Canvis en el nivell educatiu dels ocupats espanyols
Cal continuar insistint en la necessitat de fomentar la inversió en capital humà i d’adaptar el sistema educatiu a les noves competències demandades pel mercat.
Un dels aspectes més positius del comportament de l’economia espanyola és la fortalesa del mercat laboral: el volum d’ocupació supera (dada del 3T 2023) el nivell prepandèmia (4T 2019) en 1,3 milions (el 6,5%). En aquest Focus, analitzem com s’ha comportat la creació d’ocupació durant aquest període en funció del sector d’activitat, del nivell educatiu dels ocupats i de les categories professionals, que ha reflectit el canvi progressiu en els perfils de les feines demandades per les empreses, motivat, principalment, per la generalització de les noves tecnologies i per la digitalització de l’economia.
En el bon comportament de l’ocupació després de la pandèmia, destaquen les activitats professionals, científiques i tècniques i d’informació i comunicacions. En general, són activitats amb més contingut tecnològic i amb una mà d’obra més qualificada i que han aportat gairebé el 26% de l’ocupació creada (uns 334.000 treballadors), quan el seu pes en el volum total és del 9,3% (el 8,2% abans de la pandèmia). També destaquen les activitats sanitàries i de serveis socials, l’ús de les quals, arran de la pandèmia (i també de l’envelliment), ha augmentat en relació amb el final del 2019 en gairebé 295.000 persones, fins a representar el 9,6% del total d’ocupats (el 8,7% el 2019). En canvi, s’ha destruït ocupació, sobretot, en distribució i depuració d’aigua (–13.000 ocupats), a les arts gràfiques (–32.000) i, en especial, al sector agropecuari (–92.000).
Així mateix, el nombre de treballadors amb més nivell educatiu ha crescut molt per damunt de la resta: els ocupats amb educació superior (formació professional de grau superior i títols universitaris) han augmentat gairebé el doble que la mitjana, el 12,0%. D’aquesta manera, el 46,4% dels ocupats espanyols tenen estudis superiors, 2,3 punts més que abans de la crisi pandèmica i significativament per damunt de la mitjana de la zona de l’euro (el 39,0%). De l’augment de l’ocupació durant el període (1,3 milions), el 81,4% (gairebé 1,1 milions) correspon a treballadors amb educació superior, mentre que els treballadors amb secundària han crescut en 340.000, i el treballadors amb educació primària o inferior s’han reduït en 98.000.
Tenint en compte la nacionalitat dels ocupats, el pes dels treballadors estrangers o amb doble nacionalitat amb formació superior sobre el total d’ocupats amb formació superior ha crescut lleugerament des del 2019 (l’11,9% vs. el 10,8%). De l’augment dels ocupats estrangers des del final del 2019 (816.000), el 27,8% tenien formació superior i el 61,6% secundària (el 10,5% restant, primària o inferior).
No obstant això, malgrat l’augment del percentatge d’ocupats amb titulació superior, Espanya té la taxa de sobrequalificació més elevada d’Europa, reflex del fort desajustament entre els perfils demandats per les empreses i els oferts pels treballadors: el 35,9% dels ocupats amb aquesta titulació no treballen en feines associades a priori amb les titulacions universitàries (dada del 2022), en relació amb el 23,5% a la zona de l’euro.1 Però la sobrequalificació no solament afecta els treballadors amb més formació: una quarta part dels que tenen ensenyament secundari superior (formació professional de segona etapa i batxillerat) treballen en feines que requereixen menys qualificació, la qual cosa pot estar relacionada amb un efecte crowding out:2 els titulats superiors desplacen els treballadors amb educació secundària cap a feines més bàsiques.
El problema de la sobrequalificació afecta encara amb més intensitat la població immigrant, un fenomen generalitzat a la UE i més marcat en el cas d’Espanya: el 52,2% dels treballadors estrangers al nostre país estan sobrequalificats, segons la definició d’Eurostat, en relació amb el 34,5% en el cas dels treballadors espanyols (els percentatges per a la zona de l’euro són del 36,6% per als estrangers i del 22,4% per als nacionals).
Considerant la categoria ocupacional dels treballadors, les feines que, en principi, requereixen més qualificació (directors, gerents, tècnics i professionals) han anotat taxes de creixement de doble dígit i han augmentat el seu pes en el total en gairebé 2 punts, fins al 35,2%; els operadors d’instal·lacions i maquinària també creixen per damunt de la mitjana (el 6,6%) i mantenen el seu pes en el 7,8% del total. En canvi, les feines en què ha crescut menys l’ocupació són, principalment, de qualificació mitjana-baixa: els empleats terciaris (serveis personals, de restauració o venda) creixen el 5,6%, fins al 21,9% del total, 3 dècimes menys que abans de la pandèmia; els empleats administratius creixen el 3,1% i representen el 10,1% del total (vs. el 10,4%); els treballadors de la indústria manufacturera i de la construcció creixen el 2,4%, fins al 10,6% (vs. l’11,0%), i les feines elementals amb prou feines ho fan el 2,1%, fins al 12,0% (vs. el 12,5%).
Del que s’ha comentat fins ara es desprèn que, tant en termes absoluts com relatius, la bretxa entre treballadors més qualificats (que han augmentat en gairebé 1,1 milions i 2,3 punts de pes) i treballadors ocupats en feines en teoria més qualificades, amb independència del nivell d’estudis (783.000 persones i 1,7 punts més), s’ha ampliat, la qual cosa mostra un excés d’oferta de treballadors qualificats en determinats perfils laborals o una falta d’adequació de l’oferta a les qualificacions demandades per les empreses en aquestes feines.
En definitiva, el nivell educatiu de la població és un factor determinant de la productivitat i de l’ocupació. En un país amb desajustaments educatius elevats, reflectits en les dificultats de les empreses a l’hora de trobar els perfils adequats per cobrir les vacants existents, i amb el hàndicap afegit de l’envelliment demogràfic, que limita el creixement de la població activa i complica la recerca de talent,3 cal continuar insistint en la necessitat de fomentar la inversió en capital humà i d’adaptar el sistema educatiu a les noves competències demandades pel mercat, de manera que augmenti l’aprofitament de la formació en capital humà.
- 3. Vegeu SEPE (2023), «Desajuste educativo en el mercado de trabajo en España», Cuadernos del Mercado de Trabajo, octubre, i Randstad Research (2023), «El mundo del empleo tras dos años de pandemia».
