Un dels canals més destacats a través dels quals la política monetària acomodatícia dóna suport al creixement econòmic és la depreciació de la moneda. Una depreciació de la divisa local estimula les exportacions del país, ja que, a ulls estrangers, són més barates. No obstant això, alguns estudis recents mostren que la relació entre tipus de canvi i exportacions s'ha afeblit en els últims anys.
Diferents elements són presentats com els causants d'aquesta menor sensibilitat, però, sens dubte, el més important és la proliferació de les cadenes de valor globals (CVG). En concret, es considera que un país està integrat en una CVG quan les seves exportacions, a més d'estar compostes per valor afegit generat al país mateix, contenen una part rellevant de béns i de serveis intermedis provinents d'altres economies. En aquest cas, el preu d'aquestes exportacions depèn tant del cost local com del cost dels béns i dels serveis intermedis importats. Així, si la moneda del país es deprecia, des del punt de vista estranger, disminueix el cost de la part de les exportacions produïdes localment, ja que la moneda local s'ha abaratit en relació amb la forana. No obstant això, els costos dels inputs importats es mantenen en moneda estrangera i s'encareixen en moneda local. Això significa que, davant una depreciació de la divisa local, el preu de les exportacions produïdes dins les CVG es redueix menys (de nou, a ulls estrangers) que si els béns exportats haguessin estat produïts localment de forma íntegra i, en conseqüència, el seu efecte estimulador sobre el volum exportat és també menor.
En sentit contrari, altres fenòmens de caràcter global podrien haver enfortit la relació entre tipus de canvi i exportacions. En particular, l'entrada de nous països a l'arena del comerç mundial i la liberalització d'alguns mercats. Aquest factor augmenta la competència, de manera que els moviments canviaris no poden ser absorbits amb tanta facilitat pels mark-ups empresarials i repercuteixen més sobre els preus. I, precisament, en ser els preus un element que influeix de manera directa sobre la demanda exportadora, una major sensibilitat d'aquests preus al tipus de canvi es tradueix en una major sensibilitat del volum exportat a la cotització de la moneda.
Davant aquesta confluència d'elements que poden haver afeblit o enfortit el vincle canviari-exportador, diferents estudis empírics intenten quantificar-lo i rastrejar la seva evolució al llarg del temps. La conclusió és controvertida. Mentre que un informe recent del Banc Mundial afirma que sí hi ha hagut un afebliment d'aquest vincle i que les CVG són responsables d'una part important d'aquest debilitament, en les «Perspectives de l'economia mundial» de l'octubre del 2015 (WEO, per les sigles en anglès), l'FMI no troba cap evidència que ho confirmi.1 En la mateixa línia que l'estudi del Banc Mundial, el BCE esmenta un cert afebliment de la relació en el cas de les exportacions de manufactures dels països europeus, i la Fed en el cas de les nord-americanes.2
Si féssim ús dels resultats d'aquests últims estudis per a la situació actual de la zona de l'euro, la depreciació recent de l'euro, propera al 5% real en relació amb els seus socis comercials, hauria comportat un augment del volum d'exportacions del 3%-3,8%. Una millora que, tot i ser clarament inferior al 5,5% que s'hauria registrat fa uns anys en un món menys integrat, és significativa. Així, doncs, malgrat una sensibilitat possiblement menor entre els moviments canviaris i les exportacions, la seva relació no està, ni de bon tros, extingida.
1. Vegeu Ahmed, S., Appendino, M. A. i Ruta, M. «Depreciations without exports? Global value chains and the exchange rate elasticity of exports», World Bank Policy Research Working Paper, 11 d'agost de 2015. En aquest article, els autors consideren que l'efecte del tipus de canvi real sobre les exportacions s'ha reduït a gairebé la meitat entre el 1996 i el 2012 i que les CVG expliquen el 40% d'aquesta reducció. Vegeu també IMF, World Economic Outlook (octubre 2015), capítol 3.
2. Vegeu Di Mauro, F., Rüffer, R. i Bunda, I. (2008), «The changing role of the exchange rate in a globalised economy», ECB Occasional Paper, núm. 94.
