Setmana del 13 al 20 de febrer del 2026

En les dues quinzenes que van des de mitjan gener a mitjan febrer, l’afiliació va sumar 44.616 nous treballadors en termes desestacionalitzats, una xifra en línia amb l’augment mensual mitjà del 2025 (sobre els 42.000) i que suposa una recuperació del ritme de creació d’ocupació després del sotrac de gener, quan els afiliats a penes van créixer en 17.000 treballadors.

La fortalesa de la demanda impulsa els preus en el mercat residencial espanyol. Les compravendes d’habitatge van augmentar al novembre per segon mes consecutiu (7,9% interanual des del 7,8% anterior), després de la volatilitat observada en els mesos anteriors, però sense recuperar les taxes de creixement de dos dígits de la primera meitat de l’any. A més, el comportament per comunitats autònomes és cada vegada més dispar: les compravendes van caure en grans mercats residencials com Madrid i la Comunitat Valenciana, mentre que van créixer a taxes de dos dígits en regions com Cantàbria, Navarra o les Canàries. En balanç, el mercat residencial tanca el 2025 amb un nivell d’activitat molt elevat, en assolir les 714.237 transaccions (11,5% interanual), el registre més elevat des del 2007. Aquesta fortalesa de la demanda continua pressionant a l’alça els preus, en un context en què l’oferta no està creixent amb la mateixa intensitat. Així, en el 4T 2025, el valor taxat de l’habitatge lliure va repuntar un 3,6% intertrimestral (la taxa més alta des del 2005) i un 13,1% interanual (12,1% anterior). Tot i que el valor taxat va marcar un nou màxim en la sèrie disponible, convé destacar que, en termes reals, se situa un 25% per sota dels màxims del 2007 (vegeu la Nota Breve).

De fet, l’índex de clima empresarial PMI va pujar al febrer 0,6 punts, fins a 51,9 (50 és el llindar que indica creixements positius), amb una activitat en serveis que continua creixent (+0,2, fins a 51,8) i un sector manufacturer que consolida el gir a positiu iniciat mesos enrere (+1,3 punts, fins a 50,8). Per països, França (+0,8 punts, fins a 49,9) es veu llastada per la inesperada caiguda del sector manufacturer, que torna a la zona d’estancament, mentre que l’activitat al sector serveis recupera el ritme. Alemanya es confirma com el motor de la regió en aquest inici de l’any (+1,0 punts, fins a 53,1), gràcies a l’impuls que continua guanyant el sector serveis, en clara expansió, i a un sector manufacturer que confirma amb intensitat el seu canvi de tendència cap a augments de l’activitat, si bé encara modestos. Aquest millor sentiment cap a l’economia alemanya es reafirma amb l’indicador d’opinió empresarial ZEW, que mostra com al febrer el percentatge d’enquestats que aposta per una millora de l’economia es manté folgadament per sobre del 60%.

Les actes de la reunió del gener del FOMC van mostrar un to més restrictiu del que es percebia inicialment després de la reunió, amb la majoria del Comitè expressant una preocupació renovada pels riscos a l’alça en la inflació. Segons el document, «diversos participants» haurien donat suport al fet d’adoptar una descripció «bidireccional» de la trajectòria futura de la política monetària (forward guidance) que reflectís la possibilitat de pujades de tipus si la inflació es manté per sobre del 2%. Aquest matís contrasta amb el desembre, quan «la majoria» anticipava retallades addicionals si la desinflació avançava segons el que es preveia. Les projeccions econòmiques també van mostrar una millora respecte a la trobada prèvia, amb menors riscos per a l’ocupació i un mercat laboral més sòlid. Malgrat dos vots dissidents a favor d’una retallada a la reunió, va prevaler el consens de mantenir els tipus sense canvi i «gairebé tots» els membres consideren que el nivell actual se situa dins del rang neutral. Així, el missatge conjunt suggereix que la Fed no té pressa per iniciar les retallades i vol veure proves més sòlides de desinflació sostinguda abans d’actuar.

L’augment del risc geopolític torna a condicionar els mercats. Conclou una setmana marcada pel tancament dels mercats el dilluns als EUA pel President’s Day i a la Xina durant tota la setmana per la celebració de l’Any Nou Xinès, la qual cosa explica que no s’hagin detectat moviments significatius en la majoria de les variables financeres. Els indicadors publicats als EUA (vegeu la secció d’Economia internacional) reflecteixen que les pressions de fons de la inflació no han remès en una economia que inicia l’any amb vigor, després d’un tancament d’any que s’espera que sigui també molt positiu (la dada de PIB del 4T 2025 es publica al tancament d’aquest informe). Aquest missatge va en la línia amb el que es va traslladar a les actes del FOMC del gener (vegeu la notícia anterior) i justifiquen l’ajust en les expectatives dels mercats, que retarden fins a mitjan 2027, respecte al desembre, la seva aposta per a la tercera baixada de tipus de la Fed. Aquest ajust va donar una mica de suport al dòlar, que es va apreciar enfront de l’euro fins a creuaments inferiors a 1,18 dòlars per euro i amb el ien fins al voltant dels 155 iens per dòlar. Mentrestant, empitjoren les tensions amb l’Iran i els EUA, que està duent a terme una important concentració de forces navals a la zona, alhora que Trump adverteix que si no s’arriba a un acord en matèria nuclear abans de 15 dies, «passaran coses dolentes». Això ha portat al cru a cotitzar per sobre dels 71 dòlars el barril de Brent, màxims des de l’agost de l’any passat, el preu del gas supera els 33 euros/MWH i l’unça d’or passa de nou dels 5.000 dòlars. La renda variable també va acusar dijous aquest augment de la incertesa, amb caigudes als principals índexs nord-americans, que van acabar arrossegant als seus homòlegs europeus que, no obstant això, aconsegueixen un balanç positiu durant la setmana.