Setmana del 14 al 21 de febrer del 2025

L’afiliació mitjana en el període que va des de la meitat del gener fins a la meitat del febrer ha anotat un creixement respecte a les dues quinzenes anteriors de 50.791 persones en termes desestacionalitzats, l’augment més elevat des de l’octubre. Sense desestacionalitzar, es correspondria amb un augment mensual d’uns 100.000 afiliats, en línia amb l’avanç del febrer de l’any passat i notablement per sobre dels 71.000 de mitjana els mesos de febrer de 2014-2019.

El comerç exterior de béns espanyol tanca 2024 amb una lleugera reducció del dèficit comercial. Al desembre, les exportacions de béns van créixer un 2,7% interanual i les importacions ho van fer en un 4,7%, impulsades, en tots dos casos, pels béns no energètics (4,8% interanual les exportacions i 7,2% les importacions), ja que els energètics van continuar caient (–17,3% i –9,1%, respectivament). En el conjunt del 2024, les exportacions de béns van augmentar un 0,2% anual (+0,9% en béns no energètics i –7,6% en béns energètics) i les importacions un 0,1% (+1,5% i –7,8%, respectivament), la qual cosa va reduir el dèficit comercial de béns un 0,7% l’any fins als 40.276 milions d’euros (2,5% del PIB; la reducció ha vingut pel component energètic, ja que el dèficit de béns no energètics va augmentar en una mica més d’1 dècima fins al 0,62% del PIB). Entre els sectors no energètics el 2024, van destacar les exportacions d’alimentació i altres mercaderies (+6,8% i +7,5% anual, respectivament), mentre que els productes químics i les semimanufactures no químiques (–2,3% i –2,1%, respectivament) i el sector de l’automòbil (–1,4%) van liderar les caigudes durant l’any. En importacions, els béns de consum durador i les matèries primeres van créixer (+7% i +6,4% anual, respectivament), la qual cosa contrasta amb la caiguda de les importacions del sector de l’automòbil (–1,6% anual).

En el sistema electoral alemany, els votants emeten dos vots: un per a un candidat local (299 escons) i un altre a una llista de partit, que és el que defineix el repartiment proporcional del Parlament. Només els partits amb almenys un 5% del segon vot, o tres diputats directes, accedeixen al repartiment proporcional. Les enquestes situen el CDU/CSU al capdavant amb prop del 30% dels vots, seguits d’AfD (21%), SPD (16%) i els Verds (13%). A més distància es trobarien dues formacions d’esquerres (Die Linke amb el 6% i el BSW amb el 5%) i els liberals de l’FDP (4%). Si el cordó d’exclusió d’AfD es manté (l’escenari central actual), les opcions de coalició dependran de quins dels tres partits que ronden el llindar del 5% el superin. Un punt clau serà si es configura una minoria de bloqueig sobre temes com el límit de deute, a la modificació del qual s’oposen AfD i FDP (el motiu de la fallida del Govern anterior) i també Die Linke i BSW si és per augmentar la despesa en defensa. L’estabilitat que ofereixi el nou Govern i la seva capacitat per aprovar reformes serà clau per afermar els tímids senyals de reactivació que comencen a detectar-se a Alemanya. De fet, el PMI compost alemany  ha pujat –per tercer mes consecutiu– al febrer, assolint un màxim de nou mesos i superant el llindar de 50 que indica creixements positius (51,0 vs. 50,5), gràcies a la millora del sector manufacturer, tot i que segueix encara en zona de recessió. Per part seva, el PMI compost per a França va caure fins a mínims de 17 mesos al febrer (44,5 vs. 47,6), alertant del risc d’una nova caiguda de l’activitat en el 1T 2025. Aquest resultat reflecteix l’impacte de la inestabilitat política del país, amb una coalició de Govern en minoria que pot trencar-se en qualsevol moment. La feblesa de França condiciona que el PMI compost per a la zona de l’euro es mantingui al febrer en el 50,2, referència compatible amb una economia pràcticament estancada.

L’apetència pel risc inversor va ser lleugerament més elevada als EUA que a Europa en una setmana amb poques novetats macroeconòmiques i un acompliment mixt entre actius i regions. Quant al deute públic, les referències nord-americanes tanquen la setmana lleugerament a l’alça, després que les actes del FOMC del gener confirmessin la cautela de la Fed analitzant la resposta de l’economia a les polítiques de Trump abans de tornar a baixar tipus. Així mateix, els tipus es van veure lleument pressionats per la discussió que es va mantenir al FOMC sobre una eventual pausa en la seva reducció de balanç els pròxims mesos, ja que l’operativa del Tresor podria causar distorsions en les reserves del sistema fins que no solucioni el sostre de deute. A la zona de l’euro, el repunt dels tipus d’interès sobirans va ser de més entitat, causat per la possibilitat que augmenti la despesa pública en defensa i després de les declaracions de Schnabel del BCE, en què assenyalava els seus dubtes respecte a la direcció de la política monetària els pròxims mesos, ja que no considera que els nivells actuals de tipus a la zona de l’euro siguin clarament restrictius. Quant a la renda variable, els índexs nord-americans continuen al voltant de màxims històrics, amb un S&P500 que acaba la setmana pla i el Nasdaq registrant lleus pèrdues, amb diverses companyies més exposades a la demanda detallista advertint d’un empitjorament de les seves perspectives per al consumidor per la incertesa geopolítica i el seu impacte eventual en els preus. També la majoria dels índexs europeus i emergents van registrar caigudes, amb els índexs del sud d’Europa com a principals excepcions a aquesta tendència, impulsats pel sector financer i la bona marxa de l’economia. Quant al mercat de divises, lleugera depreciació del dòlar durant la setmana, gràcies a l’apreciació tant de l’euro, impulsat per l’alça dels tipus sobirans, com del ien, pressionat a l’alça per les expectatives de normalització de la política monetària al Japó. Finalment, al mercat de matèries primeres destaca la caiguda en els preus del gas natural europeu, afavorida per les perspectives de finalització de la guerra a Ucraïna (fet que podria permetre de nou el subministrament de gas rus cap a Europa), per la possibilitat que la UE relaxi els objectius de reserves de cara al pròxim hivern i per les previsions d’un temps menys fred i més ventós les pròximes setmanes.

Les actes de la Fed reafirmen que la cautela marcarà el seu modus operandi el 2025. A la reunió del FOMC del gener, els participants van considerar que els elevats nivells d’incertesa actual requereixen un «enfocament cautelós» en els canvis de política monetària. Es desprèn un clar biaix quant a la valoració de l’equilibri dels riscos dels mandats de la Fed: mentre la majoria dels participants van valorar les condicions del mercat laboral com a «sòlides», la preocupació generalitzada es va centrar en els riscos a l’alça en la inflació i amb el reconeixement explícit que el progrés cap a l’objectiu s’ha desaccelerat recentment. Els riscos esmentats en la discussió van incloure «canvis potencials en polítiques comercials i migratòries» i la fortalesa del consum. Per tant, va haver-hi un consens entre els membres del FOMC sobre el fet que es necessitaria «evidència addicional» del fet que la inflació reprèn el camí al 2% de manera sostenible, la qual cosa recorda la Fed el 2024, quan assenyalava que encara no estava preparada per començar a baixar els tipus d’interès.