos. Malgrat que aquest resultat va contrastar de forma clara amb el del sector manufacturer, que, segons reflecteix el seu índex PMI (49,9 punts al febrer), continua travessant un moment difícil, la producció industrial va rebotar al gener (el +2,4% interanual) després de les caigudes patides al final del 2018. Així mateix, pel que fa al consum, les vendes al detall van créixer l’1,2% al febrer (0,3 p. p. per damunt del registre del gener i en cotes clarament superiors a la mitjana del 0,7% del 2018) i suggereixen que el consum privat va mantenir una bona evolució en el tram inicial de l’any.

    El creixement del 1T 2019 es podria acostar al 0,6%, segons el nostre model de previsió del PIB a curt termini (Nowcasting). Com s’acaba de comentar, el balanç dels indicadors d’activitat al llarg del mes va ser positiu, i el bon comportament dels indicadors del mercat laboral i del sector serveis va compensar amb escreix la feblesa mostrada pels sectors manufacturer i exterior. Aquest contrast, tant entre el sector serveis i el manufacturer com entre la demanda domèstica i el sector exterior, és una pauta similar a l’observada en els últims mesos i reflecteix el llast que afecta el sector de l’automòbil (davant la necessitat d’adaptar-se a la nova normativa europea d’emissions de vehicles) i el deteriorament de la demanda internacional (en un context de desacceleració del creixement mundial). En conjunt, però, els indicadors donen suport a la visió que l’economia mantindrà un ritme de creixement sòlid en els propers trimestres, tot i que inferior al dels últims anys, ja que s’endinsa en una fase més madura del cicle.

    El mercat laboral es manté dinàmic. Al febrer, l’afiliació a la Seguretat Social va augmentar el 2,86% interanual (+38.833 treballadors, respecte del mes anterior, en termes desestacionalitzats), un ritme elevat i molt similar al del gener (el 2,94%), mentre que l’atur registrat es va reduir en 181.208 persones en termes interanuals (el 5,2%). Per sectors, va destacar l’augment de l’afiliació als serveis, que va avançar el 2,8%, mentre que, a la construcció i a la indústria, l’afiliació va registrar un creixement del 6,7% i de l’1,7%, respectivament. D’aquesta manera, els indicadors continuen evidenciant que el mercat laboral es mostra robust i que la moderació en el creixement de l’ocupació es produeix de manera molt gradual, de manera que continuarà donant suport a l’embranzida de la demanda interna en els propers mesos i continuarà propiciant una desacceleració suau del creixement del conjunt de l’economia.

    El dèficit públic es va situar en el 2,6% del PIB el 2018, 1 dècima per sota de la meta del

Pàgines