Setmana del 15 al 21 de novembre del 2021

Al setembre del 2021 es van realitzar 53.410 compravendes d’habitatge, un 39,5% més que el mateix mes del 2019. En termes acumulats del gener al setembre, un indicador menys subjecte a la volatilitat del mes a mes, les compravendes es van situar un 8,5% per sobre de les realitzades el mateix període del 2019. Aquest fort creixement es va veure impulsat, sobretot, per les compravendes d’habitatge nou, que en l’acumulat del gener al setembre del 2021 van créixer un 21,6% respecte al 2019, tot i que el segment d’habitatge usat també va mostrar taxes positives de creixement, però més contingudes (5,6%).

La millora de l’índex de clima econòmic (+2,4% interanual a l’octubre davant del +1,6% del mes anterior) es va produir malgrat l’empitjorament registrat a l’índex de la indústria (–3,4 punts a l’octubre davant del – 2,6 del setembre), possiblement afectat pels colls d’ampolla. El sector que va liderar l’avanç va ser el dels serveis, l’indicador del qual va avançar 5 punts fins al 12,9. D’altra banda, els preus de producció industrial van mantenir la tendència alcista a l’octubre i van augmentar el 15,9% interanual, principalment a causa dels preus de l’energia i dels béns intermedis (50,6% i 14,9%, respectivament).

El repunt de casos de COVID ja preocupa a Alemanya, Bèlgica, Àustria i els Països Baixos, països on, no per casualitat, hi ha una elevada resistència a vacunar-se i la població amb la pauta completa amb prou feines supera el 70%. El deteriorament de la situació sanitària ja està forçant l’adopció de mesures contundents: Àustria confinarà tota la població entre 10 i 20 dies des d’avui dilluns, i Alemanya estudia mesures de confinaments selectius, si bé les negociacions en curs per formar Govern estan endarrerint la presa de decisions. Aquest deteriorament sanitari a les portes de la temporada nadalenca, sumat a la persistència dels colls d’ampolla, suposa un risc important a la baixa per al creixement de la zona de l’euro, que en el 4T registraria un creixement molt per sota del 2,2% intertrimestral del 3T confirmat amb la revisió del PIB. Pel que fa als preus, Eurostat va confirmar també la dada de la inflació general d’octubre per a la zona de l’euro (4,1% interanual) i va revisar 1 dècima a la baixa la subjacent fins al 2,0%.

Els indicadors nord-americans apunten a una millora en el tram final de l’any. Així, les vendes al detall van avançar un considerable 1,7% intermensual a l’octubre, molt per sobre del que esperava el consens d’analistes. També en positiu, la producció industrial va créixer un 1,6% intermensual el mateix mes i els índexs manufacturers elaborats per la Fed de Nova York i la de Filadèlfia van avançar per sobre de les expectatives. En aquest context, el president Biden es va reunir virtualment amb el seu homòleg xinès (Xi Jinping) i els dos mandataris van expressar el desig d’aplacar algunes de les tensions entre els dos països. En aquest sentit, es confirma l’enfocament de Biden de desescalar la via de conflicte actual cap a la pura rivalitat. Així mateix, també es va fer palesa la necessitat que les dues potències cooperin en molts fronts globals, com el del clima.

Els mercats financers van mantenir el focus en el debat sobre la persistència de les pressions inflacionistes i la divergència que es comença a perfilar entre les estratègies de normalització dels grans bancs centrals. D’una banda, la solidesa en les dades mensuals d’activitat als EUA (vegeu la secció d’Economia internacional) i el nou repunt en l’IPC al Regne Unit (4,2% interanual a l’octubre des del 3,1%) va donar força a la visió del consens d’analistes que tant la Fed com el Banc d’Anglaterra (BoE) s’estan preparant per accelerar el procés de retirada gradual, probablement amb més d’una pujada en els tipus oficials, en els propers 12 mesos. De l’altra, el BCE manté intacte el discurs de transitorietat en el repunt de la inflació i descarta qualsevol reajustament en la bateria d’estímuls, tal com van confirmar diversos dels seus membres en discursos al llarg de la setmana. La disparitat s’està veient reflectida en un notable debilitament de l’euro, que aquesta setmana va arribar a cotitzar en mínims de l’any davant el dòlar i la lliura, un comportament també accentuat pel deteriorament generalitzat en l’emergència sanitària al centre d’Europa (vegeu la secció d’Economia internacional). Als mercats de deute sobirà, però, la rendibilitat en el deute alemany i les primes de riscos en els bons perifèrics van oscil·lar dins del rang vist des de l’inici del mes, aliens al moviment que es va veure als bons del Tresor americà (el de referència de 10 anys va cotitzar prop de l’1,55%), que va reflectir, entre altres factors, la incertesa sobre la possibilitat que el Govern a Washington arribi al sostre de deute a mitjan desembre, tal com ho va indicar la secretària del Tresor Yellen. Aquest risc no va afectar el comportament de les borses, que van fluctuar a prop dels màxims històrics. Als mercats emergents, els bancs centrals d’Hongria (+30 p. b.) i Sud-àfrica (+25 p. b.) van anunciar noves pujades de tipus, mentre que, en sentit oposat, el banc central turc va aprovar per tercera vegada consecutiva una baixada de tipus (–100 p. b.), fet que va portar la cotització de la lira turca a caure fins a rècords històrics. Finalment, el preu del gas va repuntar de manera notable a Europa, després de la decisió de les autoritats alemanyes de suspendre temporalment la certificació del gasoducte rus Nord Stream 2.