L’economia espanyola trepitja el fre, però continua donant senyals de resiliència
La dada avançada del PIB per al 3T de l’any va marcar una moderació del ritme de creixement de l’economia espanyola i apunta a un entorn macroeconòmic cada vegada més complex, tal com ho hem previst. Així, el PIB va créixer el 0,2% intertrimestral (el 3,8% interanual), un registre molt inferior al del trimestre anterior (l’1,5% intertrimestral). És una dada que reflecteix, d’una banda, l’esgotament de l’embranzida que va oferir l’esvaïment de l’impacte de la pandèmia i, de l’altra, el complex entorn que travessa l’economia espanyola. Aquest entorn ve marcat, en primer lloc, per les elevades taxes d’inflació; en segon lloc, per un cicle de pujades dels tipus d’interès més agressiu i abrupte del que s’esperava fa uns mesos, i, en tercer lloc, pel deteriorament de la confiança sobre les perspectives econòmiques. De cara al 2023, projectem que el ritme de creixement de l’economia espanyola es desaccelerarà i se situarà en l’1,0% interanual.
El trimestre d’estiu es va tancar amb un nivell de pernoctacions en allotjaments turístics amb prou feines l’1,3% per sota de les de l’estiu del 2019, en relació amb la bretxa del –27,7% de l’estiu del 2021. El turisme internacional va continuar millorant a gran velocitat i va assolir un nivell de pernoctacions i de despesa turística només el 5,9% i el 3,1% per sota del mateix període del 2019, respectivament. El turisme domèstic va assolir un volum de pernoctacions el 6,6% superior al del 2019, tot i que, a causa del major nombre de viatges a l’estranger, es va situar el 5,2% per sota de l’estiu del 2021. De cara al 2023, esperem que l’activitat turística continuï creixent i superi el nivell del 2019, amb el suport d’una millora de la mobilitat aèria a Europa, un cop superat l’episodi de saturació aeroportuària viscut a l’estiu, i de la recuperació del turisme de llarga distància.
Les dades de l’octubre d’afiliació a la Seguretat Social evidencien que, malgrat el complex entorn macroeconòmic, el mercat laboral es mostra resilient. Així, el nombre d’afiliats va créixer en 103.499 persones a l’octubre, xifra superior a la «habitual» en un mes d’octubre (de mitjana, l’afiliació creix en 82.200 en els octubres entre el 2014 i el 2019). Per la seva banda, es van continuar notant els efectes de la reforma laboral sobre l’evolució de la taxa de temporalitat, que va caure fins al 15,7% (el 27,6% a l’octubre del 2021), nou mínim històric, gràcies, en part, a la utilització de contractes fixos discontinus en detriment dels contractes temporals. L’atur registrat va caure en 27.027 persones durant l’octubre. Es tracta d’una xifra molt positiva, ja que, en els mesos d’octubre, l’atur registrat acostuma a créixer (en 69.000 persones en la mitjana del 2014-2019).
En aquest context, esperem una desacceleració del mercat laboral el 2023, tot i que es continuarà creant ocupació (el +0,5% en relació amb el 2022). Pel que fa a la taxa d’atur, preveiem una lleugera pujada de 3 dècimes en relació amb el 2022, fins al 13,1%.
Segons l’indicador avançat de l’IPC, la inflació general va caure amb intensitat a l’octubre i es va situar en el 7,3%, 1,6 p. p. per sota del registre del setembre. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou l’energia i els aliments no elaborats) es va mantenir estable en el 6,2% (mateix registre que al setembre). L’INE va avançar que el principal motiu de la moderació de la inflació va ser la caiguda dels preus de l’electricitat, que, segons les dades de la Xarxa Elèctrica d’Espanya, van assolir mínims no vistos des de l’agost del 2021. Aquesta rebaixa en els preus de l’electricitat ha estat propiciada per l’enfonsament del preu de referència del gas ibèric (MIBGAS), que va caure el 46% a l’octubre, a causa de l’emmagatzematge de les reserves de gas i del baix consum per les elevades temperatures. A mesura que les temperatures comencin a caure, esperem un repunt dels preus de referència del gas. De cara al 2023, esperem que la inflació es mantingui elevada, en el 4,5%, a causa de la persistència de la inflació subjacent.
Les compravendes es mantenen elevades (640.000 en els 12 últims mesos fins a l’agost), però el creixement es va moderar fins al 15% interanual a l’agost en relació amb els 23% del 1S. El 2023, preveiem un refredament del mercat de l’habitatge, tot i que l’absència de desequilibris allunya la possibilitat d’un ajust fort: esperem una reculada de les compravendes d’una mica més del 10% el 2023 (fins a uns 480.000 habitatges) i una desacceleració dels preus (MITMA) fins a un avanç anual de l’1,5%, la qual cosa, en termes reals, representaria un ajust considerable (el –5,6% acumulat el 2022-2023).
D’altra banda, l’oferta d’habitatge continua sent limitada: els visats d’obra nova (108.000 unitats en els 12 últims mesos fins a l’agost) són inferiors a la creació neta de llars (180.000 anuals fins al 2T 2022). Un factor que ha limitat la recuperació de l’oferta postpandèmia ha estat el fort increment dels costos de construcció. Recentment, sembla que la tendència alcista dels costos s’ha frenat (el 15,1% interanual a l’agost, en relació amb el pic del 19,5% del maig). El descens dels preus dels metalls industrials als mercats internacionals apunta a uns avanços més continguts dels costos de construcció.
En termes de dèficit públic, el Govern preveu un dèficit del 3,9% del PIB el 2023, la qual cosa representa una reducció d’1,1 p. p. en relació amb el dèficit previst el 2022. El gros de l’ajust correria a càrrec de les comunitats autònomes (dèficit de 0,7 p. p. per sota del 2023), mentre que la Seguretat Social mantindria un dèficit del 0,5% el 2023. A causa de la incertesa, al Pla Pressupostari lliurat a la Comissió Europea, es va complementar l’escenari dels PGE 2023 amb un segon escenari, més ajustat a les dades d’execució pressupostària d’aquest exercici i amb hipòtesis més plausibles (per exemple, extensió de les rebaixes fiscals a l’electricitat fins al 2023). En aquest segon escenari, s’estima que els ingressos públics augmentaran en 35.000 milions d’euros el 2023 (el +6,2% interanual), gràcies al dinamisme de la recaptació tributària i de les cotitzacions socials. Pel costat de les despeses, es projecta un augment de la despesa pública de 23.700 milions d’euros el 2023, el 3,8% més que el 2022, a causa d’un increment important de la despesa estructural (principalment en pensions) (vegeu el Focus «Els comptes públics el 2023: augmenten els ingressos i també les despeses» en aquest mateix informe).
