La balança de rendes és un component de la balança de pagaments d’una nació que comptabilitza els fluxos dels rendiments del treball i del capital, a més de les transferències sense contrapartida.1 Es divideix en dos subcomponents:

• Renda primària: comptabilitza els ingressos i els pagaments de la remuneració al capital i al treball nacional empleat a l’estranger i viceversa. Per exemple, la renda primària recull com a ingrés els salaris dels treballadors transfronterers espanyols i els rendiments de les inversions espanyoles a l’estranger. En canvi, els rendiments de les inversions d’estrangers a Espanya comptabilitzen com a despesa.

• Renda secundària: registra les transferències sense contrapartida. Per exemple, les remeses dels treballadors estrangers als seus països d’origen o les transferències públiques als organismes internacionals, com les contribucions anuals als pressupostos de la UE.

A Espanya, la balança de rendes mostra un dèficit estructural històric, molt vinculat a la posició deutora de l’economia espanyola amb l’exterior. La magnitud del dèficit ha fluctuat al llarg dels anys i va assolir un màxim del 4,2% del PIB el 2008. De llavors ençà, s’ha produït una millora i una estabilització remarcables, amb una mitjana de dèficit anual del 0,8% del PIB des del 2014 fins al 2022. No obstant això, el 2023 ha conclòs amb un deteriorament notable de la balança de rendes, el dèficit de la qual ha pujat fins a l’1,5% del PIB des del 0,6% del PIB del 2022, situació que contrasta amb el funcionament excepcional de la balança de béns i de serveis.2

Tal com ho mostra el segon gràfic, les rendes primàries són la principal font de volatilitat dins el saldo de la balança de rendes, mentre que el saldo de la renda secundària ha estat molt estable. De la mateixa manera, observem que el deteriorament de la balança de rendes del 2023 ha derivat de l’empitjorament de la balança de renda primària, el saldo de la qual ha estat negatiu (el –0,63% del PIB vs. el +0,5% del PIB el 2022) per primera vegada des del 2016, de manera que ha estat responsable de la totalitat del deteriorament de la balança de rendes.

Si posem el focus sobre la renda primària, es compon de tres elements: les rendes de la inversió, les rendes del treball i altres rendes primàries. Les rendes de la inversió conformen la major part dels fluxos de la balança de rendes, representen el 87% dels ingressos i el 95% dels pagaments (mitjana del 2014-2019) i són les causants del deteriorament del saldo de la renda primària el 2023. Així, el saldo de les rendes d’inversió ha passat del 0,07% del PIB el 2022 al –1,0 del PIB el 2023.

Descendint en l’anàlisi, al tercer gràfic, mostrem el saldo, en percentatge del PIB, de les rendes d’inversió desglossat en funció dels seus quatre components: les rendes d’inversió directa, les rendes d’inversió de cartera, les rendes d’actius de reserva i altres rendes d’inversió.3

Aquest deteriorament en la balança d’altres rendes d’inversió en l’últim any està fortament vinculat a dos elements: el canvi en la política monetària europea dels dos últims anys i l’augment de la posició deutora de l’economia espanyola enfront de l’exterior en altres inversions, atesa l’entrada de capitals produïda el 2023, la qual cosa ha comportat un major impacte de la pujada dels tipus d’interès sobre els pagaments a l’exterior que sobre els ingressos.4

Com es pot observar a l’últim gràfic, el balanç de les altres rendes d’inversió respon de manera inversa als canvis en els tipus d’interès: quan pugen els tipus d’interès, augmenta el dèficit de les altres rendes d’inversió. Això té sentit, perquè els conceptes inclosos en «altra inversió» són els més sensibles als canvis en els tipus d’interès, ja que repercuteixen sobre els interessos que cal pagar en els préstecs comercials i en els dipòsits. Així mateix, s’observa que la translació de l’impacte de la pujada dels tipus d’interès sobre les altres rendes d’inversió ha estat força ràpida. Segons la nostra estimació, el saldo de les altres rendes d’inversió es veu afectat per canvis en l’euríbor que tenen lloc durant l’any en curs i un any enrere, però els canvis que van tenir lloc fa dos anys o més deixen de tenir un impacte.5 D’aquesta manera, un augment d’1 p. p. de l’euríbor comportaria un deteriorament gradual del saldo de les altres rendes d’inversió que arribaria als 0,15 p. p. l’any següent a l’augment de l’euríbor. A partir d’aquí, però, el saldo s’estabilitzaria.