Compartir: 
L’impacte econòmic del temut coronavirus: ens hem de preocupar?L’impacte econòmic del temut coronavirus: ens hem de preocupar?

• Sens dubte, el coronavirus tindrà un impacte negatiu sobre l’economia xinesa i de la resta del món el 2020.

• En aquests moments, no obstant això, és molt complicat fer una estimació precisa d’aquest impacte. La incertesa és molt elevada i les estimacions situen l’impacte sobre el creixement del PIB de la Xina el 2020 entre –0,4 p. p. i 2,0 p. p., sobre l’economia mundial, entre 0,2 p. p. i 1,0 p. p.

Al final de desembre, les autoritats xineses van detectar l’existència d’un nou coronavirus (l’anomenat COVID-19) a la ciutat de Wuhan. Al gener, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decretar una emergència sanitària global i els mercats financers es van veure sacsejats pel temor al fet que tingui un cost econòmic important. Fins a quin punt ens hem de preocupar per l’impacte econòmic del virus?

L’economia del coronavirus

A través de quins canals es podria produir aquest impacte negatiu sobre el creixement a la Xina i al món? Començant per la Xina, atesos els efectes del virus i la incertesa que l’acompanya, veurem una reducció significativa del consum de les famílies, vinculada al temor o a les restriccions que han imposat algunes autoritats a les anades a llocs públics (un patró que ja es va observar durant una altra epidèmia el 2003, amb una caiguda del creixement inter­­anual de les vendes minoristes de 5,0 p. p. en els tres me­­sos amb més afectació). En paral·lel, la menor activitat econòmica associada a les restriccions a la mobilitat i l’augment de l’absentisme laboral són altres factors que poden erosionar l’economia. De fet, ja s’han observat disrupcions d’aquest tipus, amb limitacions al turisme, amb la prolongació de les vacances de l’Any Nou Xinès, amb el tancament de comerços o amb els problemes en la producció per manca de subministrament per part dels proveïdors.

A nivell internacional, el menor flux de turistes xinesos, la reducció de les exportacions cap al gegant asiàtic, les disrupcions en les cadenes de subministrament globals o, fins i tot, un grau de propagació del virus més enllà de la Xina (els números que presentarem en aquest article assumeixen que l’epidèmia se circumscriu, fonamentalment, a la Xina) són els principals canals que explicarien el peatge que podria pagar l’economia global.

Abans de posar xifres a aquestes disrupcions, és important destacar que és molt complicat, en aquests moments, fer estimacions precises de l’impacte que tindrà el coronavirus sobre l’activitat econòmica global. Això dependrà, en bona part, de la capacitat de controlar el virus, la qual cosa, al seu torn, depèn de la gestió de la crisi sanitària, de la disponibilitat de vacunes, de la possibilitat de mutacions del virus i de si l’epidèmia s’estén a altres països.

Quantificació de l’impacte econòmic

Per dilucidar el possible impacte, és útil comparar l’epi­­sodi actual del coronavirus amb el de la SARS (síndrome respiratòria aguda greu), un coronavirus originat a la Xina l’any 2003 que comparteix algunes similituds amb la si­tuació actual. Aquest episodi anterior ens suggereix que aquests tipus de fenòmens poden tenir un cost econòmic gens menyspreable (amb un impacte que acos­­tuma a ser contingut tant en el temps com en la geografia) i van seguits d’un rebot en l’activitat en els se­güents trimestres.

Així i tot, malgrat que es tracta d’una comparació útil per tenir un punt de referència, no és ni de bon tros concloent: es tracta de malalties diferents, i l’estat i el pes en l’eco­­nomia global de l’economia xinesa són molt diferents dels del ja llunyà 2003. De fet, el coronavirus actual és més contagiós que la SARS (al començament de febrer, el nombre d’afectats pel coronavirus ja triplicava els afectats per la SARS el 2003), la qual cosa suggereix que es podria estendre de forma més àmplia i empènyer les autoritats a restriccions més importants. No obstant això, presenta una taxa de mortalitat netament inferior (al voltant de l'1%, en relació amb el 10% de la SARS). Així mateix, cal tenir en compte que la SARS va assolir el seu pic en termes de nombre d’afectats diaris amb força rapidesa, a l’abril del 2003 (l’OMS havia declarat l’emergència global el 12 de març), però, a partir d’aquí, el ritme d’avanç es va desaccelerar i, al juliol, va deixar de ser una amenaça.

Si ens centrem ja en les xifres macroeconòmiques, l’im­­pacte de la SARS sobre el PIB de la Xina es va concentrar en el 2T 2003, quan el creixement es va desaccelerar en 2,0 p. p. i va passar de l’11,1% en el primer trimestre al 9,1%, un alen­­timent molt semblant al que capturava el nostre índex d’activitat, que mesura, en temps real, l’evolució de l’e­­co­­no­­mia a partir dels principals sectors econòmics. En el tercer trimestre d’aquell any, però, la taxa de creixement es tor­­nava a recuperar, esperonada, en part, pels programes d’estímul fiscal i monetari. Tot i que existeixen diferents estimacions sobre l’impacte de la SARS sobre el creixement del conjunt de l’any, les magnituds acostumen a ser d’unes poques dècimes. De fet, l’informe de l’FMI de l’any següent parlava d’un impacte poc significatiu, situació gens estranya per a una economia que va acabar registrant un creixement del 10% aquell any.

Si assumim que, a l’igual que la SARS, el coronavirus assoleix el punt màxim en el 1T 2020 i perd força a partir de llavors, el cost en termes de creixement del PIB per a l’eco­­nomia xinesa estaria al voltant dels 0,4 p. p. si es produís una aturada total de l’economia en el primer trimestre (creixement del 0% en relació amb el trimestre anterior) i un rebot a partir del trimestre següent. Una aturada total de l’economia semblen paraules majors i, en canvi, es podria tractar d’un escenari una mica més benigne tenint en compte la importància d’aquest shock. De fet, l’escala de les restriccions que s’han establert per contenir el virus convida a pensar que l’activitat econòmica en el 1T es po­­dria contreure. Així, un altre escenari més sever que pot ser plausible és que l’economia xinesa no només s’aturi, sinó que caigui en relació amb el 4T 2019. En aquest cas, el creixement de la Xina es podria situar al voltant del 4,0% el 2020. Això suposa un creixement negatiu del 2,0% intertrimestral en el 1T i una recuperació a partir del trimestre següent. En qualsevol cas, el creixement mitjà que veurem el 2020 estarà marcat en gran part per com sigui de negativa la dada del 1T.

Més enllà de l’impacte a la Xina, quin seria l’impacte sobre l’economia global? El coronavirus afectarà negativament l’economia mundial per un impacte directe del cost a la Xina, per un impacte indirecte a través de la reducció dels fluxos comercials, del turisme i de la confiança, i per un impacte directe en economies fora de la Xina si el virus s’estén. Si utilitzem les nostres estimacions sobre l’efecte d’una desacceleració xinesa sobre la resta del món,1 l’im­­pacte negatiu sobre el creixement global se situaria al voltant de 0,2 p. p. si la Xina es desaccelerés en 0,4 p. p., amb un efecte variable en funció del grau d’integració de cada economia amb l’economia xinesa. En canvi, si la Xina s’alentís 2,0 p. p., l’economia mundial podria reduir-ne el creixement al voltant de l’1,0 p. p.

No podem acabar l’article sense insistir en el fet que la incertesa sobre l’impacte del coronavirus és molt elevada. A nivell global, les repercussions haurien de ser una mica més intenses que les del 2003, ja que la Xina és una economia molt més integrada en l’economia global (en l’actualitat, representa el 17% del PIB global, en relació amb el 4% del 2003). A nivell intern, l’economia xinesa també té una estructura productiva molt diferent de la del 2003: el pes del consum privat és menor en l’actualitat (el 39% del PIB, en relació amb el 43% del 2003), la qual cosa, sumada a l’auge del comerç online, pot esmorteir, en certa manera, l’impacte negatiu del COVID-19. Ara bé, el missatge d’aquest article és clar: el coronavirus és un focus de risc important que tindrà impacte en les dades de creixement d’enguany. Per tant, és un fenomen que caldrà seguir molt de prop, i no solament des de les ciències mèdiques.

Javier Garcia-Arenas

1. Per a més detalls, vegeu el Focus «Xina: en la prosperitat i en l’ad­­ver­­si­­tat», a l’IM06/2018.

Compartir: