Turisme rural com a resposta a la COVID-19

Les destinacions rurals s’han revelat com les més atractives després de l’esclat de la pandèmia. Per als turistes que buscaven viatjar i mantenir el distanciament social durant l’estiu, els espais rurals van representar una gran alternativa, la qual cosa ha comportat que la pèrdua d’activitat turística a les regions menys urbanes d’Espanya hagi estat molt inferior a la de les destinacions més tradicionals de costa i a la de les ciutats. En aquest article utilitzem les tècniques d’anàlisi de big data per analitzar l’evolució dels pagaments amb targeta efectuats pels turistes domèstics i internacionals en funció de les característiques de les destinacions que van visitar. Els resultats confirmen la major resiliència de les destinacions turístiques rurals durant el 2020 i dibuixen unes perspectives positives per al turisme rural de cara al 2021.

Contingut disponible en
p15

El turisme rural s’ha revelat com una de les alternatives per als turistes domèstics i internacionals durant el 2020. Així, durant els mesos d’estiu, les regions amb gran presència d’agroturismes, com Astúries, Cantàbria i Navarra, van registrar caigudes menys intenses en el nombre de pernoctacions de turistes domèstics, mentre que les que més patien eren la Comunitat de Madrid i Barcelona, principals destinacions urbanes. En efecte, les pernoctacions en allotjaments de turisme rural amb prou feines van caure en els mesos de juliol i d’agost, en concret el 12% interanual, mentre que el total d’allotjaments turístics va registrar un descens del 60% interanual. 

No obstant això, les dades de pernoctacions que ens ofereix l’INE només ens permeten fer una anàlisi de la mobilitat dels turistes, de manera que no podem valorar els probables canvis en la forma de consumir dels turistes durant el 2020. Per poder fer una anàlisi més àmplia, utilitzem les dades dels pagaments amb targeta i de les retirades d’efectiu als TPV i als caixers de CaixaBank. En concret, ens centrem en els pagaments que van efectuar les targetes dels turistes i eliminem de la mostra la despesa efectuada pels consumidors locals.1 D’altra banda, elaborem una classificació de tots els municipis d’Espanya segons siguin urbans, rurals o costaners,2 amb la finalitat d’analitzar la despesa que van realitzar els turistes a les diferents destinacions. 

  • 1. Per identificar la despesa dels turistes internacionals, s’utilitzen els pagaments i les retirades d’efectiu de targetes emeses per entitats estrangeres. Per al cas dels turistes domèstics, s’utilitzen els pagaments i les retirades d’efectiu amb targetes emeses per entitats espanyoles fora del lloc habitual de residència. El resultat s’ajusta utilitzant una mesura de penetració dels TPV de CaixaBank per equilibrar la mostra entre regions amb una presència dispar de CaixaBank.
  • 2. Es classifiquen com a destinacions costaneres tots aquells municipis, urbans i rurals, que tinguin línia de costa. Es classifiquen com a municipis rurals tots els municipis no costaners de menys de 30.000 habitants o menys de 100 habitants per km². Els municipis no costaners restants es classifiquen com a municipis urbans.
Utilitzem la metodologia big data

per analitzar les dades dels pagaments amb targeta efectuats pels turistes en destinacions rurals.

Distribució del turisme en funció de la destinació

Segons aquesta anàlisi, el turisme rural va mobilitzar al voltant del 10% de la despesa turística total el 2019, de la qual només 3 p. p. van ser deguts a la despesa de turistes internacionals. El 2020, per la seva banda, el millor comportament del turisme rural en relació amb la resta del sector va incrementar el seu pes fins al 14% del total. Es tracta d’una porció apreciable de la despesa total, coherent amb el percentatge de població que resideix als municipis rurals, que també és del 14%. Tal com s’observa al gràfic següent, el turisme en municipis de costa, que podríem qualificar com les destinacions més tradicionals de la indústria turística, va representar el 58% de la despesa total el 2020. A més de ser el que més pes va tenir, també va ser el que més proporció d’estrangers va atreure l’any passat, amb el 55% de la despesa en destinacions costaneres efectuada amb targetes estrangeres. Finalment, les destinacions turístiques urbanes van mobilitzar el 28% de la despesa turística total el 2020. 

Despesa turística en funció del tipus de municipi

% sobre la despesa turística total

Despesa turística en funció del tipus de municipi (2019)

Última actualització: 29 abril 2021 - 13:25

Despesa turística en funció del tipus de municipi (2020)

Última actualització: 29 abril 2021 - 13:25
El turisme rural va mobilitzar al voltant del 10% de la despesa turística total el 2019

El 2020, el comportament més positiu del turisme rural en relació amb la resta del sector va incrementar el seu pes fins al 14%.

p15
Despesa turística en funció de la destinació

Si observem l’evolució de la despesa turística durant l’any 2020, la despesa efectuada per tots els turistes (domèstics i internacionals), identificada mitjançant els pagaments amb targeta i les retirades d’efectiu als TPV i als caixers de CaixaBank, va recular el 51% el 2020.3 Si ens fixem en les diferents destinacions, la despesa turística a les ciutats va caure el 46% anual i la despesa turística a les destinacions de costa, el 56%. En canvi, la despesa turística a les destinacions rurals va recular considerablement menys (el 31% anual), gràcies a una recuperació molt més ràpida durant els mesos de desescalada i al fet que va mantenir un major atractiu en el context de distanciament social durant els mesos d’estiu i inici de la tardor.

Tal com es pot observar al gràfic següent, al gener d’enguany, últim mes per al qual disposem d’aquest desglossament detallat en el moment de tancar aquest article, les caigudes en la despesa turística són molt similars a totes les destinacions: entre el 51% i el 58% interanual. Això és degut al fet que les restriccions a la mobilitat han afectat les comunitats autònomes d’una manera similar durant la segona i la tercera onades, ja que s’ha prohibit en molts casos el moviment intercomunitari (o, fins i tot, dins la mateixa comunitat) i, per tant, s’ha impedit el canvi de comunitat autònoma per fer turisme.

  • 3. La caiguda de la despesa turística que capturem als TPV de CaixaBank és inferior a la publicada per l’INE. Així, la despesa turística total publicada per l’INE entre el gener i el setembre del 2020 (a l’hora de tancar aquest informe, encara no hi havia dades del turisme domèstic per al 4T) va caure el 67,0% interanual, mentre que el de CaixaBank va caure el 50,5% interanual. En aquest sentit, la nostra mesura està afectada per l’evolució a l’alça de la utilització de targetes com a mitjà de pagament després de l’esclat de la pandèmia. Addicionalment, pot haver-hi diferències de mesura pel fet que, mitjançant els TPV de CaixaBank, no capturem la despesa efectuada en origen ni els pagaments fets amb efectiu no retirat als caixers del lloc de destinació, mentre que l’INE sí que ho reflecteix a les enquestes Egatur i Familitur.

Despesa turística en funció del tipus de municipi

Última actualització: 29 abril 2021 - 13:26
Pes del turisme rural a Espanya

La major resiliència de les destinacions rurals durant el 2020 no va ser suficient per esmorteir el profund impacte de la COVID-19 sobre el sector turístic espanyol, a causa del seu reduït pes dins la indústria turística i del fet que les caigudes de turistes a les destinacions rurals també van ser apreciables. Malgrat això, sí que ha tingut un paper molt rellevant pel que fa a l’abast geogràfic del xoc. Tot i que, el 2020, el pes del turisme rural va representar el 14% del total, 15 províncies espanyoles van registrar més del 40% de la despesa turística en municipis rurals. En aquestes províncies més dependents del turisme rural, la despesa turística total va caure el 33% anual, 17 p. p. menys que en la mitjana d’Espanya. Per la seva banda, les regions predominantment urbanes i costaneres han patit més el xoc que ha representat la COVID-19. A les nou províncies amb menys del 5% de turisme rural, la despesa turística va caure el 60% (9 p. p. per damunt de la mitjana d’Espanya). 

15 províncies espanyoles van registrar el 2020 més del 40% de la despesa turística en municipis rurals

En aquestes províncies més dependents del turisme rural, la despesa turística total va caure el 33% anual, 17 p. p. per sota de la mitjana d’Espanya.

Pes del turisme rural a Espanya

Despesa turística en municipis no urbans en relació amb la despesa turística total

Pes del turisme rural a Espanya
Notes: Despesa de targetes emeses per entitats estrangeres (turistes internacionals) i despesa de targetes emeses per entitats espanyoles fora del lloc habitual de residència (turistes domèstics) registrades als TPV de CaixaBank. Per identificar els munic
Despesa turística en funció de la destinació i del tipus de negoci

En aquest sentit, si ens fixem en l’evolució de la despesa turística en funció de la destinació i del tipus de negoci, veiem que tots els tipus de comerços localitzats als municipis rurals han registrat caigudes inferiors en la facturació dels turistes internacionals i domèstics. En primer lloc, els allotjaments turístics –hotelers i extrahotelers– localitzats en municipis rurals van esquivar l’any 2020 molt menys colpejats per la crisi. Tal com es mostra a la taula següent, la despesa turística rural va caure el 44% anual, mentre que, a les ciutats i a les destinacions de costa, va patir caigudes anuals del 76% i del 79%, respectivament. S’observa una dinàmica similar en la despesa en hoteleria, un dels sectors que més pateix les conseqüències de la COVID-19 a les grans destinacions turístiques, amb caigudes de la despesa turística superiors al 55% anual en destinacions urbanes i de costa, mentre que, a les destinacions rurals, va caure el 27% anual. En qualsevol cas, cal esmentar que les caigudes de la despesa turística a les destinacions rurals, malgrat no ser tan extremes com a la resta de les destinacions, també han estat molt importants.

Si ens fixem en l’evolució de la despesa turística en funció de la destinació i del tipus de negoci,

veiem que tots els tipus de comerços localitzats en municipis rurals han registrat caigudes inferiors en la facturació.

Evolució de la despesa turística el 2020 en funció del tipus de destinació i de la despes

Variació anual

Evolució de la despesa turística el 2020 en funció del tipus de destinació i de la despesa
Notes: Despesa de targetes emeses per entitats estrangeres (turistes internacionals) i despesa de targetes emeses per entitats espanyoles fora del lloc habitual de residència (turistes domèstics) registrades als TPV de CaixaBank. Per identificar els muni
En conclusió
  • Les dades internes de CaixaBank ens mostren que l’impacte de la COVID-19 sobre el turisme rural i sobre el turisme interior ha estat notable però més contingut que a la resta de destinacions. Ha predominat l’interès dels turistes per trobar destinacions descongestionades i tranquil·les, amb el turisme rural com a màxim exponent. De cara al 2021, el turisme rural també serà una de les forces motrius de la recuperació, gràcies al fet que el distanciament social no en limitarà tant el creixement durant els mesos més incipients del retorn a la normalitat en què la immunització de la població encara sigui incompleta. 
  • A mitjà termini, la indústria turística post-COVID continuarà tenint els seus dos grans punts de suport en les destinacions de costa i urbanes. No obstant això, el paper de la COVID-19 com a accelerador de les tendències de canvi en l’economia podria ser un revulsiu perquè el turisme rural guanyi pes. En aquest sentit, les iniciatives que engloba el Pla de Recuperació Europeu (NGEU) per impulsar la digitalització i la modernització de l’oferta turística podrien repercutir de manera especial sobre les destinacions menys consolidades –entre elles les rurals– i permetre així que l’oferta turística a Espanya es diversifiqui i mantingui el seu avantatge competitiu en relació amb la resta de mercats internacionals.
Etiquetas