Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - FocusJordi Singla
El sector exterior o Il Gattopardo, un gran canvi que canvia pocEl sector exterior o Il Gattopardo, un gran canvi que canvia pocEl sector exterior o Il Gattopardo, un gran canvi que canvia poc

• El Banc d’Espanya ha revisat de manera substancial les sèries estadístiques dels comptes exteriors. Amb les noves sèries, en el 1T 2019, el saldo per compte corrent ha millorat del 0,6% a l’1,6% del PIB, però la posició d’inversió internacional neta ha empitjorat del –77,6% al –80,0% del PIB.

• No obstant això, les tendències dels últims anys (reducció del superàvit corrent i millora de la PIIN) no han variat, i la millora de la PIIN ara va més lenta.

Al setembre, el Banc d’Espanya (BdE), en coordinació amb la UE, Eurostat i el BCE, va dur a terme una revisió en profunditat de les estadístiques històriques del sector exterior i va incorporar noves fonts d’informació i una harmonització amb els estàndards internacionals. Aquesta revisió ha afectat de manera substancial les dades de la balança de pagaments i de la posició inversora internacional.

En concret, en el 1T 2019 (el període comparable més re­­cent), el saldo per compte corrent ha passat del 0,6% a l’1,6% del PIB, i la posició d’inversió internacional neta (PIIN) ha passat del –77,6% al –80,0% del PIB. Pel que fa al compte corrent, aquesta diferència de l’1,0% de PIB s’ex­­pli­­ca, en especial, per un major saldo turístic (el 0,50% del PIB),1 tot i que també hi ha contribuït un millor saldo dels béns (el 0,16%), dels serveis no turístics (el 0,15%) i de les rendes (el 0,20%). Quant a la PIIN, l’empitjorament deriva, en la seva major part, dels canvis en la posició de la inversió directa.

No obstant això, analitzant amb més deteniment el cas del compte corrent, aquests importants canvis de nivell amb prou feines introdueixen modificacions en les tendències que operen al sector exterior de l’economia espanyola en els últims anys (des del 2016). Així, pel que fa al deteriorament del superàvit corrent, en el 1T 2019, el saldo corrent perdia 1,02 p. p. de PIB en relació amb el 4T 2016, gairebé el mateix que abans de la revisió. De la mateixa manera, el deteriorament de la balança de béns tampoc no canvia de forma apreciable, l’1,06% del PIB, en relació amb l’1,12%, amb unes exportacions que continuen creixent menys que les importacions (en el 1T 2019, el 2,5% i el 5,6% interanual, respectivament, en relació amb el 2,4% i el 6,2% anterior a la revisió).

Un esment especial mereix el cas dels serveis turístics. Malgrat que el saldo turístic puja del 3,4% al 3,8% del PIB (1T 2019), aquest canvi es dóna de manera homogènia a tota la sèrie, de manera que el deteriorament en relació amb el final del 2016 amb prou feines varia amb la revisió (del 0,02% segons l’antiga sèrie al 0,05% del PIB). És significativa, però, la major fortalesa que la revisió atribueix al creixement de les importacions turístiques (espanyols que viatgen a l’estranger), que s’accelera més després de la revisió (en el 4T 2017, creixien el 4,6% interanual i, en el 1T 2019, el 9,0%) i que fa que el deteriorament del saldo turístic des del final del 2017 al 1T 2019 sigui lleugerament major (el 0,23%, en relació amb el 0,20% anterior a la revisió).

Pel que fa a la PIIN, la revisió mostra que la seva tendència de recuperació des del mínim del 2T 2014 es manté, però va més lenta del que es creia. Així, tot i que el mínim del 2014 passa del –100,3% al –97,8% del PIB, la millora acumulada en relació amb aquest mínim era de 17,8 p. p. de PIB en el 2T 2019 (16,8 p. p. en el 1T 2019), quan, abans de la revisió, la millora acumulada en el 1T 2019 era de 22,2 p. p. de PIB. La part positiva d’això és que gairebé tota la revisió és deguda a l’efecte de valoració dels passius (en particular, els immobles en mans dels no residents).

La conclusió és que, tot i que aquesta revisió del BdE millora el quadre macroeconòmic, ja que incrementa el nivell del superàvit corrent, les tendències continuen sent les mateixes: deteriorament de la balança de béns, amb un creixement exportador feble, i desacceleració de l’impuls del turisme, amb un fort creixement de les importacions turístiques. Així mateix, la recuperació de la PIIN és més lenta del que es preveia, perquè els efectes de valoració s’han revisat a la baixa.

Jordi Singla

1. La revisió del saldo turístic prové, fonamentalment, del costat dels ingressos (en els últims anys, també es modifiquen els pagaments), en incorporar les dades de nivells de l’enquesta EGATUR. Amb anterioritat, només es consideraven les taxes de variació.

Compartir: