Un sector clau per a l’economia i per a la societat

El sector agroalimentari aporta un gran valor a l’economia espanyola, amb una contribució, ni més ni menys, del 5,8% del PIB, de l’11% si s’inclouen totes les activitats de la cadena alimentària. A més a més, destaca per l’elevat potencial exportador i per una resiliència que, històricament, li ha permès capejar els vaivens de l’economia. Així, malgrat que els principals mercats de destinació de les exportacions agroalimentàries espanyoles s’han alentit a conseqüència de l’increment de les tensions comercials i de la incertesa pel brexit, els indicadors d’activitat disponibles mostren que, ara com ara, el sector resisteix l’envit raonablement bé

Contingut disponible en
1 d'octubre de 2019
Rama de limonero
Contribució del sector agroalimentari a l’economia

El sector agroalimentari té una importància vital per a l’economia espanyola. En concret, aporta el 5,8% del valor afegit brut (VAB) de l’economia, en relació amb el 5,3% que aportava el 2007, mostra del major creixement del sector en l’última dècada en relació amb el conjunt de l’economia espanyola. Està constituït per unes 945.000 explotacions agràries1, que aporten el 3,0% del VAB total, i per més de 31.000 empreses dedicades a la transformació d’aliments2, que aporten el 2,9% del VAB. El pes del sector agroalimentari en el conjunt de l’economia espanyola és significativament superior al pes que té a la UE (el 3,8%)3, una dada que reflecteix la major preponderància de la producció agroalimentària a Espanya. En efecte, el sector agroalimentari espanyol ocupa un lloc destacat entre els països europeus: és el tercer país en termes de contribu ció al sector agroalimentari de la UE, amb l’11,9% del VAB4, només per darrere de França (el 15,6%) i d’Alemanya (el 13,9%).

  • 1. Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agrícoles de l’INE (2016).
  • 2. Empreses de la indústria agroalimentària amb codis CNAE 10, 11 i 12, segons el Directori Central d’Empreses de l’INE (2018). Per a més detalls, vegeu l’article «La indústria agroalimentària: estructura empresarial i productivitat», en aquest mateix informe.
  • 3. Dades d’Eurostat (comptabilitat nacional) corresponents al 2017, últim any disponible.
  • 4. Una contribució molt superior al pes de l’economia espanyola a la UE (el 7,7%).
Per sobre de la mitjana europea

La contribució del sector agroalimentari al conjunt de l’economia espanyola és del 5,8% i supera la mitjana de la Unió Europea (del 3,8%)

Pes del sector agroalimentari en el conjunt de l’economia

% del VAB total de l’economia

Peso del sector agroalimentario
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’Eurostat

Si, a més del sector agroalimentari, tenim en compte el conjunt d’activitats realitzades al llarg del cicle de vida dels aliments, és a dir, si considerem el valor afegit de tots els sectors que integren el sistema agroalimentari espanyol, s’obté una aportació a l’economia espanyola propera a l’11% del PIB5. Aquests sectors inclouen els situats «cap amunt» (upstream) de la cadena alimentària, i que subministren les entrades i els serveis al sector primari, com, per exemple, els fertilitzants i les llavors, i els situats «cap avall» (downstream) de la cadena, com poden ser els serveis de transport, de distribució i de venda al consumidor final (canal minorista o consum fora de la llar). En un context més ampli, és important assenyalar que la rellevància del sector va més enllà de la pròpia activitat econòmica, ja que el medi rural ocupa el 84,2% de tot el territori nacional i la seva activitat té importants implicacions en altres àmbits, com la sostenibilitat mediambiental, l’equilibri territorial i el desenvolupament rural. En aquest sentit, és primordial disposar d’un sector agroalimentari resilient i competitiu, que pugui afrontar amb èxit els reptes en tots aquests àmbits.

  • 5. Del 2011 al 2016, la contribució del sistema agroalimentari ha passat de representar el 9% del PIB al 10,6%. «Contribució del Sistema Agroalimentari a l’Economia Espanyola», Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2018.
Funcionament recent del sector agroalimentari espanyol

Tot seguit, analitzem la salut del sector agroalimentari, compost pel sector primari i per la indústria agroalimentària, a partir dels principals indicadors del sector, des del costat de l’oferta (valor afegit i producció), el costat de la demanda (despesa en aliments i begudes), el mercat laboral, el flux de crèdit i el sector exterior.

L’evolució del sector agroalimentari en els últims anys ha estat molt positiva, tot i que les dades més recents, corresponents a la primera meitat del 2019, mostren un alentiment significatiu en relació amb l’any 2018, més intens al sector primari que a la branca industrial. Pel que fa al sector primari, el VAB real va recular el 4,6% interanual en el 2T 2019, una xifra que no ens ha d’alarmar, atesa l’elevada volatilitat de la sèrie històrica, a causa de la pròpia naturalesa d’un sector vinculat a les condicions climatològiques. Si analitzem un període temporal més ampli, observem que, de mitjana, va créixer el 2,5% anual entre el 2015 i el 2018, un avanç similar al 2,8% del conjunt de l’economia. Pel que fa a la indústria agroalimentària, el VAB va avançar, de mitjana, un significatiu 4,7% anual entre el 2015 i el 2017, tot i que no es disposa de dades més recents, de manera que, per prendre el pols al sector, hem d’utilitzar altres indicadors d’oferta que es publiquen amb més freqüència.

Resistència als vaivens de l'economia

La indústria de l’alimentació i les begudes resisteix la desacceleració del sector manufacturer espanyol, ja que està menys lligada al cicle econòmic

Entre aquests indicadors, la producció industrial agroalimentària continua mantenint un bon ritme de creixement, amb avanços del 2,4% i del 6,5% al sector de l’alimentació i de les begudes, respectivament, entre el gener i el juliol del 2019. Aquestes xifres són especialment positives quan les comparem amb el conjunt de l’activitat manufacturera, que va avançar un contingut 0,8% en el mateix període, a causa de la desacceleració que plana sobre el sector en conjunt arran de la intensificació de la incertesa sobre el futur de la política comercial internacional i de l’alentiment dels fluxos comercials mundials. Un patró similar s’observa en l’índex d’entrada de comandes a la indústria i en l’índex de la xifra de negocis, tal com s’observa al gràfic adjunt.

Els indicadors del sector agroalimentari resisteixen la desacceleració de les manufactures

Variació (%)

Indicadores del sector agroalimentario
Nota: Variació entre el gener i el juliol del 2019 en relació amb el mateix període de l’any anterior. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

El mercat laboral, per la seva banda, també mostra un comportament més negatiu al sector primari. En concret, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar el 0,1% interanual al setembre. En canvi, l’afiliació a la indústria agroalimentària resisteix la desacceleració: va augmentar el 2,1% interanual al setembre, lleugerament per sota del 2,4% del conjunt de l’economia, però per damunt de l’1,3% del sector manufacturer.

Font d'ocupació

La indústria agroalimentària ha generat 1 de cada 3 llocs de treball industrials en l’últim any i suma ja 519.600 ocupats, xifra que representa el 2,6% de l’ocupació total en el 2T 2019

El sector agroalimentari, intensiu en inversió i amb elevades necessitats de finançament, té el suport d’unes condicions financeres molt favorables. Les dades més recents, corresponents al 2T 2019, mostren un creixement del saldo viu de crèdit del 4,1% al sector primari i del 4,0% a la indústria agroalimentària, xifres que contrasten amb la reculada que encara registra el crèdit per al conjunt de les activitats productives. A més a més, també és destacable que la taxa de morositat continua baixant des del 2013 i se situa en el 5,9% al sector primari i en el 4,2% a la branca industrial.

També és rellevant analitzar el funcionament del sector a partir dels indicadors de demanda. D’una banda, els consumidors adquireixen els productes en establiments comercials per consumir-los a la llar i, de l’altra, acudeixen als establiments de restauració (comercial o col·lectiva, com menjadors a escoles, hospitals o empreses). L’any 2018, la despesa en alimentació i begudes a la llar va superar els 88.000 milions d’euros, el 15,9% de la despesa total de les llars. Per la seva banda, la despesa fora de la llar, que representa al voltant del 35% de la despesa total en alimentació, va ser de 49.000 milions d’euros6. Els indicadors de demanda més recents mostren una certa feblesa del consum alimentari: l’índex de les vendes al detall en establiments d’alimentació va créixer un moderat 1,7% interanual a l’agost del 2019, per sota del 3,3% de l’índex general. De cara als propers trimestres, en què preveiem un entorn macroeconòmic en desacceleració, cal esperar que el ritme de creixement de la demanda d’aliments continuï sent contingut.

  • 6. Enquesta de pressupostos familiars de l’INE.
Un sector cada vegada més obert a l’exterior

Un factor crucial per avaluar l’evolució del sector agroalimentari és el comerç exterior. En efecte, el creixement notable de les exportacions agroalimentàries dels 20 últims anys ha situat Espanya en una posició destacada a nivell internacional: en vuitè lloc en el ranking mundial de països exportadors de productes agroalimentaris i en quart lloc a la Unió Europea. Des del començament d’enguany, les exportacions de productes agroalimentaris continuen exhibint un dinamisme notable, amb un creixement del 3,8% interanual entre el gener i el juny, en relació amb un avanç de l’1,7% del total d’exportacions de béns. Per la seva banda, les importacions agroalimentàries han reculat el 2,2% en el mateix període, de manera que el superàvit comercial agroalimentari es continua ampliant i representa ja l’1% del PIB.

Augmenta el superàvit comercial del sector agroalimentari espanyol

Milers de milions d’euros

Superavit del sector agroalimentario español
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de DataComex.
El seu pes al PIB i les exportacions

Les exportacions agroalimentàries voregen els 50.000 milions d’euros (el 4% del PIB) i representen el 16,9% del total de béns exportats

Els grups de productes7 que més han contribuït al creixement de les exportacions agroalimentàries en els sis primers mesos del 2019 han estat els llegums i les hortalisses (el 10,1% interanual) i la carn animal (el 12,9%), seguits dels productes derivats de cereals, fleca, pastisseria i galeteria (el 8,7%) i dels cereals (el 39,5%), en aquest últim cas pel fort creixement del blat. En canvi, les exportacions de cítrics, d’oli d’oliva i de vi presenten una reculada en relació amb el mateix període de l’any anterior, tot i que, en tots els casos, entren en el top 10 dels productes agroalimentaris exportats8.

  • 7. Els grups de productes es defineixen a partir del codi TARIC a 2 dígits, i els productes s’identifiquen amb 4 dígits.
  • 8. Per a una anàlisi detallada sobre els productes agroalimentaris exportats, vegeu l’article «La complexitat de les exportacions agroalimentàries espanyoles», en aquest mateix informe.

Quin grup de productes agroalimentaris exporta més Espanya?

Com han evolucionat en la primera meitat del 2019?

Grupos de productos más exportados en España
Nota: (*) El pes és el valor de les exportacions agroalimentàries de cada grup de productes sobre el total d’exportacions agroalimentàries espanyoles. Variació entre el gener i el juny del 2019, en relació amb l’any anterior. Font: CaixaBank Research

Top 10 dels productes agroalimentaris exportats

Top 10 de los productos agroalimentarios exportados
Nota: (*) El pes és el valor de les exportacions agroalimentàries de cada producte sobre el total d’exportacions agroalimentàries espanyoles. Variació entre el gener i el juny del 2019, en relació amb el mateix període de 2018. Font: CaixaBank Research

El principal soci comercial d’Espanya és la UE, destinació del 74% dels productes agroalimentaris el 2018.9 Per països, els principals socis comunitaris són França (el 16,2%), Alemanya (l’11,9%), Itàlia (el 10,4%), Portugal (el 9,5%) i el Regne Unit (el 8,5%).10 El creixement de les exportacions agroalimentàries a aquests mercats no ha estat gaire vigorosa en els sis primers mesos del 2019, per la pròpia maduresa d’aquestes destinacions i, també, per factors conjunturals relacionats amb la moderació del ritme de creixement de les economies europees i per la incertesa que genera el brexit. Uns factors que continuaran condicionant l’evolució de les exportacions agroalimentàries cap a les destinacions europees en els propers trimestres. No obstant això, un element que pot ajudar a esmorteir la desacceleració europea és la importància creixent que adquireixen altres destinacions extracomunitàries, entre les quals destaquen els EUA, el Japó, Suïssa i el Marroc i, en general, les destinacions asiàtiques, en especial la Xina, el pes de les quals ha passat del 0,3% del 2008 al 3,1% el 2018.

Evolució de les exportacions agroalimentàries espanyoles a les principals destinacions

Evolución de las exportaciones agroalimentarias españolas a los principales destinos
Nota: (*) El pes és el valor de les exportacions agroalimentàries a cada destinació sobre el total d’exportacions agroalimentàries espanyoles. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de DataComex.
Etiquetas: